La vegetació entre illes esdevé més similar tan bon punt les habiten els humans

Pantà Anouwe d'Aneityum, Vanuatu. Autoria: G. Hope 2013.
Pantà Anouwe d'Aneityum, Vanuatu. Autoria: G. Hope 2013.

Un nou estudi publicat recentment a Nature Ecology and Evolution demostra que l’arribada de l’ésser humà va desencadenar, fa 3.000 anys, un procés d’homogeneïtzació de la flora d’illes de la regió biogeogràfica d’Oceania, amb el consegüent impacte per als seus ecosistemes. La recerca també apunta que la complexitat topogràfica, i especialment l’altitud, serien factors protectors contra aquest procés. La recerca ha estat liderada per Sandra Nogué, investigadora del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona, Nichola Strandberg, de la Universitat de Southampton, i Manuel Steinbauer, de la Universitat de Bayreuth. També hi han col·laborat investigadors d’Austràlia, Nova Zelanda i els Estats Units.

En el treball els investigadors han analitzat 5.000 anys de tendències de la vegetació en 13 illes del Pacífic Sud que ocupen un gradient de 8.300 quilòmetres a partir de registres de pol·len fòssil de 15 jaciments, i han comparat la seva composició florística abans i després que els humans les colonitzessin.

Els resultats indiquen que la singularitat florística s'ha reduït en els últims 3.000 anys.

Els resultats indiquen que la singularitat florística s’ha reduït en els últims 3.000 anys en els nombrosos grups insulars que hi ha a la regió, en clara coincidència amb les migracions humanes, i que la vegetació en la majoria de les illes es torna més similar quan això passa, en un procés denominat homogeneïtzació, a causa d’accions com la introducció de plantes i animals forans, l’agricultura o la construcció d’assentaments.

Els humans de la cultura neolítica lapita van ser els primers a traslladar-se al Pacífic Sud, i ho van fer en dues etapes. La més important va ser a l’oest de Polinèsia, Melanèsia i Samoa, fa entre 3.500 i 2.800 anys. Posteriorment, fa entre 1.000 i 700 anys, els humans es van dispersar cap a l’est, a la resta d’illes com la Polinèsia francesa i Rapa Nui, al nord a Hawaii i al sud a Aotearoa (Nova Zelanda). Cap illa no havia estat habitada prèviament.

“Els nostres resultats demostren que l’assentament humà inicial va ser el principal impulsor de l’homogeneïtzació florística. L’estudi l’hem fet al Pacífic Sud, però hi ha centenars de milers d’altres petites illes a tot el món per a les quals també pot ser rellevant”.

SANDRA NOGUÉ, investigadora del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona i qui ha liderat l’estudi.

El treball mostra també que les zones més complexes topogràficament i situades a més altitud tendeixen a mostrar una menor homogeneïtzació florística, perquè la dificultat d’accés hauria reduït les probabilitats de sofrir l’impacte humà.

“Els nostres resultats demostren que l’assentament humà inicial va ser el principal impulsor de l’homogeneïtzació florística. L’estudi l’hem fet al Pacífic Sud, però hi ha centenars de milers d’altres petites illes a tot el món per a les quals també pot ser rellevant. Ens permet comprendre millor l’impacte humà en el canvi de la biodiversitat i les conseqüències del procés d’homogeneïtzació en la composició de les comunitats vegetals insulars i en les funcions ecològiques i els serveis que aquestes presten”, assenyala  Nogué.

Quin és el futur de la flora?

Els investigadors destaquen que les tendències futures de similitud de la flora a la regió estudiada, així com en altres grups insulars, dependran dels nivells de modificació continuada dels ecosistemes per l’home, de les taxes d’introducció d’espècies no autòctones i de les taxes d’extincions i extirpacions d’espècies.

“És necessari disposar de registres paleoecològics llargs i estandarditzats que puguin integrar-se amb les observacions ecològiques modernes per comprendre plenament els ecosistemes insulars moderns i gestionar-los eficaçment”, conclou Nichola Strandberg, investigadora de la Universitat de Southampton i primera autora de l’article.

Article

Nichola A. Strandberg, Manuel J. Steinbauer, Anna Walentowitz, William D. Gosling, Patrícia L. Fall, Matiu Prebble, Janelle Stevenson, Janet M. Wilmshurst, David A. Sear, Peter G. Langdon, Mary E. Edwards & Sandra Nogué. Floristic homogenization of South Pacific islands commenced with human arrival. Nat Ecol Evol (2024). https://doi.org/10.1038/s41559-023-02306-3

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Imagen del 14 de junio captada por Copernicus. Se observa en una escala de colores cálidos las temperaturas de la superficie del suelo (Land Surface Temperatre, LST). Los colors más oscuros corresponden a más temperatura en ºC.
Coneixement
Veronica Couto Antelo

Sense els arbres no hi ha ciutats del futur

Les imatges del programa d’observació satèl·lit Copernicus que es van publicar fa uns dies són esfereïdores. Hi podem veure com la temperatura de la superfície

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia