L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns la foto!

L’eruga del boix és una de les primeres fases de vida de la papallona del boix (Cydalima perspectalis). Se la coneix amb aquest nom perquè s’alimenta de les fulles del boix massivament i ha causat preocupació entre la societat.

"La situació més crítica serà de cara al juliol, perquè neixerà la primera generació de l’espècie i s’alimentarà de boixos que ara ja estan sent afectats per les erugues que han superat l'hivern".

Per estudiar l’evolució i l’impacte d’aquesta plaga, Alerta Forestal llança la campanya de seguiment ciutadà de l’eruga del boix 2022. Aquest projecte de ciència ciutadana coordinat pel CREAF recull observacions des d’octubre de 2018 i les afegeix al seu mapa d’alertes, on es pot consultar tant la localització geogràfica com el grau d’afectació (baix, moderat, alt i molt alt). “Activem l’alerta #erugaboix i és el moment de començar a rebre fotos dels efectes de l’eruga sobre els boscos. Ara bé, la situació més crítica serà de cara al juliol, quan comenci a néixer la primera generació de l’espècie i s’alimenti de boixos que ara ja estan sent afectats per les erugues que han passat l’hivern entre ells”, explica Pau Guzmán, membre de l’equip d’Alerta Forestal.

Participar és molt fàcil, el projecte disposa d’una aplicació mòbil i una web-app en la que qualsevol persona pot registrar-se per pujar les fotos i valorar l’estat del boix amb l’ajuda d’infografies. Les imatges han de ser de paisatge (horitzontals) i incloure diversos boixos afectats per tal que, un cop hagueu indicat el grau d’afectació de la zona, els experts del CREAF puguin validar el grau d’afectació a la zona.

Eruga en expansió

Tot i que l’impacte és desigual a Catalunya, perquè requereix unes condicions per adaptar-se que sembla que no aconsegueix al Pirineu Central, l’any passat ja era present a 183 municipis del país i havia conquerit 20 comarques. El director del CREAF i expert en invasores, Joan Pino, explica que “l’expansió de la Cydalima continuarà per tota l’àrea de distribució del boix, però a mesura que l’espècie es vagi estenent esperem que comenci a ser aprofitada per depredadors i paràsits natius. Això hauria de fer disminuir les seves poblacions i el seu impacte sobre les boixedes”.

Mapa de la distribució del boix (punts negres) i de la papallona del boix (punts grisos). Els colors de fons càlids indiquen les zones amb més idoneïtat climàtica per a l’insecte. Per tant, els boixos de les àrees negres situades en aquestes regions més a l’ est són les que poden patir danys més severs. Font: Canelles et al., 2021.

Articles relacionats

Psittacula krameri (cotorra de Kramer): per posar una cotorra diferent de la cada cop més omnipresent Myiopsitta. Està augmentant molt i es consolida com la segona cotorra invasora de Catalunya. Foto: Raju Kasambe, via Wikimedia Commons.
Notícies
Anna Ramon

Exocat crida a la ciutadania a buscar espècies invasores arreu de Catalunya

Ens ajudes a localitzar les espècies invasores més comunes o preocupants que tenim a Catalunya? El CREAF i el Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació obren a la participació per segona vegada el projecte de seguiment Exocat del 24 al 26 de maig. T’hi atreveixes?

Vespa asiàtica (Vespa veluina). Foto: Ksarasola, Wikimedia Commons.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és una espècie invasora?

Els Homo sapiens hem fet viatjar milers i milers de quilòmetres a algunes espècies de fauna i flora i les hem introduït en regions molt allunyades del seu punt d’origen. Què són les espècies invasores?

Foto: Jose Luís Ordoñez.
Notícies
Anna Ramon

Es busquen 150 amants de la natura per fer de detectius de mamífers

Comença el segon any de recollida de dades de l’Atles de Mamífers de Catalunya, un projecte de ciència ciutadana impulsat per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. El Museu de Ciències Naturals de Granollers i el CREAF, entitats coordinadores, obren una crida a la ciutadania per cercar mamífers o els seus rastres en més de 300 quadrats de 10x10km de Catalunya.

La floració dels rosers s'ha avançat també a les comarques interiors i en regions muntanyoses de Catalunya. A la imatge, un roser florit a Olot l'1 de gener. Font: Josep Maria Mallarach.
Notícies
Anna Ramon

Flors, processionària i mosquits s’avancen amb l’hivern càlid a Catalunya

Els projectes de ciència ciutadana del CREAF alerten aquest hivern de la floració prematura de plantes silvestres, de l’observació de fileres de la processionària del pi abans del que ès habitual i la presència prematura de mosquits tigre i comuns actius a la ciutat de Barcelona.

Cotorreta de pit gris a la ciutat de Barcelona. Imatge: Vicente Zambrano.
Notícies
Anna Ramon

Portar una vida urbanita, el secret de les cotorres invasores per expandir-se i establir-se per la Península Ibèrica

Un article publicat recentment liderat per la investigadora del CREAF Laura Cardador demostra que els hàbitats humans, les nostres ciutats i les connexions o infraestructures viàries, han estat un trampolí que han permès que la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer colonitzessin la Península i que s’hi hagin establert de forma permanent.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia