L’augment de les temperatures durant el dia està avançant la sortida de les fulles

Autor: Steven Severinghaus (CC BY) L'estudi s'ha fet estudiant els brots de les fulles de liles.
Autor: Steven Severinghaus (CC BY) L'estudi s'ha fet estudiant els brots de les fulles de liles.

Un estudi liderat per Josep Peñuelas, investigador del CREAF al CSIC,  ha proposat una nova metodologia per descriure amb més precisió els canvis en el cicle de vida de les plantes provocats per l’escalfament del planeta. Gràcies al nou mètode han comprovat que la primavera biològica comença entre 4 i 5 dies abans que fa 30 anys. Les temperatures diürnes més que no pas les nocturnes determinen aquest canvi fenològic.

Autor: Steven Severinghaus (CC BY) L'estudi s'ha fet estudiant els brots de les fulles de liles.
Autor: Steven Severinghaus (CC BY) L’estudi s’ha fet estudiant els brots de les fulles de liles.

L’estudi, publicat a la revista Nature Communications, conclou que és l’augment de les temperatures màximes més que no pas el de les mitjanes el que provoca que l’estació primaveral arribi abans. La fotosíntesi, que es produeix només de dia, i el metabolisme de les plantes s’acceleren quan puja la temperatura. Així doncs, la pujada de les temperatures diürnes i per tant les màximes és el que més afecta l’activitat fenològica.

Els investigadors han utilitzat dades de camp i dades de teledetecció per satèl·lit per a provar aquesta relació. Això ha permès desenvolupar un nou marc conceptual que millora la predicció dels canvis que patirà la fenologia de les plantes  amb el canvi climàtic.

Gràcies a  aquesta nova aproximació,  s’ha pogut comprovar que a Europa i als Estats Units la primavera biològica comença entre 4 i 5 dies abans ara que no pas fa 30 anys i que ho fa en resposta sobretot a les temperatures màximes, no a les temperatures mitjanes o mínimes.

Els models actuals es basen únicament en l'augment de les temperatures mitjanes i no tenen en compte altres variables importants en el cicle de vida de les plantes.

“La variació de les temperatures màximes i mínimes afecten molts processos biològics relacionats amb la fenologia i s’han de tenir en compte en aquest models. De fet, a partir d’aquesta constatació ara incorporarem les temperatures màximes als mòduls de fenologia dels models de funcionament del sistema terrestre”, remarca Josep Peñuelas, director de l’equip.

Els canvis en la fenologia podrien alterar els cicles biogeoquímics i biològics

L’escalfament del planeta i els canvis en la fenologia modifiquen el balanç de carboni. Per una banda, l’augment de les temperatures màximes accelera el procés de fixació de carboni atmosfèric, ja que les temperatures diürnes estimulen el procés de la fotosíntesi i el creixement de les fulles. D’altra banda, la pujada de les temperatures mínimes dificultaria l’absorció de carboni perquè les plantes accelerarien el procés de respiració que fan durant la nit(sense fotosíntesi) i gran part del carboni absorbit retornaria a l’atmosfera en forma de CO2.

Els cicles biològics dels organismes també són sensibles als canvis en la fenologia que està provocant l’augment de les temperatures. “Per exemple, si la fenologia primaveral s’avança de manera diferent pels diferents organismes, la falta de sincronització podria repercutir a moltes de les interaccions que existeixen entre els organismes de l’ecosistema, per exemple entre planta i herbívor, planta i pol·linitzador, herbívor i carnívor,…i alterar de manera significativa les composicions de les comunitats d’organismes vius”, conclou Josep Peñuelas.

Article:

Piao, S., Tan, J., Chen, A., Fu, Y. H., Ciais, P., Liu, Q., … & Peñuelas, J. (2015). Leaf onset in the northern hemisphere triggered by daytime temperature. Nature Communications, 6.

Articles relacionats

L’alumnat dels FenoCentres ha aportat gairebé 1.400 observacions de plantes i animals a l’observatori ciutadà RitmeNatura. Autor: Pau Guzmán
Notícies
Gerard Gaya

Neix la xarxa de FenoCentres de l’observatori ciutadà RitmeNatura amb 18 escoles i instituts

Més de 500 alumnes de la província de Barcelona han observat 1.350 canvis en el calendari natural de 289 espècies diferents de plantes i animals gràcies a l’observatori ciutadà Ritme Natura. Aquestes dades ciutadanes es combinaran amb dades de satèl·lit i permetran crear FenoTwin, un mapa on es veurà en temps real com canvia la natura al llarg de l’any. Es presentarà, juntament amb la primera generació de la xarxa de FenoCentres, el 15 de juny.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia