Les emissions de les flors in crescendo pels efectes del canvi global

Hi ha patrons temporals d’emissió de les flors que s’ajusten a les hores d’activitat dels seus pol•linitzadors
Hi ha patrons temporals d’emissió de les flors que s’ajusten a les hores d’activitat dels seus pol•linitzadors

Un estudi fet pel CREAF fa una revisió sobre diversos aspectes dels compostos volàtils que emeten les flors. S’ha trobat que les plantes poden donar accions d’atracció i de defensa simultàniament, causant la desorientació dels pol·linitzadors. També s’han detectat canvis en les emissions deguts al canvi global.

Hi ha patrons temporals d’emissió de les flors que s’ajusten a les hores d’activitat dels seus pol•linitzadors
Hi ha patrons temporals d’emissió de les flors que s’ajusten a les hores d’activitat dels seus pol•linitzadors

La revisió publicada a la revista Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics, l’han realitzada un equip d’investigadors del CREAF format per Gerard Farré-Armengol, Iolanda Filella, Joan Llusià i Josep Peñuelas. El seu estudi es centra en els patrons d’emissió de compostos orgànics volàtils per part de les flors, així com els llocs més habituals on es donen els patrons. A més a més, també mostra l’efecte que pot induir el canvi global sobre aquestes emissions.

Els compostos orgànics volàtils (COV) permeten la comunicació química de les plantes amb els organismes. Diversos teixits de la planta, com ara les flors, expulsen aquests compostos en forma d'emissions, que poden prendre forma de nèctar, pol·len, etc...

S’han descrit, per exemple, patrons temporals d’emissió de les flors que s’ajusten a les hores d’activitat dels seus pol·linitzadors (diürn/nocturn). També s’ha observat que algunes plantes emeten olors enganyoses que indueixen a pensar que disposen de recompensa quan no és així. Això ho assoleixen sovint imitant la composició de l’olor de plantes veïnes que sí que n’ofereixen. Però sobretot s’ha trobat que les flors emeten substàncies volàtils d’atracció i defensa sovint de forma simultània. Aquest fet, genera conflictes d’interessos respecte als diferents visitants en moltes ocasions, ja que l’efecte repel·lent sovint afecta pol·linitzadors i herbívors per igual.

La defensa es basa en emetre elements tòxics o bé repel·lents (que originin rebuig o inclús toxicitat). El que succeeix en molts casos és que durant el període de floració les plantes repel·lien aquells visitants que no els interessen, però també aquells que fan possible la pol·linització.

D’altra banda, s’ha vist que el canvi global pot afectar positivament les emissions de les flors. En la majoria de casos observats, els factors de canvi global, com ara l’augment de la temperatura o la sequera (ja sigui per efectes directes o bé perquè provoca estrès a la planta), indueixen a un augment de les emissions volàtils de les flors. Aquest fet s’ha observat extensament en estudis fets sobre les emissions de les fulles i s’ha pogut extrapolar en l’àmbit floral. L’augment d’emissions pot incrementar la mida del senyal olfactiu emès o pot induir a canvis en la composició de les olors. Amb el canvi global també augmenta la volatilitat dels compostos (velocitat d’evaporació).

Malgrat s’ha estudiat molt a fons com són aquestes emissions i a quins mecanismes responen, el Gerard Farré assegura que falta vincular el camp que estudia els canvis que es produeixen en les emissions i les respostes dels animals a aquestes emissions modificades.

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Eupeodes corollae. Foto: N. Vicens.
Notícies
Anna Ramon

Per què cada cop hi ha menys insectes pol·linitzadors?   

L’informe “Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya” constata que a Catalunya i arreu del món, al llarg de l’últim segle, s’han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones, i en menor grau en sírfids. A què es deu?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia