La sequera mata els arbres de set o de gana?

Un estudi conclou que tots els arbres que moren per culpa de la sequera són incapaços de transportar l’aigua fins les fulles. A més, n’hi ha que també esgoten les seves reserves de carboni en no poder realitzar la fotosíntesi. Els resultats de la investigació permetran fer models més acurats de predicció dels efectes dels canvis en el clima sobre la vegetació.

sequeraSequoiaNP
Bosc de pins i avets morts per sequera al Parc Nacional Sequoia, a Califòrnia, Estats Units. Autor: Jordi Martínez Vilalta

Tothom sap que la manca d’aigua mata les plantes, però fins ara es desconeixia exactament quins són els mecanismes pels quals ho acaba fent. La investigació, publicada ahir a Nature Ecology & Evolution, ha permès demostrar que la fallida hidràulica —la incapacitat per transportar aigua de les arrels a les fulles— és el mecanisme universal pel qual la sequera mata els arbres. “Si la sequera és prou intensa el 100% dels arbres mor de set, no importa el lloc de la Terra o l’espècie que sigui. Però a més, n’hi ha que per culpa de la manca d’aigua també moren de gana”, explica un dels autors de l’estudi i investigador del CREAF i la UAB, Jordi Martínez Vilalta. L’estudi inclou una seixantena d’autors de tot el món i és una síntesi d’articles anteriors sobre com la sequera mata diferents espècies d’arbres.

Tancar els estomes per evitar la deshidratació

En condicions de sequera, les plantes es veuen obligades a tancar els estomes, uns porus de les fulles per on entra el CO2 que utilitzen per fer la fotosíntesi. Els arbres empren el 99% de l’aigua per mantenir els estomes oberts, i amb el seu tancament les plantes eviten perdre una gran quantitat d’aigua per transpiració. “Les plantes tenen una gran capacitat de regular el flux d’aigua que arriba a les fulles”, explica un altre dels autors de l’estudi, investigador del CREAF i d’ICREA, Maurizio Mencuccini.

“Si la sequera és prou intensa el 100% dels arbres mor de set, no importa el lloc de la Terra o l’espècie que sigui. Però a més, n’hi ha que per culpa de la manca d’aigua també moren de gana”.

Però quan la disponibilitat d’aigua al sòl disminueix la planta té més dificultats per fer-la pujar fins les fulles. Això fa que els teixits interns que transporten l’aigua pateixin embolismes: es formen bombolles que obstaculitzen els conductes i no permeten fer arribar l’aigua a les fulles. “És un procés en molts aspectes anàleg a les embòlies que patim les persones”, afegeix Mencuccini. La investigació ha demostrat que en el moment de morir, els arbres han vist reduïda la seva capacitat de transport d’aigua com a mínim un 60%.

Montseny_2016 (12)
Faig amb el seu fruit, la faja, secs per culpa la sequera de l’estiu de 2016, al Montseny. Autor: José Luis Ordóñez

Si no hi ha fotosíntesi, les plantes es queden sense reserves

Però a més, amb els estomes tancats els arbres no poden absorbir el diòxid de carboni que empren per a la fotosíntesi. Aquest procés utilitza el CO2 atmosfèric per acabar generant oxigen (que allibera a l’atmosfera) i carbohidrats que utilitza la planta per créixer i obtenir energia; és la manera que tenen de fer-se el seu propi aliment.

Així, quan no poden fer la fotosíntesi han d’utilitzar les reserves acumulades de carbohidrats. “Hem vist que al voltant del 50% d’arbres es queda sense reserves de carboni en morir. No sempre passa, però sí és més freqüent del que esperàvem. A més de morir de set, doncs, molts també moren de gana per inanició, es queden sense reserves”, explica l’autor principal de l’estudi, Henry D. Adams, de la Universitat d’Oklahoma State, als EUA. De fet, s’ha vist que arbres com els pins són especialment sensibles, sobretot el pi roig, que arriba a una reducció de més del 80% de les reserves de carboni.

Maresme_2016_sequera
Pineda de pi pinyer amb clapes de d’arbres morts per culpa la sequera, al Maresme. Autora: Mireia Banqué

Nou coneixement per a millors models predictius

Amb la fotosíntesi, les plantes absorbeixen al voltant del 30% del CO2 que els humans emetem a l’atmosfera, la qual cosa mitiga enormement l’escalfament global. Però el canvi climàtic provoca sequeres tan freqüents i intenses que en l’última dècada s’han registrat canvis sobtats en les comunitats vegetals a gran escala, com grans mortalitats d’arbres. Això podria afectar la velocitat a la que el clima global canviï, ja que els boscos poden passar de ser magatzems de carboni a fonts que l’emetin de nou cap a l’atmosfera.

El descobriment de com la sequera provoca la mortalitat dels arbres ha de permetre fer millors models de predicció sobre com les sequeres afectaran els boscos del món. “L’estudi aporta un gran consens. I amb una teoria unificada que respon a la pregunta tan bàsica de ‘com mata realment la sequera als arbres?’, els científics podrem fer prediccions més realistes i acurades i, per tant, centrar-nos en solucions més efectives”, finalitza Jordi Martínez Vilalta.

ARTICLE

Adams H.D., Martínez-Vilalta J., Mencuccini M., et al. (2017). A multi-species synthesis of physiological mechanisms in drought-induced tree mortality. Nature Ecology & Evolution. DOI 10.1038/s41559-017-0248-x

Articles relacionats

Domini públic.
Notícies
Alba Gimbert

Com prevenir incendis forestals a les urbanitzacions

El CREAF en col·laboració amb l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona ha creat un manual que recull bones pràctiques a l’hora de plantejar, fer i mantenir una franja perimetral de protecció contra els incendis forestals al voltant de nuclis urbans.

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Notícies
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia