Les abelles amb dietes especialitzades tenen el cervell més gran

L’abella solitària Flavipanurgus venustus viatja pels matolls mediterranis, s’apropa a una flor, olora una altra, però s’alimenta exclusivament de l’estepa cresta (Cistus crispus). Memoritza el color rosa intens de les seves flors, l’aroma particular que desprenen i les busca per tot el prat. Tenir un cervell més gran podria ajudar-la a tenir aquesta precisió.

lavipanurgus venustus, abella especialista que només s'alimenta de l’estepa cresta (Cistus crispus). Té un cervell gran.  AUTOR: Curro Molina (Copyright)
Flavipanurgus venustus, l’abella especialista que només s’alimenta de l’estepa cresta (Cistus crispus). Té un cervell gran i viu de manera solitària. Crèdit: Curro Molina (Copyright).

Una recerca encapçalada pel CREAF i la Estació Biològica de Doñana ha estudiat per primer cop què fa que les abelles tinguin el cervell menys o més gran. Els resultats desvelen un misteri que ja s’havia trobat entre altres animals, però que mai s’havia comprovat en insectes. Les abelles que tenen una dieta especialista (les més llepafils, com la Flavipanurgus venustus) són les que tenen un cervell més gran en relació a la mida del cos.  “Les abelles que s’alimenten de tot, no s’hi han d’esmerçar gaire perquè tenen moltes flors a escollir; en canvi, les abelles que han de pensar on està aquella flor específica i memoritzar les seves característiques necessiten un cervell més gran” explica en Ferran Sayol, primer autor del article i actualment investigador postdoctoral a la University College London. Segons Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF que també ha participat en l’estudi, aquest resultat contradiu el que fins ara s’havia demostrat en ocells, “en el cas dels ocells, els animals que mengen de tot, els més generalistes, són els que tenen el cervell més gros” explica.

Ferran Sayol

Les abelles que viuen en grup són una peça de tot l’engranatge i, potser, per això no necessiten un cervell tan gran com les solitàries.

FERRAN SAYOL,primer autor de l’article i investigador al College London.

En aquest estudi, publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B, també s’ha comparat la mida del cervell de les abelles en relació amb altres factors com el seu cicle de vida i la seva sociabilització. Els resultats indiquen que les espècies que al llarg de l’any tenen una única generació, el que seria un cicle de vida lent, tenen també cervells més grans. Segons el Dr. Sayol, “això, sí que coincideix amb el que es troba en mamífers i ocells.” Pel que fa a la vida social de les abelles, no es van detectar diferències: “les que viuen en grup, com les mel·líferes, són una peça de tot un engranatge i potser per això no necessiten tenir un cervell més gran que les abelles solitàries”.

En la troballa han participat també investigadores i investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Washington a Sant Louis, la Universitat de Scranton (EUA), la Universitat de Manitoba (Canadà) i l’Institut Van Caldenborghstraat d’Holanda.

Un borinot (Bombus terrestris), espècie solitària, mostra un molt comportament elaborat: perfora la part de darrera de la flor per extreure’n el nèctar directament d’una manera més fàcil. Crèdit: José Luis/CREAF (CCBY).

Un cervell amb forma de croissant

En Ferran Sayol va aprendre les tècniques per mesurar el cervell de les abelles durant una estada als Estats Units amb l’especialista en formigues Marc A. Seid. Ell mateix ens explica que el que més el va sorprendre era la forma, “que li recordava a un croissant amb la mida més petita que un gra d’arròs”. Un cop apresa la manera d’estudiar aquests insectes, va acabar mesurant un total de 395 abelles, amb l’ajuda d’en Miguel Ángel Collado de la Estació Biològica de Doñana.

La mostra analitzada era de 93 espècies diferents, que pertanyen als Estats Units d’Amèrica, Espanya (sobretot abelles de Sevilla) i Holanda.

Imatge de cervell d'abella vist sota un microscopi confocal de fluorescència. Crèdit: Ferran Sayol (CCBY).
Imatge de cervell d’abella vist sota un microscopi confocal de fluorescència. Crèdit: Ferran Sayol (CCBY).

Article de referència 

Ferran Sayol, Miguel Á. Collado, Joan Garcia-Puerta, Marco A. Seid, Jason Gibbs, Ainhoa ​​Agorreta, Diego San Mauro, Ivo Raemakers, Daniel Sol and Ignacio Bartomeus. Feeding Specialization and longer generation time are associated with relatively larger brains in bees (2020). Proceedings of The Royal Society B. DOI: 10.1098/rspb.2020.0762.

Articles relacionats

Marmota alpina a Vallter (Catalunya) aquest agost de 2020. S’observa que ja té un pes adequat per tornar a començar la hibernació al setembre. Crèdit: Verónica Couto.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Les marmotes es comuniquen mitjançant dialectes

Un equip de recerca europeu ha estudiat quatre poblacions de marmotes alpines als Pirineus catalans i francesos i ha trobat que cadascuna emet crits d’alarma

Coneixement
Corina Basnou

Les abelles tenen feina

Som a l’any u després de la primera pandèmia. Tot el planeta està ocupat per humans que encara creuen en el PIB … Tot? No!

Notícies
Veronica Couto Antelo

Les plantes nouvingudes actuen com un imant per als pol·linitzadors

L’arribada de plantes a noves regions és cada cop més freqüent amb el canvi climàtic, per exemple quan algunes espècies colonitzen cotes més altes de les muntanyes fugint de l’augment de temperatures. Un estudi

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia