L’ecòleg Ramon Margalef: un gran llegat científic deu anys després de la seva mort

Imatge de l'aniversari de Ramon Margalef
Imatge de l'aniversari de Ramon Margalef

El CREAF participa en un ampli programa d’actes que recordarà el mestratge científic de Ramon Margalef, el primer catedràtic d’Ecologia de tot l’Estat i un referent internacional per a generacions de científics d’arreu del món.

Imatge de l'aniversari de Ramon Margalef
Imatge de l’aniversari de Ramon Margalef

«La intel·lectualitat no ha assimilat la inserció molt fonda de l’home dins la natura. Dir que l’home no està relacionat amb la resta de la vida sembla que sigui una mena de defensa. Això és una dificultat bàsica per entrar a fons en els problemes ecològics. Els problemes més urgents, com la relació entre economia i ecologia, l’esdevenidor del planeta, es veuen d’una manera esbiaixada. L’ecologia no s’acaba d’assimilar com una ciència, sinó com una mena de catàleg de conducta». Aquestes reflexions són una mostra del pensament de l’ecòleg Ramon Margalef, catedràtic emèrit de la UB i referent de generacions d’ecòlegs i naturalistes de tot el país, traspassat el 23 de maig del 2004.

Històricament, Margalef està considerat un dels tres científics espanyols de més prestigi internacional del segle XX, juntament amb Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa.

Coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, enguany el professor Margalef serà homenatjat amb un ampli programa d’actes institucionals organitzats per la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), i el Jardí Botànic Marimurtra de la Fundació Carl Faust, institucions molt lligades a la trajectòria docent i investigadora del naturalista català.

Totes les activitats previstes en homenatge a Margalef, el primer catedràtic d’Ecologia de l’Estat i un exponent internacional en el món de l’ecologia moderna, es poden consultar al web Ramon Margalef (1919-2004): 10 anys recordant el mestre.

En el marc d’aquesta celebració el CREAF organitza una taula rodona:

Taula rodona “Ramon Margalef, l’ecòleg global”

El llegat científic de Margalef i les noves generacions

Ramon Margalef ha estat un dels científics més productius i citats en l’àmbit de l’ecologia, i és autor d’obres de referència obligada per entendre el funcionament de la natura, com ara Ecología (1974),Limnología (1983) i Our Biosphere (1997). Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 2003 i primer científic reconegut amb la Creu de Sant Jordi el 1997, Margalef va ser un dels pioners a desenvolupar una recerca marina de qualitat i altament competitiva. El 1980 va ser guardonat per l’Institut Bedford d’Oceanografia de Halifax (Canadà) amb el Premi Huntsmann a l’excel·lència en ciències marines, considerat el Nobel de l’oceanografia.

Ramon Margalef ha estat un dels científics més productius i citats en l’àmbit de l’ecologia, i és autor d’obres de referència obligada per entendre el funcionament de la natura.

Històricament, Margalef està considerat un dels tres científics espanyols de més prestigi internacional del segle XX, juntament amb Santiago Ramón y Cajal i Severo Ochoa, reconeguts amb el Premi Nobel. Membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, era també membre corresponent de les acadèmies de Madrid, Sevilla i Galícia i de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. A més, Margalef va ser investit doctor honoris causa per les Universitats de Laval (Canadà), Aix-Marsella (França), Luján (Argentina) i Alacant (Espanya).

Margalef, que va ser director de l’Institut d’Investigacions Pesqueres (CSIC) del 1965 al 1967, va guanyar a la UB la primera càtedra d’Ecologia a l’Estat espanyol, l’any 1967. Va ser professor delDepartament d’Ecologia de la UB del 1967 al 1986, on posteriorment va ser emèrit. Generació rere generació, el Departament d’Ecologia de la UB es va fer ressò del seu extens mestratge, i bona part de les futures càtedres d’Ecologia de les universitats de tot el país les ocupen deixebles seus.

Com a primer acte institucional en homenatge al professor Margalef, l’Aula Magna de l’edifici central de la Facultat de Biologia, que duu el nom d’aquest il·lustre científic, acollirà, el 29 d’abril, a les 12 hores, la conferència «Ecologia i evolució o evolució i ecologia», amb la participació dels experts Narcís Prat, catedràtic del Departament d’Ecologia; Joandomènec Ros, catedràtic del Departament d’Ecologia i president de l’IEC, i Lluís Serra, professor emèrit del Departament de Genètica. L’acte estarà presidit pel rector, Dr. Dídac Ramírez, i el degà de la Facultat de Biologia, Dr. Joaquim Gutiérrez, i serà el marc de la inauguració de les instal·lacions que acollirà la Facultat per recordar el llegat científic de Margalef.

Podeu consultar el programa de les properes activitats previstes a diferents institucions al portal web commemoratiu.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Foto: Pablo García (Unsplash)
Notícies
Jaume Terradas

Creixement o decreixement: de què parlem?

Les discussions sobre l’actitud a prendre en front del canvi global sovint es redueixen a la confrontació entre els partidaris del creixement (econòmic, se suposa) i els del decreixement. Anem pas a pas.

Notícies
Jaume Terradas

Cal desaccelerar

Els temps actuals son de gran acceleració en els canvis a escala global i local. ¿Podrem continuar amb aquest ritme o ens caldrà desaccelerar? Reflexió d’en Jaume Terrades.

El botànic, gravat de Marià Fortuny. Font: Museu Nacional d'Art de Catalunya (https://www.museunacional.cat/es).
Notícies
Jaume Terradas

Els naturalistes també s’extingeixen

Vivim la sisena gran extinció d’espècies. És un procés molt ràpid de disminució de la biodiversitat. Juntament amb aquests processos d’extinció accelerada hi ha un altre procés d’extinció que resulta paradoxal: la dels naturalistes.

La mina de Bayan Obo a la Mongòlia Interior (Xina) conté una gran quantitat de minerals de terres rares. Font: REUTERS (2011).
Notícies
Anna Ramon

La humanitat esprem la taula periòdica d’esquena als riscos

La natura fa milions d’anys que se les arregla amb uns quants elements de la taula periòdica. En canvi, per construir el món dels humans en necessitem moltíssims més. Un nou article analitza les raons i conseqüències d’aquesta divergència.

Coneixement
Jaume Terradas

Dos llibres i un article

Aquest article està dedicat a la memòria del nostre estimat Marc Estiarte i Garrofé, mort el 22 de setembre de 2022 als 55 anys, després

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia