Search

Les onades de calor apaguen el batec dels arbres centreeuropeus

Arnaud Mesureur a Unsplash.
Arnaud Mesureur a Unsplash.

Tanca els ulls i pensa en l’ésser viu més sòlid que coneixes. Has pensat en un arbre? Sòlid, immòbil i impassible al pas del temps. Res més lluny de la realitat i és que els troncs dels arbres bateguen, es contrauen de dia quan es buiden d’aigua i es dilaten de nit al reomplir-se per les arrels. Ara, un estudi publicat recentment a Nature Communications ha comprovat que el batec dels boscos es desequilibra durant les onades de calor. En concret, l’estudi ha comprovat que durant l’estiu de 2018 els arbres centreeuropeus es van contraure el doble que en condicions normals perquè perdien massa aigua durant el dia per l’onada de calor que va patir el continent i no eren capaços de reomplir-se de nou durant la nit.

 

“Aquest aprimament reflecteix la deshidratació de l’arbre, que queda tocat durant anys perquè serà menys resilient i més vulnerable als canvis ambientals que es puguin donar per la crisi climàtica, com les plagues o episodis de sequera”.

Rafael Poyatos, investigador del CREAF i autor de l’estudi

 

D’altra banda, la recerca liderada per Roberto Salomón, de la Universitat de Ghent , Bèlgica, i Richard Peters, també de la Universitat de Ghent i de l’Insitut Federal Suís, Suïssa, no ha vist diferències en el creixement dels arbres durant l’onada de calor i la sequera esdevingudes entre mitjans i finals d’estiu. El motiu? Durant aquest període els arbres ja han completat gran part del creixement i per això la manca d’aigua en aquest període no ha estat crítica. “Seria molt més difícil si aquesta situació es donés a la primavera o principis d’estiu, que sí que és el moment clau de creixement del diàmetre del tronc”, comenta Poyatos.

Per dur a terme l’estudi, un equip de 59 institucions, de 17 països diferents, han recollit com variava el diàmetre de l’arbre cada mitja hora en 50 llocs diferents de tot Europa, aglutinant dades de més de 400 arbres diferents de 21 espècies.

El batec del tronc al ritme de l’aigua

L’arbre bombeja aigua de les arrels fins l’atmosfera per reemplaçar l’aigua que perd per transpiració a les fulles.

El batec dels boscos va al ritme de l’aigua que té el tronc al seu interior. Igual que el cor amb la sang, l’arbre bombeja aigua de les arrels fins l’atmosfera per reemplaçar l’aigua que perd per transpiració a les fulles, creuant el tronc de baix a dalt. A l’alba, el tronc està inflat al seu màxim i l’aigua comença a moure’s per dins l’arbre cap amunt, fins escapar-se per les fulles, evaporada per la calor i la fotosíntesi. Al migdia, el tronc ha perdut molta aigua i s’ha contret, en aquell moment té el mínim diàmetre del dia. Durant la tarda i, sobretot, quan el sol s’amaga i arriba la nit, l’arbre es reomple absorbint aigua a través de les arrels i el cicle torna a començar. Com un batec, expansió i contracció constants.

Els resultats de l’article demostren que els arbres del centre d’Europa, sota condicions de calor extrema, evaporen molta més aigua per les fulles durant el dia que la que després són capaços de reomplir per les arrels durant la nit. Així, durant el dia es buiden molt més que no pas es reomplen durant la nit i pateixen aquesta deshidratació que s’agreuja si la sequera perdura.

El batec de les pícees i el pi roig en perill

La recerca ha comprovat que segons les espècies aquest efecte varia substancialment. Per exemple, els roures son més capaços de reomplir els seus troncs durant la nit, les seves arrels estan més adaptades a trobar aigua més endins de la terra. Al contrari, les pícees (Picea abies) i el pi roig (Pinus sylvestris) no son tan eficients, sobretot les pícees, i pateixen molt més les onades de calor. Aquest estudi no té dades de la península ibèrica i explica una amenaça que afecta sobretot espècies poc habituades a la manca d’aigua.

 

Avet roig (Picea abies). Fotografia d’Unsplash.

Electrocardiograma forestal 

Per dur a terme aquesta recerca l’equip investigador ha utilitzat una base de dades enorme que recull el bategar de més de 400 arbres de tot Europa cada mitja hora. Això és possible gràcies a una xarxa europea de dendròmetres automàtics (uns braçalets metàl·lics que abracen els troncs dels arbres) capaços de mesurar aquests canvis invisibles als nostres ulls. Qualsevol canvi en el diàmetre del tronc queda registrat cada mitja hora en un receptor de dades i el resultat mostra els batecs del tronc, com un electrocardiograma forestal. Evidentment, a més del batec diari, els dendròmetres també enregistren quan i quant creixen els arbres.

 

Qualsevol canvi en el diàmetre del tronc queda registrat cada mitja hora i el resultat mostra els batecs del tronc.

Estudiar com canvia el gruix dels arbres és molt important per conèixer el funcionament dels nostres boscos i les seves respostes al canvi climàtic, per aquest motiu, molts països d’arreu del món fan servir aquests dendròmetres i segueixen arbres de diferents espècies i en diferents hàbitats. Aquest treball és un primer pas de la xarxa mundial DendroGlobal que es vol tirar endavant per unir en una sola base de dades la informació que recullen els centres de recerca de tot el món.

“Per fer-ho possible cal coordinar, ordenar i trobar la manera d’unificar les dades per tal que siguin útils i reutilitzables pel màxim de gent possible, amb aquest estudi hem fet una primera passa en aquest projecte més ambiciós”, conclou Poyatos.

 

Article: Salomón, R. L., Peters, R. L., Zweifel, R., Sass-Klaassen, U. G., Stegehuis, A. I., Smiljanic, M., Poyatos, R…. & Steppe, K. (2022). The 2018 European heatwave led to stem dehydration but not to consistent growth reductions in forests. Nature communications, 13(1), 1-11.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia