Search

Les espècies omnívores són les que resisteixen millor els efectes del foc

Perdiu vermella
Perdiu vermella

El CREAF ha col·laborat en un article científic publicat a la revista PlosONE sobre els canvis en la composició i abundància de 274 espècies animals després dels incendis de l’agost de 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. EI treball ha estat realitzat en el marc de l’estudi sobre el seguiment integral de la recolonització faunística posterior a l’incendi en aquesta zona del parc natural. Després del foc han aparegut en aquests espais dues noves espècies d’especial interès de conservació, una espècie de cargol i la perdiu roja.

Perdiu roja (foto: Pierre Dalous)
Perdiu roja (foto: Pierre Dalous)

L’estudi, coordinat pel doctor Xavier Santos, del Centro de Investigação em Biodiversidade e Recursos Genéticos de la Universidade do Porto, és d’una gran transcendència ja que integra els diferents components de l’ecosistema: la fauna i la vegetació. A més, compara al mateix temps, i per primera vegada,  la resposta al foc de comunitats de diverses espècies d’animals com ara cargols, aranyes, escarabats, formigues, saltamartins, xinxes, ocells i rèptils. Així mateix, el treball ha permès identificar quins grups suporten millor els efectes del foc i quins grups són més sensibles als canvis en l’hàbitat i la vegetació que es produeixen després d’un incendi. L’estudi també ha permès analitzar els trets característics que ajuden a les espècies a aguantar millor aquest fenomen, com seria el tipus de dieta i la seva mobilitat.

Per dur a terme l'estudi els científics han fet un seguiment de 4606 individus de 274 espècies d'animals.

Així, entre d’altres aspectes, l’estudi demostra que les espècies omnívores,  les que mengen de tot, són més resilients als efectes dels incendis, probablement perquè poden adaptar la seva dieta als pocs recursos que queden disponibles després de les flames. Entre els animals omnívors que millor resisteixen els efectes del foc hi trobem les formigues i els saltamartins. D’altra banda, l’estudi també ha pogut comprovar que les espècies que han variat més la seva composició abans i després de l’incendi són les de major mobilitat, com els ocells, que fugen a altres zones no cremades, i els de menor mobilitat, com els cargols, que no troben amagatalls i moren calcinats.

En contra de la percepció general de la ciutadania, l’estudi també demostra que el foc no és estrictament destructor de la natura, ja que l’eliminació d’algunes espècies que vivien en aquests espais intactes ha permès l’aparició d’altres que necessiten un paisatge en mosaic on hi hagi espais oberts com els que deixen els incendis. És l’exemple de Xerocrassa montserratensis i de la perdiu vermella Alectoris rufa, dues espècies d’elevat interès de conservació que han aparegut després dels focs en l’àrea estudiada.

En l’estudi han participat investigadors i tècnics de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, del CREAF, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, així com de la Estación Experimental de Zonas Áridas, la  Fundación Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo (CEAM), l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Autoria: Kalen Emsley. Fuente: unsplash.
Notícies
Anna Ramon

El CREAF assisteix a la Conferència de la Biodiversitat a Montreal, la COP15 

Ho farà gràcies a una delegació del CREAF formada per Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF, Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, i els investigadors del CREAF Sergi Herrando i Daniel Villero, tots ells seran a Canadà del 9 al 16 de desembre.

Notícies
CREAF

Cremar el sotabosc de forma controlada redueix el risc del bosc a la sequera i als incendis

Investigadors i investigadores del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), en col·laboració amb el CREAF, han liderat un estudi per entendre millor l’efecte de diferents tractaments forestals en la resistència de boscos de pinassa a sequeres i incendis, i han comprovat que el sotabosc hi juga un paper rellevant. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia