Search

Les aus costaneres prefereixen un bon cos a un cervell gran

A la Jacana africana (Actophilornis africanus), la femella s'aparella amb diversos mascles i són aquests els que s'encarreguen de tenir cura de les cries./ Daniel Sol
A la Jacana africana (Actophilornis africanus), la femella s'aparella amb diversos mascles i són aquests els que s'encarreguen de tenir cura de les cries./ Daniel Sol

En molts animals, els mascles i les femelles difereixen en la mida del cervell. L’explicació més recurrent és que aquestes diferències reflecteixen l’acció de la selecció sexual. Però les prediccions no són clares. Un equip d’investigadors del CREAF ha descobert que un grup d’aus costaneres, les limícoles, no escullen les seves  parelles per la grandària del cervell sinó “pel seu físic”.

A la Jacana africana (Actophilornis africanus), la femella s'aparella amb diversos mascles i són aquests els que s'encarreguen de tenir cura de les cries./ Daniel Sol
A la Jacana africana (Actophilornis africanus), la femella s’aparella amb diversos mascles i són aquests els que s’encarreguen de tenir cura de les cries./ Daniel Sol

Notícia publicada i redactada per l’ Agencia SINC

Alguns autors han suggerit que la selecció sexual pot afavorir l’evolució cap a cervells més grans en els mascles, és a dir, que les femelles prefereixen mascles amb més capacitats cognitives. No obstant això, altres autors suggereixen que les femelles haurien de tenir cervells més grans perquè són les que generalment s’ocupen de cuidar les cries.

“En aquest estudi ens preguntem quin paper té la selecció sexual en l’evolució del cervell d’un grup d’aus, les limícoles. L’elecció del grup no és a l’atzar ja que aquesta família presenta una gran varietat de sistemes d’aparellament, que les fan un excel·lent model d’estudi per investigar el paper de la selecció sexual en l’evolució del cervell “, declara a SINC Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF i coautor de l’estudi que publica el Journal of Evolutionary Biology.

L’estudi, que analitza més de 180 espècies, revela un fet “sorprenent” per als investigadors: les espècies poliándriques -en què una femella s’aparella amb diversos mascles- tenen cervells més petits en relació amb la grandària del seu cos que les espècies monògames i poligíniques -en què un mascle s’aparella amb diverses femelles-.

“Aquests resultats contradiuen moltes de les teories que suggereixen que la selecció sexual ha jugat un paper important en l’evolució del cervell perquè, de ser així, les espècies poligíniques també haurien de presentar dimorfisme sexual -diferents mides entre femella i mascles-, però segons les nostres anàlisis, això no és així “, apunta l’investigador del CREAF.

Pregunta sense resposta

“La pregunta que ens podem fer és, per tant, per què les espècies poliándriques tenen cervells més petits i més dimòrfics? La resposta és que no ho sabem. No obstant això, en l’estudi presentem uns resultats que suggereixen una possible explicació: la selecció sexual podria haver actuat augmentant la mida del cos en les femelles en lloc de reduir la seva cervell “, assegura.

Aquesta conclusió, els científics han trobat que en aquesta família d’aus la mida del cos evoluciona molt més ràpidament que la mida del cervell. Com que la mida del cervell es mesura en relació amb la mida del cos, un augment del cos comporta una reducció de la mida relativa del cervell.

L'estudi revela que per cuidar els fills no es necessiten cervells més grans

Així mateix, aquest estudi també contradiu una altra idea àmpliament estesa: que la cura parental requereix més capacitats cognitives i, per tant, cervells relativament més grans.

“En aquest cas, les femelles de les espècies poligíniques haurien de tenir cervells més grans que els mascles, ja que elles s’encarreguen de tenir cura de la prole, però en realitat mascles i femelles no difereixen en la mida relativa del cervell”, explica Sol .

Finalment, el fet que les espècies poligíniques no tinguin cervells més petits que les monògames contradiu la hipòtesi de la “intel·ligència social”, que diu que el cervell ha augmentat en espècies on les relacions entre parella o membres del grup són més complexes i requereixen majors capacitats cognitives.

Segons l’expert, això es deu al fet que en espècies monògames, on mascle i femella contínuament interaccionen i han de coordinar-se per cuidar les cries, les relacions socials s’esperen que siguin més complexes que en espècies poligíniques.

“Cal anar amb compte a l’hora de deduir quines diferències en dimorfisme sexual de la mida del cervell són degudes a selecció sexual. Amb les evidències actuals, no podem concloure que la selecció sexual hagi estat una força important en l’evolució del cervell”, subratlla Sol

Referència bibliogràfica:

Gabriel E. García-Peña, Daniel Sol, A. N. Iwaniuk i T. Székel. “Sexual selection on brain size in shorebirds (Charadriiformes)” Journal of Evolutionary Biology 26: 878-888, 2013.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

Eriçó a la fuga

Els eriçons de mar o garotes són animals herbívors, claus en la xarxa tròfica del fons marí. Van pasturant intensivament i mantenen aquests ecosistemes en

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia