Les flors i les papallones ja no surten alhora a causa del canvi climàtic

Un estudi ha trobat que les altes temperatures i la baixa pluviositat provoquen una descoordinació entre l’època de floració i l’època de vol de les papallones. Els moments de màxima floració i d’abundància de les papallones se separen una mitjana de 70 dies i augmenten en els anys de sequera pronunciada. 

Atalanta (Vanessa atalanta) preparada per xuclar nèctar. Es pot observar l'apèndix bucal, anomenat espiritrompa, que té forma allargada per arribar al fons de la flor.
Atalanta (Vanessa atalanta) preparada per xuclar nèctar. Es pot observar l’apèndix bucal, anomenat espiritrompa, que té forma allargada per arribar fins al fons de la flor. Autor: José Luis Ordóñez

Investigadors del CREAF, el Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) i la Universitat de les Illes Balears han estudiat durant 17 anys com interactuen les flors i les papallones. Quan són adults, aquests insectes obtenen l’aliment necessari per viure del nèctar de les flors. Les dades obtingudes al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà indiquen, però, que en els darrers anys hi ha una menor coincidència entre el moment en què les plantes assoleixen el màxim de la floració i el moment en què també l’abundància de les papallones és major. El responsable d’aquest fenomen és el canvi climàtic: les temperatures augmenten i la sequera és cada cop més acusada. Aquest clima provoca que hi hagi desajustos entre les 12 espècies de papallones estudiades i les flors de les quals s’alimenten.

“Les papallones són organismes amb gran dependència del clima” declara Constantí Stefanescu, investigador del CREAF i del MCNG. El seu cicle consta de tres fases de desenvolupament abans de la papallona adulta —l’ou, l’eruga i la crisàlide—, que es veuen molt afectades per les temperatures externes. “En general, una temperatura més elevada accelera el ritme de desenvolupament des de l’ou fins a l’emergència de la papallona, però aquesta relació depèn de més factors. Per exemple, es pot veure afectada negativament per la manca de pluja i el deteriorament de les plantes de les que s’alimenta l’eruga” explica el Dr. Stefanescu.

Per què aquesta situació pot ser preocupant en el clima mediterrani? Perquè la sequera apareix a l’estudi com el factor més important per explicar l’asincronia entre papallones i flors i justament, amb l’escenari actual de canvi climàtic, la sequera anirà empitjorant en aquesta regió. En casos extrems, s’ha trobat que la separació entre els lepidòpters i les flors pot arribar a ser de 160 dies i, si això continua, podria comportar grans davallades en les poblacions de les papallones. Al seu torn, si es reduís l’eficiència de pol·linització de les papallones (i altres grups d’insectes pel mateix motiu) apareixerien davallades en les poblacions de plantes.

Les erugues podrien patir més fortament el desacoblament

L’estudi, publicat a la revista Oikos, afirma que la sequera afecta totes les papallones adultes, ja siguin generalistes o especialistes per una planta concreta. No obstant, l’investigador del CREAF recorda: “la dependència més forta entre plantes i papallones es dóna durant la fase d’eruga, sobretot si només s’alimenten d’una única espècie de planta. Per tant, en aquest moment la manca de sincronia podria ser més important”.

Les papallones són més aviat generalistes en quant a les espècies de flors que visiten per a obtenir nèctar (poden visitar més d’un tipus de flor), però en canvi poden ser autèntiques especialistes a l’hora d’escollir una espècie de planta per fer la posta. Aquesta planta serà la que utilitzaran les erugues per desenvolupar-se i s’anomena planta nutrícia. Un desacoblament entre la fase d’eruga i el creixement de la planta nutrícia pot tenir uns efectes catastròfics sobre la supervivència de les erugues i, per tant, sobre l’abundància final de les papallones adultes.

Una eruga de la espècie Vanessa cardui. La papallona en què es transformarà s'anomena 'migradora dels cards', les quals migren a Catalunya en primavera.
Una eruga de la espècie Vanessa cardui. La papallona en què es transformarà s’anomena ‘migradora dels cards’ i arriben a Catalunya a la primavera per migració.

ARTICLE

Donoso I., Stefanescu C., Martinez-Abraín A. and Traveset A. Phenological asynchrony in plant-butterfly interactions associated with climate: a community-wide perspective. (2016) Oikos. DOI: 10.1111/oik.03053

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

La sequera provoca que aquest estiu el voluntariat dels projectes de seguiment de papallones del CREAF trobin menys individus a les ciutats. Autor: Pau Guzmán.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Ciutats sense papallones per la sequera i la calor 

Els experts i expertes dels observatoris de seguiment de papallones a les ciutats, l’uBMS i l’mBMS, han trobat que enguany l’abundància de papallones a les ciutats és molt menor.

L’Octavi Borruel (Ajuntament de Barcelona) i la Yolanda Melero (CREAF i UB) recollint el premi finalista de la FEMP en reconeixement de l’uBMS. Foto: FEMP.
Notícies
Pau Guzmán

L’Ajuntament de Barcelona rep el premi finalista de Fauna per impulsar l’Observatori de papallones uBMS en el IV Premi de Bones Pràctiques per la Biodiversitat

El guardó ha estat recollit per la responsable de l’uBMS, la investigador adscrita al CREAF Yolanda Melero, i pel tècnic del programa de biodiversitat de l’ajuntament de Barcelona, l’Octavi Borruel, en l’acte de lliurament dels premis que organitza la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP)

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Notícies
Pau Guzmán

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

El darrer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, que coordinen l’AMB, el CREAF i l’IERMB mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), obté una primera fotografia de la situació de les papallones a les platges metropolitanes i posa de manifest que la vegetació dunar d’aquests espais costaners pot actuar de reservori de determinades espècies de papallones.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia