La ramaderia tradicional al Montseny ajudarà la recuperació d’aus d’espais oberts

El Pla de la Calma vist des del Matagalls, al Parc Natural del Montseny, zones on s'està tornant a la ramaderia tradicional per recuperar les poblacions d'aus afectades. Autor: Pere López (CC BY-SA 3.0)
El Pla de la Calma vist des del Matagalls, al Parc Natural del Montseny, zones on s'està tornant a la ramaderia tradicional per recuperar les poblacions d'aus afectades. Autor: Pere López (CC BY-SA 3.0)

L’abandonament de zones agrícoles i ramaderes i la consegüent reforestació al Montseny ha fet que en 12 anys s’hagi produït un descens del 44% en les poblacions d’aus pròpies d’habitats oberts. La restauració de l’agricultura i la ramaderia tradicionals haurien d’ajudar a frenar l’avenç del bosc.

El Pla de la Calma vist des del Matagalls, al Parc Natural del Montseny, zones on s'està tornant a la ramaderia tradicional per recuperar les poblacions d'aus afectades. Autor: Pere López (CC BY-SA 3.0)
El Pla de la Calma vist des del Matagalls, al Parc Natural del Montseny, zones on s’està tornant a la ramaderia tradicional per a recuperar les poblacions d’aus afectades. Autor: Pere López (CC BY-SA 3.0)

L’establiment de programes de seguiment d’aus al Parc Natural del Montseny ha permès detectar un alarmant descens de les poblacions d’aus comunes que habiten zones obertes. En només 12 anys, les poblacions d’aquests ocells s’han reduït prop del 44%, especialment en el període comprès entre els anys 2002 i 2007. Aquesta és la principal conclusió a la que s’ha arribat en un estudi on han col·laborat en Sergi Herrando (investigador de l’Institut Català d’Ornitologia i associat al CREAF) i en Lluís Brotons (investigador del CSIC al CREAF i de la unitat InForest CTFC-CREAF), i que s’ha publicat a la revista Ecosistemas, editada per l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre. Aquest descens es deu al canvi d’usos del sòl, que en els darrers 50 anys ha fet que la superfície dedicada a cultius i zones de pastura s’hagi reduït al Montseny a més de la meitat i hagi quedat substituïda sobretot per boscos, un procés que no només té lloc en aquest Parc Natural, sinó a bona part d’Europa.

L’estudi, realitzat gràcies al programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) coordinat des de l’Institut Català d’Ornitologia, posa les bases per a tirar endavant mesures de protecció en favor d’aquestes espècies d’aus. Per a fer-ho, els gestors del Parc conjuntament amb els propietaris de les terres estan intentant recuperar espais oberts amb cremes controlades i selectives de matollars i amb la recuperació de la ramaderia tradicional extensiva. Així, amb la reincorporació d’herbívors es preveu que es freni la reforestació i amb això s’espera poder recuperar les poblacions d’aus i plantes pròpies de zones obertes.

Podeu llegir més sobre aquesta notícia, a l’entradeta que va publicar l’Agència SINC.

Articles relacionats

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia