L’abella gegant de la resina arriba a Catalunya

Prové de l’est d’Àsia, fa una dècada que va arribar a Europa i s’ha detectat per primer cop a Catalunya aquest 2018. Es pot distingir fàcilment de la vespa asiàtica pels seus hàbits, tot i que són de mida semblant, i no suposa un perill per als humans.

megachile_sculpturalis_niu
Abella gegant de la resina preparant el niu en una paret. Es pot observar que porta material a la boca per fer-lo. Font: Article

Un equip d’investigadors ha confirmat l’arribada a la península Ibèrica, concretament a Catalunya, de l’abella Megachile sculpturalis, un insecte molt gran provinent de la Xina i el Japó. L’estudi, publicat recentment al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, recull les cinc localitzacions on durant el passat juliol es van trobar exemplars de l’abella: a dos llocs de Sant Celoni i un a la Garriga (Vallès Oriental), i dos llocs més a Olot (la Garrotxa). És la primera espècie d’abella exòtica que arriba a Europa, i durant l’última dècada s’ha trobat en diversos països del centre i oest del continent.

Malgrat la seva mida, l’abella gegant de la resina és inofensiva. “Evidentment ens pot picar si se sent amenaçada, però les abelles solitàries són molt cauteloses a l'hora d'atacar, ja que d’una sola abella en depèn la reproducció i la protecció del niu, i la mort de la mare seria catastròfica per a la descendència”.

L’abella gegant de la resina és un insecte solitari, no forma colònies com per exemple l’abella de la mel, i és molt gran, d’uns 2,5 cm. Fa el niu en forats que troba en troncs, talussos o totxanes i el construeix amb resina, argila i petits trossos de fusta. “Aquesta manera de fer els nius fa pensar que va arribar a Europa a partir del comerç de fusta des de l’Àsia”, comenta Constantí Stefanescu, autor de l’estudi i investigador del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Malgrat la seva mida, l’abella gegant de la resina és inofensiva. “Evidentment ens pot picar si se sent amenaçada, però les abelles solitàries són molt cauteloses a l’hora d’atacar, ja que d’una sola abella en depèn la reproducció i la protecció del niu, i la mort de la mare seria catastròfica per a la descendència”, explica Carlos Hernández-Castellano, investigador del CREAF i també autor de l’estudi.

Confusió amb la vespa asiàtica

Tot i que de prop és fàcilment distingible, la mida fa que de lluny es pugui confondre amb la vespa asiàtica. “L’abella gegant de la resina, com totes les abelles, té pèls que li serveixen per transportar el pol·len. En canvi les vespes no tenen aquesta pilositat. També les podem diferenciar pels seus hàbits. Aquesta abella s’alimenta del pol·len i el nèctar de les flors i fa els nius en forats, mentre que la vespa asiàtica s’alimenta d’altres insectes, per exemple les abelles de la mel, i viu en colònies dins els ruscos que construeixen”, apunta Stefanescu.

Vespa velutina nigrithorax MHNT dos
Exemplar de vespa asiàtica. Font: Didier Descouens, Museu de Toulouse (CC BY-SA 4.0)
megachile_sculpturalis
Exemplar d’abella gegant de la resina trobat a Catalunya. Font: Article

Una expansió més que probable

“L’abella gegant de la resina probablement va arribar l’any passat i ja s’ha establert aquí”, sentencia Hernández-Castellano. De fet, segurament continuï expandint-se per tot Catalunya i bona part de la península Ibèrica, ja que és una espècie amb una gran capacitat de dispersió i nidifica pràcticament en qualsevol forat. A més, tot i que l’estudi mostra que l’abella gegant de la resina té una clara preferència per alimentar-se de l’acàcia del Japó, una planta ornamental exòtica, també és capaç d’alimentar-se del pol·len d’altres plantes autòctones.

L'abella gegant de la resina probablement va arribar l’any passat i ja s'ha establert aquí. Tanmateix, ens hem de preguntar si calen o seran efectives les mesures de control o eradicació que es puguin plantejar.

Tanmateix, ens hem de preguntar si calen o seran efectives les mesures de control o eradicació que es puguin plantejar. “En altres sistemes on l’abella gegant de la resina és exòtica s’han detectat molts pocs casos de competència directa amb altres abelles autòctones, i nosaltres aquí no n’hem detectat cap. Els insectes tenen una capacitat de reproducció i dispersió molt gran, i són pràcticament impossibles d’eradicar. El que sí que podem fer és evitar tenir plantes exòtiques ornamentals en jardins i parcs, com precisament l’acàcia del Japó (Styphnolobium japonica), que a més de facilitar l’establiment d’aquesta abella, és una espècie tòxica que ha provocat casos de mortalitat en abelles autòctones”, finalitza Carlos Hernández-Castellano.

En aquest estudi també hi han participat investigadors d’Andrena Iniciativas y Estudios Medioambientales, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’Ajuntament de Sant Celoni, la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona.

 

ARTICLE

Aguado O., Hernández-Castellano C., Bassols E., Miralles M., Navarro D., Stefanescu C., Vicens N. (2018). Megachile (Callomegachile) sculpturalis Smith, 1853 (Apoidea: Megachilidae): a new exotic species in the Iberian Peninsula, and some notes about its biology. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 82: 157-162. ISSN: 2013-3987 (online Edition) – ISSN: 1133-6889 (print Edition).

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

La blanqueta de la col (Pieris rapae), com aquest exemplar observat al parc de la Trinitat de Barcelona, és una de les papallones més abundants de la ciutat degut a la seva gran capacitat de mobilitat i a la seva dieta generalista. Autor: Jordi Sánchez.
Notícies
Pau Guzmán

Connectar parcs i jardins augmenta la diversitat de papallones a la ciutat

La població actual de papallones de Barcelona és homogènia i empobrida, però hi ha marge de millora fent una gestió del verd urbà que tingui en compte la connectivitat entre parcs. A la capital catalana, les espècies de papallones més escasses són les que tenen menys capacitat per viatjar i les més exigents pel que fa a la dieta.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia