La societat té un paper clau en la gestió de les conques fluvials

Rierol de muntanya. Autor: Enric Badosa
Rierol de muntanya. Autor: Enric Badosa

El projecte ‘BeWater’, coordinat pel CREAF, fa públic el seu primer policy brief, un informe resum on s’explica als actors implicats el context, objectius i trajectòria del projecte. En aquest, s’hi destaca la transversalitat d’institucions i participants, i el paper clau que ha de tenir la societat en l’adaptació de les conques fluvials al canvi global.

Rierol de muntanya. Autor: Enric Badosa
Rierol de muntanya. Autor: Enric Badosa

La gestió dels recursos hídrics es planteja com un problema cabdal agreujat pels impactes del canvi climàtic, especialment a la regió mediterrània. Per això és molt necessari, destaca l’informe titulat Planning for climate change: Society as a key player in river basin adaptation, desenvolupar plans d’adaptació concrets per a cada una de les conques fluvials. Per fer-ho, cal que totes les parts interessades treballin coordinadament, a escala local i regional, per a crear la consciència necessària per fer front a aquest repte. De fet, la participació de la ciutadania en el desenvolupament de les estratègies de gestió és fonamental.

Fins ara, s’ha tingut poc en compte els efectes del canvi climàtic sobre les conques dels rius. Aquestes són unitats biogeogràfiques de gran complexitat on una gran quantitat d’interessos hi conflueixen. El projecte ‘BeWater’ respon aquesta necessitat i pretén donar solucions als problemes hídrics ocasionats pel canvi global. Per dur a terme aquest projecte, cal —ja des del primer moment i sempre amb una metodologia científica clara— implicar tothom que hi pugui tenir un interès: la societat; grups d’interès com pagesos, empresaris…; experts i responsables polítics.

A Catalunya, ‘BeWater’ té en marxa un pla d’adaptació per a la conca de la Tordera. La iniciativa ja ha estat destacada com a exemple de bon projecte de ciència ciutadana. A més del cas català, el ‘BeWater Project’ també avalua i proposa plans d’adaptació per a tres rius més del Mediterrani, un a Eslovènia, un a Tunísia i un a Xipre.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia