La xarxa InvaNET identifica les 108 espècies exòtiques amb més risc d’envair els ecosistemes d’Espanya

Escarabat japonès (Popillia japonica). Autoria: Ryan Hodnett, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons.
Escarabat japonès (Popillia japonica). Autoria: Ryan Hodnett, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons.

Un equip científic de més 31 institucions espanyoles ha identificat les 108 espècies exòtiques d’animals i plantes que presenten major risc de tenir un fort impacte ambiental en els pròxims 10 anys a Espanya. El treball s’ha dut a terme des de la xarxa InvaNET, on el CREAF és una de les entitats coordinadores, i s’ha publicat recentment en la revista Journal of Environmental Management.

D’acord amb els resultats, d'aquestes 108 espècies, 47 presenten un risc molt alt d'envair els ecosistemes d'Espanya i 61 mostren un risc alt.

D’acord amb els resultats, d’aquestes 108 espècies, 47 presenten un risc molt alt d’envair els ecosistemes d’Espanya i 61 mostren un risc alt. A més, moltes d’aquestes espècies tenen un gran historial invasor al món i es troben a països propers com, per exemple, l’escarabat japonès Popillia japonica, el cuc nematode Radopholus similis o la planta marina Halophila stipulacea. Tot i això, la majoria de les espècies identificades en aquest estudi (84,3%) no estan incloses actualment al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores. Per tant, els autors de la investigació recomanen la realització d’una anàlisi de risc més detallada d’aquestes espècies i, en cas que es confirmi l’alt risc d’invasió, que s’incorporin al catàleg o al Llistat d’espècies al·lòctones susceptibles de competir amb les espècies silvestres autòctones, alterar-ne la puresa genètica o els equilibris ecològics.

La introducció d'espècies exòtiques invasores és una de les principals causes de la pèrdua de biodiversitat a nivell global i provoca grans costos socioeconòmics, així que prevenir la seva introducció és l'eina més eficaç per a controlar la seva expansió.

“Aquest pas és important perquè la introducció d’espècies exòtiques invasores és una de les principals causes de la pèrdua de biodiversitat a nivell global i provoca grans costos socioeconòmics, així que prevenir la seva introducció és l’eina més eficaç per a controlar la seva expansió”, assenyalen els autors.

Espècie Reynoutria × bohemica. Autoria: CC0, via Wikimedia Commons.
Espècie Reynoutria × bohemica. Autoria: CC0, via Wikimedia Commons.

En total, es van avaluar 933 espècies a través de la metodologia d’escaneig d’horitzó que, en el context d’identificar possibles espècies invasores futures, consisteix en l’obtenció d’una llista d’espècies potencials, la valoració dels seus riscos i l’elaboració d’una llista ordenada per consens entre el grup d’especialistes. Aquest treball de InvaNET han participat 39 científics i científiques especialistes en diferents grups taxonòmics i ecosistemes, procedents de 31 universitats i centres de recerca espanyols, entre ells el CREAF, i l’ha liderat la Universitat de Girona.

Exemples d’espècies exòtiques amb risc molt alt d’invasió

Algunes espècies exòtiques que recull el treball són:

  • Tilàpia del Nil (Oreochromis niloticus). Peix cíclid autòcton del nord d’Àfrica i el sud-oest de l’Orient Mitjà, àmpliament usat en aqüicultura, introduït a més de 50 països i que afecta la qualitat de l’aigua i els ecosistemes
  • Escarabat japonès (Popillia japonica). Escarabat autòcton del nord-oest d’Àsia, amb un gran historial invasor, present a diversos països europeus. És capaç de provocar importants danys sobretot per herbivoria a prats, boscos i plantacions agrícoles.
  • Radopholus similis. Cuc nematode fitoparàsit que s’alimenta d’arrels i rizomes, causant la destrucció de la zona d’absorció. Actualment es troba present a nombrosos països de la Unió Europea (Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Polònia i Eslovènia)
  • Reynoutria × bohemica. Planta terrestre híbrida entre R. japonica i R. sachalinensis. De difícil control, pot ocupar una varietat considerable d’hàbitats. Actualment s’ha introduït als Estats Units i a diversos països europeus.
  • Halophila stipulacea. Planta fanerògama marina tropical que va entrar a la Mediterrània a través del Canal de Suez. A causa de la seva àmplia tolerància ambiental ha aconseguit colonitzar el litoral de l’est i el centre del Mediterrani, arribant de moment fins a Sicília.

La Xarxa Temàtica sobre Invasions Biològiques (InvaNET) és una xarxa de recerca finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació i l’Agència Estatal de Recerca (ref. RED2018‐102571‐T) i liderada per grups de recerca de diverses entitats científiques a Espanya, entre elles CREAF.

Article de referència:

Cano-Barbacil C., Carrete M., Castro-Díez P., Delibes-Mateos M., Jaques J. A., López-Darias M., Nogales M., Pino J., Ros M., Traveset A., Turon X., Vilà M., Altamirano M., Álvarez I., Arias A., Boix D., Cabido C., Cacabelos E., Cobo F., Cruz J., Cuesta J. A., Dáder B., del Estal P., Gallardo B., Gómez Laporta M., González-Moreno P., Hernández J. C., Jiménez-Alfaro B., Lázaro Lobo A., Leza M., Montserrat M., Oliva-Paterna F. J., Piñeiro L., Ponce C., Pons P., Rotchés-Ribalta R., Roura-Pascual N., Sánchez M., Trillo A., Viñuela E. & García-Berthou E. 2023. Identification of potential invasive alien species in Spain through horizon scanning. Journal of Environmental Management 345: 118696. https://doi.org/10.1016/j.jenvman.2023.118696 (accés obert). [Informe previ en castellà].

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Resiliència no és “resistir sense canviar”, com ho pot fer un pont o un edifici davant un terratrèmol. És “canviar per resistir”. Foto: Unsplash.
Coneixement
Jaume Terradas

Sobre resiliència i biodiversitat

En torn de la temàtica ambiental, i en particular del canvi climàtic i els seus efectes, hi ha una polarització acusada entre dos grups: els

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia