Les abelles mediterrànies es distribueixen al ritme del mercat de les flors

Les abelles són claus per la preservació dels ecosistemes mediterranis Autor: Javier Losarcos
Les abelles són claus per la preservació dels ecosistemes mediterranis Autor: Javier Losarcos

Segons un estudi coordinat pel CREAF, determinades espècies de flors, com les estepes, la farigola o el romaní, expliquen una part important de la distribució i l’abundància de les comunitats d’abelles. Altres factors com la mida del cos de les abelles són també importants per predir la dinàmica de les comunitats d’abelles en un entorn mediterrani. Aquesta informació és molt útil per planificar mesures que frenin les davallades en les poblacions d’abelles observades en els darrers anys.

Les abelles són claus per la preservació dels ecosistemes mediterranis  Autor: Javier Losarcos
Les abelles són claus per la preservació dels ecosistemes mediterranis Autor: Javier Losarcos

Existeixen més de mil espècies d’abelles diferents al món i no totes fan mel ni són socials. Tot i així, les abelles són el grup d’insectes pol·linitzadors més divers, nombrós i efectiu del planeta. Per tant, són claus en la preservació dels ecosistemes terrestres. Els primers resultats del projecte de recerca LANDPLONET, coordinat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i presentats recentment en un treball coordinat per la investigadora Anna Torné, donen noves pistes sobre els factors que n’afecten la seva abundància i distribució al mediterrani.

Segons els resultats, la fluctuació anual del mercat del pol·len i del nèctar als matollars mediterranis, permet explicar una part important de la distribució i abundància d’abelles en el territori. En determinades èpoques de l’any, la disponibilitat de pol·len i nèctar davalla considerablement a la vegada que la d’abelles augmenta. En aquest moment, la competència per les flor és aferrissada i algunes plantes florides esdevenen claus per assegurar la continuïtat d’algunes comunitats d’abelles. Per exemple, al principi de la primavera, hi ha moltes flors i poques abelles; el mercat floral és ampli i les comunitats d’abelles es distribueixen allà on hi ha romaní (Rosmarinus officinalis) i farigola (Thymus vulgaris). Tot i això, cap a l’abril, aquestes dues espècies vegetals deixen de florir i el mercat de pol·len i nèctar entra en crisis. És el mateix moment de l’any en el que neixen les noves abelles i la població augmenta de forma considerable. Així doncs, hi ha un espai de temps en el que una gran quantitat d’abelles cerca flors en un entorn en el que pràcticament només hi queden florides les estepes (gènere Cistus) i alguna botja (Dorycnium pentaph). Aquesta situació fa que les estepes es converteixin en l’epicentre de l’activitat pol·linitzadora. De fet, els investigadors han comprovat que aquesta planta esdevé tant clau que determina part de l’abundància d’abelles en un territori mediterrani.

Altres resultats del projecte també assenyalen que la massa corporal de les abelles és un factor important a l’hora de determinar la seva distribució en un territori. Així, les espècies d’abelles amb major massa corporal es reparteixen d’una forma uniforme en el territori. Aquestes gran abelles necessiten sobrevolar el màxim d’espai per tal de trobar tots els requeriments energètics que necessiten. N’és un exemple el borinot, Bombus terrestris. Altres espècies d’abelles més petites no necessiten volar més de 100 o 200 metres per trobar recursos i es reparteixen en uns nuclis concrets que dibuixen un mosaic de distribució en forma de taques. L’estudi també conclou que la disponibilitat de recursos per fer el niu no afecta a la distribució de les comunitats d’abelles, doncs de forma general són recursos molt abundants (sòl nu, forats a la roca, closques de cargol buides, etc).

En l’estudi, dut a terme al Parc Natural del Garraf, s’han estudiat uns 6500 individus corresponents a 113 espècies diferents d’abelles. Del total d’abelles, s’ha trobat que 19 espècies representaven el 80% d’individus de la brolla i que la resta es podien classificar com a espècies rares. D’altra banda, s’han detectat fins a 30 espècies diferents de plantes de les quals sis produeixen un 80% de les flors totals existents a la brolla.

Les abelles són claus per la preservació dels ecosistemes mediterranis

Tal i com recorda Anna Torné, una de les investigadores del projecte i autora dels primers resultats “el rol de les abelles com a pol·linitzadors és clau en la preservació dels ecosistemes terrestres tal i com els coneixem ara”. Sense abelles no seria possible la reproducció de moltes plantes, la formació de fruits i de llavors. Si aquest servei no es realitzés, espècies que depenen de les flors i els fruits, com alguns animals o insectes, deixarien d’existir.

Avui en dia, l’aplicació d’insecticides d’ús agrícola, les transformacions incessants del territori i la urbanització intensiva provoquen la destrucció contínua dels hàbitats naturals dels pol·linitzadors i de les plantes de les que es nodreixen. Això ha fet que diversos estudis internacionals en detectessin fortes davallades, a nivell regional i mundial, i que fins i tot s’arribés a parlar d’una possible “crisi de la pol·linització”.

Sense abelles no seria possible la reproducció de moltes plantes, la formació de fruits i de llavors.
Sense abelles no seria possible la reproducció de moltes plantes, la formació de fruits i de llavors.

LANDPOLNET un projecte de recerca bàsica amb molt potencial divulgador

El projecte LANPOLNET, un projecte de tres anys de durada finançat pel MICIIN i coordinat per l’investigador del CREAF Jordi Bosch i Anselm Rodrigo, té per objectiu mesurar els efectes de la dinàmica dels hàbitats sobre les comunitats de plantes i pol·linitzadors.

El projecte compta amb un enfocament integrador i a diferents escales. Entre les fites del projecte es troba l’avaluació de la riquesa d’espècies —tant de plantes com de pol·linitzadors— i de la seva abundància en fragments d’hàbitat amb una mida i història contrastades en els darrers 50 anys. Alhora, també es proposa avaluar l’efecte del canvi del paisatge sobre l’estructura de les xarxes planta-pol·linitzador.

Finalment, el projecte també contempla una vessant divulgadora i de foment de la cultura científica i comptarà amb la realització d’una guia d’identificació d’insectes i plantes apte per a tots els públics. La guia ha estat finançada per l’Obra Social de CatalunyaCaixa  i es podrà dur al camp perquè serà consultable a través dels mòbils intel·ligents.

 

Articles relacionats

Notícies
Alba Gimbert

Nou cicle de seminaris #cafèPrismàtic sobre biodiversitat i gestió

La plataforma de coneixement Prismàtic, iniciativa del Deptartament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que coordina el CREAF, presenta tot el programa de seminaris virtuals d’una hora sobre les temàtiques més actuals de la gestió i planificació del patrimoni natural i la biodiversitat.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Notícies
Veronica Couto Antelo

Eriçó a la fuga

Els eriçons de mar o garotes són animals herbívors, claus en la xarxa tròfica del fons marí. Van pasturant intensivament i mantenen aquests ecosistemes en

Imatge de capçalera: il·lustració principal del segon informe del sisè cicle d'evaluació de l'IPCC. Autoria de: Alisa Singer, www.environmentalgraphiti.org, IPCC.
Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPCC?

Desgranem tot el que has de saber sobre el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) i els seus últims informes.

Edward O. Wilson (1929–2021), Red Hills, Alabama, 2010. Fotografia de Beth Maynor Young.
Notícies
CREAF

En record d’Edward O. Wilson

Les investigadores del CREAF Olga Boet, Angham Daiyoub, Oriol Lapiedra i Daniel Sol recorden el gran llegat del biòleg i entomòleg Edward Osborne Wilson, font d’inspiració pel nostre àmbit d’estudi.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia