“Participar en l’ESCACC30 és un bany d’humilitat, on la visió de la recerca s’uneix a la de la resta per donar pas a quelcom estratègic”

La visió del CREAF sobre com adaptar Catalunya al canvi climàtic arriba a l’ESCACC30. Fa uns mesos que l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic està desenvolupant l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021- 2030. El CREAF ha fet una immersió en el procés participatiu i aquí en recollim aquesta participació.

Catalunya està desenvolupant l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021- 2030, l’ESCACC30, a través de la seva Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Aquesta nova estratègia actualitza les fonts de coneixement científic i la informació que hi havia a l’anterior estratègia i incorpora les noves projeccions climàtiques que ha posat a disposició el Servei Meteorològic de Catalunya. Així, aquest nou document  substituirà el vigent ESCACC 2012-2020, i tal com preveu la Llei de canvi climàtic, esdevindrà el marc estratègic de referència de l’adaptació al canvi climàtic a Catalunya.

Pensar i proposar actuacions que permetin que el territori català faci front als impactes del canvi climàtic no és una tasca fàcil. Reduir la nostra vulnerabilitat (social, territorial, econòmica, ambiental) implica sovint fer canvis en la forma que tenim avui en dia de cultivar, de consumir aigua, de promoure noves infraestructures o de gestionar els espais naturals, per posar alguns exemples. Per això, l’Oficina ha portat a terme, junt amb la Direcció General de Participació Ciutadana, un procés participatiu per construir la nova ESCACC. El CREAF, de fet, ha participat en tot el procés, contribuint amb coneixement científic en la fase de documentació, aportant expertes en la fase de formació (concretament la Mireia Banqué hi ha participat com a experta en boscos i canvi climàtic) i finalment com a participants des de la ciència, en aquests processos deliberatius.

En el moment en que estem ara, el procés participatiu ha copsat i recollit accions a incloure dins d’aquesta estratègia, per diferents àmbits, i acabar sent mesures implementades als diferents sectors o promogudes per la mateixa OCCC. Per part del CREAF, l’Annelies Broekman, experta en gestió de l’aigua, la Diana Pascual i l’Eduard Pla, experts en gestió forestal, en Enrique Doblas, expert en biodiversitat del sòl, en Bernat Claramunt, en zones de muntanya, o la Maria Josep Broncano, de l’àmbit de l’entorn rural i l’agricultura regenerativa, han aportat la seva visió i els seus coneixements per nodrir aquesta nova proposta.

“La contribució de totes aquestes persones és un exercici d’intel·ligència col·lectiva que serveix per a disposar d’una ESCACC30 més proactiva i eficient per tal de reduir la nostra vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic a Catalunya.”, comenta Gabriel Borràs des de l’Oficina.

En les sessions participatives es posa a disposició de tothom tota la documentació disponible per donar context, s’organitzen sessions amb experts on expliquen què s’ha tingut en compte per treballar cada part de l’estratègia, i després es fan sessions on les persones donen la seva opinió, sobre els objectius, proposen nous objectius, aporten coneixement, proposen accions, etc. Aquesta edició, les sessions deliberatives han comptat amb un total de 138 persones que  han fet 724 aportacions.

Un cop fet, al cap d’uns mesos, es mira si està en línia amb el que l’administració considera i hi ha un retorn posterior a la societat on s’ explica com s’han tingut en compte les aportacions de les persones, què s’ha incorporat, què no s’ha pogut incorporar i perquè. Es contempla que aquesta segona fase de retorn, en el cas de l’ESCACC30, tingui lloc a partir de setembre.

“Participar en l’ESCACC30 és un bany d’humilitat, on la visió de la recerca s’uneix a la de la resta per donar pas a quelcom estratègic”

En aquest procés deliberatiu i propositiu hi ha participat una gran varietat de persones de diferents sectors, i també s’hi han incorporat persones científiques, entre les que nosaltres en destaquem les pròpies del CREAF. Volem saber perquè hi ha participat, què han volgut aportar-hi i quines vivències s’han endut durant el procés. Ens hi acompanyeu?

Que et va moure a participar en aquest procés?

Maria Josep Broncano – Treballo estretament amb productors agrícoles i ramaders (com la granja Planeses) i considero que és indispensable trobar noves mesures i accions per contrarestar el canvi climàtic que ja els afecta. Crec que un sistema regeneratiu de producció agrícola pot ser part de la solució a la crisi que patim perquè part de la crisi ambiental actual està relacionada amb el sistema de producció agrícola que tenim. Contrarestar aquesta tendència es molt urgent i necessari i per fer-ho cal canviar la manera en que produïm i consumim els nostres aliments.  La meva participació a l’ESCACC 30 ha estat molt lligada al que he viscut al projecte Polyfarming, on treballem per crear un model de producció alimentaria més sostenible. Adoptar aquest nou enfocament pot resultar difícil perquè el sistema de producció intensiu convencional se sustenta en polítiques agrícoles governamentals i grans corporacions agroindustrials. En conseqüència, sortir d’aquest sistema de vegades no depèn només de la voluntat dels que volen canviar-ho, el canvi l’han de fer primerament els productors, però és el conjunt de la societat qui ha d’empènyer per a que models com el regeneratiu puguin succeir.

Bernat Claramunt – Crec que ja que se’ns dona l’oportunitat de participar en la redacció de polítiques de gestió del territori, si en principi som experts en alguns dels temes dels que es tracta, és gairebé una obligació moral de participar-hi. A part d’això, com a coordinador de la Xarxa Europea de Recerca en Muntanya, NEMOR, creia que podria donar un punt de vista relacionat amb les muntanyes que tal vegada no es tingués en compte.

diana

Em va moure una barreja de compromís professional, ja que treballo en l’adaptació, i personal, perquè molts bons amics d’aquest viatge pertanyen a l’OCCC. Per altra banda, per poder incloure tot el coneixement i experiència que tenim a disposició de l’estratègia, per poder incloure els objectius i les mesures que estem testant i que estem veient que contribueixin a l’adaptació. També sentia curiositat per veure com portaven a terme el procés participatiu, interès per veure quines altres persones i entitats s’involucraven i amb què contribuïen, i per la necessitat de continuar aprenent i formant-me.

DIANA PASCUAL

Enrique Doblas – En principi vaig participar-hi perquè pel CREAF i la seva estratègia d’impacte era estratègic estar-hi present. Igualment, m’encanta la transferència de coneixement i ja havia participat en activitats similars, com la de l’Alerta Climàtica de Barcelona. Sempre és agraït per part dels organitzadors, però també hauria de ser un deure per part nostra com a investigadors. S’inverteix molt esforç en la recerca perquè el seus resultats es quedi només en el món acadèmic, per tant, val la pena una petita empenta més i tractar de transferir els coneixements on més necessaris són.

annelies

Considero fonamental participar activament en tots els espais que ho permeten, perquè a nivell personal crec que és important involucrar-se i interessar-se pel propi entorn, però també a nivell professional, és una activitat bàsica perquè els resultats de la nostra recerca arribin a la societat.

ANNELIES BROEKMAN

Annelies Broekman – A més de participar a l’ESCACC30, he participat activament en la revisió de la planificació hidrològica (promoguda per part de l’ACA) aportant mesures d’adaptació co-dissenyades amb la ciutadania local, així com organitzant sessions auto-gestionades amb els espais de governança als que dono suport professional (Taula del Delta i de la Baixa Tordera i Taula del Llobregat).

Quins eren els teus missatges o propostes principals a transmetre?

Maria Josep Broncano – Vam proposar considerar el model agroalimentari regeneratiu de Polyfarming com un model a imitar per la resta del territori. La granja Planeses (Garrotxa) pot ser un centre de referencia real i demostratiu on els productors de l’entorn poden acudir per emular un model que és econòmicament viable, ambientalment perdurable i socialment compromès. S’ha comprovat que el model regeneratiu és capaç d’emmagatzemar grans quantitats de carboni atmosfèric i ajudar a la mitigació del canvi climàtic. És un model que permet recuperar i mantenir la salut dels sòls, base del sistema alimentari i que aquesta salut permet créixer plantes i animals sans que proporcionaran aliments òptims per la nostra salut humana. A més, la producció regenerativa disminueix l’ús d’hidrocarburs, no contribueix a l’efecte hivernacle, i l’ús de fitosanitaris amb la gran problemàtica de contaminació que generen.

bernat

El sistema Polyfarming contribueix a la reversió de la tendència a l’abandonament de les zones rurals ja que planteja la posada en producció d’explotacions agrícoles i ramaderes abandonades o no rendibles i promou la creació d’ocupació, especialment de joves. 

MARIA JOSEP BRONCANO 

Diana Pascual – Principalment vaig contribuir-hi en dos blocs. Per una banda tota l’experiència del LIFE MEDACC en gestió forestal adaptativa i la importància de la gestió forestal com a eina per reduir la vulnerabilitat dels boscos al canvi climàtic. I per altra, el coneixement de base de LIFE MIDMACC, de la importància de recuperar l’activitat forestal, agrícola i ramadera a les zones de muntanya, per fer aquestes àrees rendibles, tornar-les a habitar i reduir la seva vulnerabilitat al canvi climàtic.

bernat

Vaig proposar i recolzar una aproximació més multisectorial de la que es proposava inicialment, fugint dels típics sectors “aigua”, “boscos”, etc. Crec que les noves polítiques de gestió del territori han de fugir d’aquesta visió sectorial. En aquest sentit, les accions que se’n derivin sí que han d’aproximar-se d’una manera sectorial, segurament per força, sobretot per com està organitzada l’administració, però les decisions a un nivell més alt, penso que no. 

BERNAT CLARAMUNT

Annelies Broekman – En cada sessió tenia uns objectius molt concrets. Per exemple, en la sessió d’aigua alimentació i boscos vaig proposar vincular la gestió del territori amb l’aigua, vaig comentar que els boscos privats que no es gestionen, si reben subvencions, els beneficis haurien de ser per a la societat (el que s’anomena una gestió comunal), també vaig posar èmfasi en la importància de la salut dels boscos, doncs per tenir aigua necessitem boscos i per tenir boscos necessitem que aquests estiguin sans. En l’àmbit més agrícola, vaig estar molt d’acord amb el que proposava la Pepi Broncano, cal promoure l’agricultura regenerativa i donar suport als petits agricultors, cal revisar el model agrícola cap a la sobirania alimentaria i l’interès general. En la sessió d’infraestructures em vaig centrar en conceptes com la maladaptació, en la necessitat d’avaluar l’impacte de les noves infraestructures en termes de la vulnerabilitat que generen i en l’impacte de les energies renovables

Enrique Doblas – D’una manera particular, vaig procurar destacar la importància de la protecció del sòl com a font i base de molts serveis ecosistèmics. A nivell més general, vaig poder suggerir algunes línies de treball més orientades a la gestió integrada de paisatge. Finalment, a nivell estratègic del CREAF, ja que l’ESCACC30 incloïa la creació de nodes d’informació sobre el canvi climàtic, vaig suggerir incloure centres de recerca en aquests nodes o agents d’una manera més professional i acreditada.

Que et vas endur de la teva participació a l’ESCACC 30?

Maria Josep Broncano – Em vaig endur principalment la satisfacció de posar un petit granet de sorra i la confiança que es tindrà en compte en la nova estratègia. Crec que hi ha gent a l’administració pública que es creu el que fa i que te en compte l’aportació dels altres. Me’n vaig endur la percepció que hi ha una voluntat comuna de construir un futur més amable per nosaltres i el Planeta, que si ens posem plegats encara hi serem a temps.

Bernat Claramunt – A mi em va donar la sensació que ja hi havia molta cosa decidida, i que aquest procés participatiu potser inclourà matisos en algunes parts de l’estratègia, però em va semblar que tot estava força decidit. No és una queixa ni una crítica, hi havia molta feina al darrera, i molt ben feta;  però dubto de que tota la participació que hi va haver es pugui arribar a encabir en l’ESCACC30.

Annelies Broekman – M’ha agradat veure com creix la comunitat de persones que indiquen que hem de canviar de model productiu i de consum cap al decreixement i l’ eco-feminisme, que el model de societat que necessitem ha d’emancipar-se de sistemes econòmics que no tenen en compte els límits del nostre hàbitat. Veig que la gent té ganes de participar, però es fonamental invertir en compartir coneixements abans de fer propostes, sinó es cau en discursos amb visions molt poc realistes o esbiaixats. Hem d’aprendre a gestionar la incertesa i la complexitat. Considero molt valuós els seminaris informatius amb els experts que es fan, però de la mateixa manera s’ha de incrementar el diàleg amb les persones que viuen als territoris, la seva realitat està massa desvinculada dels principis i conceptes que treballem els investigadors moltes vegades i posar-les en comú és molt enriquidor.

Diana Pascual – Per una banda coneixement, als dos seminaris inicials que vaig veure vaig aprendre força coses, sobre tot de l’àmbit rural en el qual no estic gaire posada encara. També el fet de veure altres punts de vista i opinions, tot i que l’espai no deixava gaire espai a discutir o dialogar sobre noves idees, era un format que no permetia reflexionar sobre les contribucions dels altres. Tot i això, m’enduc la sensació que no estem soles, que hi ha molta més gent que posa sobre la taula les mateixes reflexions i prioritats.

Marc Gràcia Polyframing

El que més m’agrada d’aquest tipus d’experiències és reconèixer la pluridisciplinarietat dels reptes a què ens enfrontem. Estar envoltat d’altres persones, amb els seus objectius i agendes separades de la recerca, et fa entendre la teva petita tasca i utilitat dins del sistema, alhora que ajudes a crear un objectiu comú per a tots. És un bany d’humilitat, vaja, en què allò acadèmic dona pas a quelcom estratègic.

ENRIQUE DOBLAS

Articles relacionats

Alba Anadon cavant la zona on s’enterraran algunes de les bosses de te al Pirineu. Imatge: Alba Anadon
Agenda
Veronica Couto Antelo

Un te per estudiar el canvi climàtic 

Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera?

Ocell banyant-se a una font (Font: Timothy Kindrachuk per a Unsplash)
Coneixement
Florencia Florido

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

Tèrmit subterrani asiàtic (Coptotermes gestroi). Autor: Thomas Chouvenc
Notícies
CREAF

Els tèrmits acceleraran el canvi climàtic perquè s’expandiran arreu del món i incrementaran el seu consum de fusta

Una recerca internacional ha pogut comprovar que, per cada augment de temperatura de 10°C, els tèrmits incrementen 6,8 vegades la descomposició de fusta. Amb el canvi climàtic, l’àrea de distribució d’aquests insectes augmentarà, amplificant aquest efecte d’alliberament de CO2 que actualment no recullen els models climàtics.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia