Search

La Unió Europea no cobreix les necessitats en matèria de conservació

El fruit del teix. Autor: Claus Rebler
El fruit del teix. Autor: Claus Rebler

Un estudi dirigit pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i en el que ha col·laborat Lluís Brotons, del CREAF i el CSIC, alerta que la distribució dels fons que la Unió Europea destina a conservació deixa de banda una bona part de les espècies amenaçades. El 75% dels fons LIFE-Nature de la Unió Europea s’haurien destinat a espècies no amenaçades i en regions on no hi ha risc. Aquest fet podria arribar a limitar la seva capacitat per assolir els objectius de conservació previstos.

El teix (Taxus baccata), és una espècie no amenaçada segons les llistes prioritzades, a la que s'estan destinant molts recursos a través del programa LIFE. Autor: Juanjo Alonso
El teix (Taxus baccata), és una espècie no amenaçada segons les llistes prioritzades, a la que s’estan destinant molts recursos a través del programa LIFE. Autor: Juanjo Alonso

Solsona, 17 de desembre de 2015. Durant les dues últimes dècades, la Unió Europea ha fet grans esforços per tirar endavant polítiques que garanteixen la conservació de diferents espècies i habitats. Per tal de finançar tot aquest treball, l’any 1992 es va crear el programa LIFE, que s’ha convertit en el seu principal instrument de finançament. Els 1448 projectes finançats pel programa LIFE-Nature i els 3.000 milions d’euros que porta invertits des de la seva creació, són l’objecte d’un estudi que es presenta en una carta publicada aquesta setmana en la prestigiosa revista Nature. La carta, signada per Virgilio Hermoso, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) en col·laboració amb altres investigadors del CTFC, el CREAF i el CSIC exposa que fins a un 75% dels diners invertits s’han destinat a projectes sobre espècies no amenaçades segons la IUCN, la Unió Internacional per la Conservació de la Natura. Així mateix, els autors posen de manifest que molts d’aquests recursos s’han destinat a regions del centre i nord d’Europa considerades de baix risc pel que fa al grau d’amenaça de les espècies que hi habiten.

“Aquest desequilibri deixa veure una falta d’estratègia i flexibilitat a l’hora d’establir prioritats en la conservació de la biodiversitat”, comenta Hermoso, i afegeix “de fet, les llistes fixades per la Unió Europea on hi figuren les espècies i els habitats prioritaris han estat des d’un inici estàtiques i intocables”. Aquestes llistes compten amb un bon nombre d’espècies que mai han estat catalogades com amenaçades per la IUCN, mentre exclouen moltes altres catalogades com a vulnerables o en perill d’extinció.

El fruit del teix. Autor: Claus Rebler
El fruit del teix. Autor: Claus Rebler

Els programes de conservació de la biodiversitat han de ser més flexibles i globals

Els resultats de l‘estudi mostren que cal incidir en la planificació de la conservació i permetre que els fons disponibles vagin a parar als projectes destinats a protegir les espècies que més ho necessiten. Per aconseguir-ho, els autors proposen establir mecanismes que permetin revisar periòdicament aquestes llistes per adaptar-les a les noves necessitats de conservació que vagin sorgint, i així evitar prendre decisions basades en llistes que podrien estar obsoletes. A part, creuen que el finançament s’ha d’enfocar a nivell continental i global, de manera que es sobrepassin els interessos governamentals o socioeconòmics.

Aquesta revisió arriba en un moment clau per a les polítiques mediambientals de la Unió Europea, ja que està en marxa un procés per tal d’avaluar la seva rellevància. L’anàlisi de com s’han portat a terme les inversions resulta clau per dotar de punts de vista alternatius aquesta revisió. El missatge que es vol donar és que no es tracta d’invertir més diners, sinó de fer-ho de manera més encertada.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Autoria: imatge CC0, Pixabay.
Notícies
Anna Ramon

La biodiversitat d’arbres protegeix el bosc d’una primavera prematura

Un equip científic internacional amb participació del CREAF i el CSIC ha publicat recentment un article a Nature Climate Change on explica que la biodiversitat protegeix els boscos d’una sortida de les fulles prematura perquè els boscos més diversos són menys sensibles a l’augment de la temperatura. 

Paisatge de la Vall d'Òdena després de l'incendi del 2015. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Què és la desertificació i com prevenir-la?

Sabies que a Catalunya dues terceres parts del territori són vulnerables a la desertificació? Concretament les comarques de la conca de l’Ebre i centrals de Tarragona i Lleida.

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia