La sequera amenaça la biodiversitat del sòl i posa en perill el cicle de nutrients a tota Europa

Col·lèmbols de l'espècie Protaphorura fimata. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.
Col·lèmbols de l'espècie Protaphorura fimata. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.

Un estudi europeu publicat a la revista Global Change Biology i liderat pel CREAF adverteix que la sequera associada al canvi climàtic podria reduir la biodiversitat d’organismes del sòl i frenar la descomposició de les fulles caigudes. Això posaria en perill el reciclatge dels nutrients per a les plantes a tota Europa.

Col·lèmbols de l'espècie Protaphorura fimata. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.
Col·lèmbols de l’espècie Protaphorura fimata. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.

L’experiment s’ha dut a terme en 54 parcel·les amb vegetació arbustiva natural situades en sis països europeus (Regne Unit, Holanda, Dinamarca, Hongria, Espanya i Itàlia), abastant un ampli rang de temperatures i precipitacions.

Durant quatre anys, els investigadors van simular en aquestes parcel·les dos efectes associats al canvi climàtic: que cada vegada plou menys i que cada vegada fa més calor. Per simular la reducció de precipitacions, en algunes parcel·les van instal·lar una lona que s’estenia automàticament en cas de pluja, expulsant part de l’aigua caiguda fora de la parcel·la. I per simular l’augment de temperatura, en altres parcel·les van instal·lar una lona reflectant que s’estenia cada nit per reduir la pèrdua de calor cap a l’atmosfera.

Col·lèmbols de l'espècie Sinella curviseta. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.
Col·lèmbols de l’espècie Sinella curviseta. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.

Els investigadors van estimar a quina velocitat es descomponien les fulles i branques caigudes (fullaraca) i al final dels quatre anys van mesurar la diversitat d’uns organismes del sòl anomenats col·lèmbols (directament implicats en la descomposició). Finalment, van comparar els resultats d’aquestes parcel·les amb les d’altres en què no s’havia aplicat cap tractament experimental.

El resultat és claríssim pel que fa a la reducció de precipitacions: com més gran és la sequera, menor és la diversitat de col·lèmbols i més lenta és la descomposició de les restes vegetals que cauen a terra.

Un declivi amb conseqüències greus que podrien reproduir-se en l’agricultura

Els col·lèmbols són un grup molt ampli d’animals diminuts que viuen al sòl, molt semblants als insectes, i són una peça clau en la descomposició de les fulles i branques que cauen a terra i en el reciclatge dels nutrients per a que les plantes els puguin aprofitar.

“No són els únics implicats en aquests processos de descomposició i reciclatge de nutrients – apunta Guille Peguero, investigador del CREAF i primer autor de l’estudi -, però són molt abundants, són molt importants i ens poden servir com a sensors del que li està passant a l’ecosistema.”

Col·lèmbol de l'espècie Orchesella cincta. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.
Col·lèmbol de l’espècie Orchesella cincta. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.

Si els col·lèmbols (i altres organismes implicats en la descomposició de les restes vegetals) van desapareixent, les plantes tindran moltes dificultats per aconseguir els nutrients que necessiten, els animals que se les mengen, també, i els que es mengen aquests animals, també.

“Tot i que hem estudiat aquest efecte en parcel·les de vegetació natural, és molt probable que es doni també en ecosistemes agrícoles, perquè el clima és igual per a tothom, així que al final l’efecte en cadena fàcilment pot comportar conseqüències en la nostra capacitat d’alimentar-nos” , adverteix Peguero.

El més curiós és que la sequera no només va reduir el nombre total i la quantitat d’espècies de col·lèmbols que estan presents en el sòl, sinó que a més les espècies que van resistir estan evolutivament més emparentades entre si. Això redueix l’eficàcia amb què els nutrients tornen a estar disponibles per a les plantes. “Com, en general, les espècies molt emparentades solen exercir funcions semblants dins de l’ecosistema, el que ha passat a les nostres parcel·les es podria comparar amb la desaparició de alguns oficis en una població humana “, explica Guille Peguero.

Col·lèmbols de l'espècie Folsomia candida. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.
Col·lèmbols de l’espècie Folsomia candida. Foto: Cortesia de la Aarhus Universitet.

L’efecte incert de la temperatura

Pel que fa a l’efecte de l’escalfament, l’impacte sobre els col·lèmbols i la descomposició de les fulles va ser molt lleu. Malgrat això, el mètode experimental emprat va aconseguir un augment de temperatura de tan sols mig grau, molt per sota de les prediccions actuals de canvi climàtic per al futur més immediat, i no es pot saber què hagués passat si s’haguessin aconseguit temperatures més similars a les previstes. Queda per veure, si les conseqüències de la sequera es mantenen en el temps i si es traslladen a altres grups d’organismes clau: “L’important és adonar-se que sota dels nostres peus habita un univers de vida del qual depenem completament i que també està patint el canvi climàtic. Tot just ho estem començant a investigar “, conclou Peguero.

Article:

Peguero, G., Sol, D., Arnedo, M., Petersen, H., Salmon, S., Ponge, J.F., Maspons, J., Emmett, B., Beier, C., Schmidt, I.K., Tietema, A., De Angelis, P., Kovács-Láng, E., Kröel-Dulav, G., Estiarte, M., Bartrons, M., Holmstrup, M.,  Janssens, I.A., Peñuelas, J. (2019). Fast attrition of springtail communities by experimental drought and richness-decomposition relationships across Europe. Global Change Biology, 00:1-12.

https://doi.org/10.1111/gcb.14685

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1111/gcb.14685

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/gcb.14685

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Embassament de la Llosa del cavall al 17,50% de la seva capacitat. Imatge Bernat Moreno @lasequeradel22.
Notícies
Veronica Couto Antelo

“Les sequeres es gestionen quan no hi ha emergència”

Catalunya ha arribat a l’emergència per sequera. Tot i això, es parla molt de les restriccions i molt poc del rerefons que ens ha portat a aquesta situació i de la transició hidrològica que necessitem.

Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.
Notícies
Angela Justamante

L’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Una recerca publicada a Nature Geoscience, en la qual ha participat la Universitat de Barcelona i el CREAF, demostra que des de principis del segle XXI, l’aire de gran part d’Europa s’ha tornat més sec que en qualsevol període anterior, i que aquesta tendència continua. Les regions més afectades es troben a la regió occidental.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia