La processionària afecta severament els boscos de Catalunya per tercer any consecutiu

La plataforma Alerta Forestal ja recull gairebé 300 fotografies de boscos perjudicats per la processionària al nostre país. Això permet que els ecòlegs de l’equip puguin treure les primeres conclusions, entre d’elles que de forma insòlita la processionària està afectant tres anys seguits els boscos. Les comarques que recullen més punts afectats al mapa d’Alerta Forestal són Osona, el Solsonès i el Berguedà.

Imatge d'un bosc afectat per processionària presa des d'un dron. Autoria: Unitat Inforest (CREAF - CTFC).
Imatge d’un bosc afectat per processionària presa des d’un dron. Autoria: Unitat Inforest (CREAF – CTFC).

La plataforma de ciència ciutadana Alerta Forestal, que coordina el CREAF amb l’impuls de la Fundació Bancària ‘LaCaixa’, ja compta amb més de 200 ciutadans i ciutadanes que vigilen els nostres boscos. Fan fotos amb mòbil o dron de les masses forestals afectades per processionària, ventades, sequeres o nevades que ajuden a l’equip científic del projecte a conèixer l’estat de salut dels boscos  de Catalunya i a predir com canviaran en un futur amb el canvi climàtic.

Des de que es va llançar la iniciativa el mes de novembre ja s’han rebut 325 fotografies, de les quals la major part (282) corresponen a boscos afectats per la processionària. I és que aquesta plaga s’ha instal·lat en els nostres arbres per tercer any consecutiu. “Això comença a ser preocupant, ja que la processionària no sol afectar les mateixes pinedes l’any següent. En aquestes condicions els arbres fortament afectats no tenen temps de recuperar-se, es van debilitant i poden acabar morint” explica el coordinador científic d’Alerta Forestal, Jordi Vayreda.

La processionària és una papallona (Thaumetopoea pityocampa) que s’instal·la sobre els pins en la seva fase d’eruga, per menjar-se’n les fulles i completar els seus cinc estadis larvaris. Sobre els pins hi romanen des de finals d’estiu fins a finals d’hivern, refugiades durant les nits fredes en les característiques bosses sedoses que elles mateixes fabriquen. Ara és el moment en que comencen les conegudes processons, que acostumen a coincidir amb la Setmana Santa.

Diverses entitats catalanes també col·laboren activament en l’Alerta Forestal, com són l’Institut Català d’Ornitologia, el Centre de la Propietat Forestal, el Consorci Forestal de Catalunya, Catalonia Smart Drones, el Grup de Naturalistes d’Osona, Lleida-Drone  i d’altres en vies de contacte. La plataforma s’engloba dins el projecte Boscos Sans per una Societat Saludable que impulsa la Fundació Bancària ‘LaCaixa’.

Articles relacionats

Alba Anadon cavant la zona on s’enterraran algunes de les bosses de te al Pirineu. Imatge: Alba Anadon
Agenda
Veronica Couto Antelo

Un te per estudiar el canvi climàtic 

Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera?

Bresca d'abelles amb mel. Imatge: Pixabay
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera perjudica la producció de mel 

L’expressió catalana “això és mel” indica que alguna cosa és ben bona. Malauradament la seva producció i qualitat cau en picat. Una de les causes seria la sequera, però com és això?

Ocell banyant-se a una font (Font: Timothy Kindrachuk per a Unsplash)
Coneixement
Florencia Florido

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia, també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aprofundim sobre la connexió entre sequeres, escassetat d’aigua i societat amb Pilar Paneque,
responsable de l’Observatori Ciutadà de la Sequera i Annalies Broekman i Anabel Sànchez, expertes en aigua del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia