L’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.
Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.

L’atmosfera de tota Europa s’ha tornat notablement més seca en les últimes dècades en comparació amb l’època preindustrial i la tendència continua. Aquesta és la conclusió d’una recerca recentment publicada a Nature Geoscience liderat per la investigadora Kerstin Treydte de l’Institut Federal Suís de Recerca sobre Boscos, Neu i Paisatge (WSL) i en la qual han participat els investigadors de la Universitat de Barcelona Elisabet Martínez-Sancho, Emilia Gutiérrez i també la investigadora ICREA del CREAF Laia Andreu Hayles, entre altres. L’estudi també assenyala que el motiu darrere d’aquesta dessecació és l’activitat humana, en concret, les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Les autores adverteixen que aquests resultats són realment preocupants, ja que una atmosfera més seca pot agreujar les sequeres hidrològiques i agrícoles o augmentar encara més el risc d’incendis forestals, entre altres coses.

Els resultats també apunten a diferències en la sequedat de l’aire a diversos punts geogràfics. Per exemple, al nord d’Europa no n’ha augmentat tant en comparació amb altres regions europees. En canvi, a les terres baixes centreeuropees i als Alps i Pirineus, la situació n’és més greu, amb valors màxims en els anys de sequera 2003 i 2015.

Per a descobrir-ho, s’ha dut a terme una àmplia anàlisi dels anells dels arbres amb dades que es remunten a l’any 1600. “Gràcies als anells hem pogut traçar la memòria d’aquests arbres i saber com era de sec l’aire en els últims 400 anys, una cosa que encara no s’hi havia fet”, explica Andreu Hayles.

“Gràcies als anells hem pogut traçar la memòria d’aquests arbres i saber com era de sec l’aire en els últims 400 anys, una cosa que encara no s’hi havia fet”

LAIA ANDREU HAYLES, investigadora ICREA del CREAF i co-autora de l’estudi.

En concret, l’equip conformat per gairebé 70 d’investigadors i investigadores internacionals ha reconstruït el dèficit de pressió de vapor (VPD), que descriu la diferència entre el contingut real i el màxim possible d’aigua de l’aire, és a dir, la “set d’aigua” de l’aire. L’aire assedegat -quan la VPD és alta- extreu més aigua dels sòls i les plantes, redueix el creixement de la vegetació i pot fins i tot provocar la mort dels arbres. “A més, sabem que com més càlid és el clima, més augmenta el VPD. Així que aturar l’augment de temperatura hauria de ser una prioritat”, alerta Andreu Hayles. 

Conseqüències per als boscos i l’agricultura

D’acord amb les autores, aquesta creixent sequedat en l’ambient suposa una amenaça a llarg termini per a moltes funcions vitals dels ecosistemes. Per exemple, és especialment important per a l’agricultura perquè com més sec és l’aire, major és la demanda d’aigua dels conreus.

Elisabet Martínez-Sancho i Emilia Gutiérrez expliquen que "aquesta recerca ajudarà a refinar les simulacions de futurs escenaris climàtics, així com avaluar l'amenaça de la dessecació de l'aire per als ecosistemes, l'economia i la societat”. 

A més, és necessari regar més i el rendiment dels conreus disminueix. D’altra banda, també té un impacte en els boscos, per exemple, la seva funció com a reguladors del clima i l’emmagatzematge de carboni podrien veure’s greument afectats. 

Elisabet Martínez-Sancho i Emilia Gutiérrez expliquen que “aquesta recerca ajudarà a refinar les simulacions de futurs escenaris climàtics, així com avaluar l’amenaça de la dessecació de l’aire per als ecosistemes, l’economia i la societat”. 

Article de referència

Treydte, K., Liu, L., Padrón, R.S. et al. Recent human-induced atmospheric drying across Europe unprecedented in the last 400 years. Nat. Geosci. 17, 58–65 (2024). https://doi.org/10.1038/s41561-023-01335-8

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La guia fenològica del principal arbrat viari de Barcelona permet entendre el cicle biològic d'algunes de les principals espècies vegetals plantades a la capital catalana. Font: RitmeNatura
Notícies
Gerard Gaya

Publiquem la guia fenològica del principal arbrat viari de Barcelona 

Moltes persones es pregunten si és normal que els plàtans dels seus carrers i avingudes encara tinguin fulles al mes de febrer. Per resoldre aquestes qüestions sobre fenologia, l’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF ha publicat, en el marc del projecte Barcelona Reconnecta, la Guia fenològica del principal arbrat viari de Barcelona.

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Embassament de la Llosa del cavall al 17,50% de la seva capacitat. Imatge Bernat Moreno @lasequeradel22.
Notícies
Veronica Couto Antelo

“Les sequeres es gestionen quan no hi ha emergència”

Catalunya ha arribat a l’emergència per sequera. Tot i això, es parla molt de les restriccions i molt poc del rerefons que ens ha portat a aquesta situació i de la transició hidrològica que necessitem.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia