Search

La sequera és la principal culpable de la davallada d’ocells i papallones al mediterrani

Melanargia occitanica (Adrià Miralles)
Melanargia occitanica (Adrià Miralles)

Així ho revelen les dades dels dos programes de seguiment d’ocells i papallones que funcionen a Catalunya des de fa 17 i 25 anys respectivament. La sequera afecta de forma invertida a ocells i papallones: afecta més a les papallones de les zones àrides i als ocells de la zones plujoses.

Melanargia occitanica (Adrià Miralles)
Melanargia occitanica (Adrià Miralles)

A la conca mediterrània el canvi climàtic està comportant un increment progressiu de la temperatura i una disminució de la precipitació. Això està afectant els ecosistemes i els éssers vius que hi viuen, com els ocells i les papallones. De fet, s’ha vist que les espècies pròpies d’ambients càlids estan en augment, mentre que les de llocs freds estan en regressió. Fins al moment, amb la informació existent semblava que la temperatura era la principal responsable d’aquest fenomen, però ara, un article publicat a la revista Scientific Reports i liderat per investigadors de l’Institut Català d’Ornitologia i del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha demostrat que la principal culpable del declivi de les poblacions d’ocells i papallones és la sequera. L’estudi s’ha basat amb les dades de 25 anys de seguiment de papallones i de 17 anys de seguiment d’ocells duts a terme a Catalunya, i conclou que els efectes de la temperatura, no només són menors als de la sequera en els dos casos, si no que només són significatius en les poblacions d’ocells.

L’estudi s’ha basat amb les dades de 25 anys de seguiment de papallones i de 17 anys de seguiment d’ocells duts a terme a Catalunya.

“Això és particularment rellevant en sistemes mediterranis, els quals estan fortament limitats per la quantitat i estacionalitat de les pluges”, comenta en Constantí Stefanescu, co-autor de l’estudi, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers associat al CREAF.

En aquest estudi s’ha avaluat el paper que juguen les preferències de temperatura i precipitació (necessitats climàtiques essencials de les espècies) en les tendències de les poblacions d’ocells i papallones a Catalunya. Per fer-ho s’han utilitzat les dades dels programes de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) i el Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS). Els resultats mostren que les tendències poblacionals estan primer, i per sobre de tot, relacionades amb les preferències de precipitació, tant en els ocells com en les papallones. Les preferències de temperatura tenen un efecte menor en les tendències de les poblacions i van ser significatives només en els ocells.

Zegris eupheme (Andreu Ubach)
Zegris eupheme (Andreu Ubach)

Ocells i papallones reaccionen de forma diametralment oposada a la sequera

D’altra banda, l’estudi mostra que l’efecte de les precipitacions actua en direccions oposades en els dos grups. Així, les espècies de papallones dels entorns més secs i les espècies dels ocells d’ambients més plujosos són les que més estan patint el descens de les precipitacions. Les diferències entre papallones i ocells es poden explicar per les particularitats d’aquests dos grups d’animals.

En termes generals, els resultats del treball indiquen que la disponibilitat d’aigua és un factor molt important per entendre els canvis en la biodiversitat a la regió mediterrània i que la manera i el lloc com aquesta es manifesta depèn molt de les característiques de cada grup d'animals.

“Les papallones, especialment durant els estadis d’eruga, no poden suportar la sequera extrema, s’assequen i moren. Els ocells, en canvi, poden suportar millor l’estrès hídric”, comenta Sergi Herrando, co-autor de l’estudi, “a l’alta muntanya, si coincideix una davallada de la precipitació amb la temporada de cria dels ocells, es pot produir una manca de menjar i posar en perill les cries (per exemple, si la sequera afecta els invertebrats dels que s’alimenten les cries)”, conclou.

En termes generals, els resultats del treball indiquen que la disponibilitat d’aigua és un factor molt important per entendre els canvis en la biodiversitat a la regió mediterrània i que la manera i el lloc com aquesta es manifesta depèn molt de les característiques de cada grup d’animals.

Voluntari del SOCC fent seguiment d'ocells
Voluntari del SOCC fent seguiment d’ocells

El SOCC i el CBMS són projectes impulsats pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i organitzats, respectivament, des de l’Institut Català d’Ornitologia i el Museu de Ciències Naturals de Granollers. Els mostrejos d’ocells i de papallones es duen a terme per centenars de persones formades en la identificació de les espècies que, any rere any, destinen part del seu temps lliure a conèixer com estan canviant les poblacions d’aquests dos grups biològics. Aquest article s’ha dut a terme amb investigadors de l’Institut Català d’Ornitologia, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal, del CREAF, de la Universidad Autónoma de Madrid i de la Universitat d’Évora.

 

Article:

Herrando, S., Titeux, N., Brotons, L., Anton, M., Ubach, A., Villero, D., García-Barros, E, Munguira, M.L, Godinho, C & Stefanescu, C. (2019). Contrasting impacts of precipitation on Mediterranean birds and butterflies. Scientific reports9: 5680.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia