Search

Les papallones corren més risc d’extinció a les latituds més altes

Constantí Stefanescu
Constantí Stefanescu

20 anys de dades recopilades per la Butterfly Monitoring Scheme del Regne Unit i de Catalunya han servit per demostrar que les papallones que viuen en latituds altes pateixen més alts i baixos en la mida de la seva població.

Constantí Stefanescu
Constantí Stefanescu

La revista científica Ecography acaba de publicar un article del qual són co-autors Constantí Stefanescu i Ferran Páramo, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers i, el primer, també investigador associat del CREAF. Els resultats indiquen que la mida de les  poblacions de papallones fluctua de manera diferent en funció de la latitud en la que viuen.

Així, en les latituds altes, com la de les illes Britàniques, les poblacions de papallones pateixen alts i baixos més dràstics que en les latituds més baixes, com les de Catalunya. “Els ecòlegs sabem que quan la mida d’una població és molt inestable hi ha més risc que s’extingeixi, per tant els resultats d’aquest estudi també ens indiquen que a les latituds altes hi ha més probabilitat que algunes espècies s’extingeixin”, confirma en Constanti Stefanescu.

El treball és fruit d’una col·laboració entre científics anglesos i catalans, a partir de l’exploració de les dades dels projectes de seguiment de papallones britànic (ukBMS) i català (cBMS). El treball es basa en l’anàlisi de les dades recollides durant 20 anys en el marc dels dos projectes del sobre una trentena d’espècies de papallones presents tant a Catalunya com a les illes Britàniques.

La temperatura i la diversitat del paisatge són claus per assegurar la supervivència de les papallones

Les fluctuacions intenses es relacionen amb el clima de les latituds altes, molt fred i poc favorable per aquests insectes que necessiten el sol per termoregular-se.  “Aquesta idea es confirma per una altra anàlisi amb dades del ukBMS en la que es demostra que a les illes britàniques, durant els darrers trenta anys, s’han reduït les fluctuacions en la mida de les poblacions de papallones per l’augment de temperatures que comporta el canvi climàtic”, assegura Constantí Stefanescu.

L’estudi demostra que l’estructura del paisatge també ajuda a explicar les fluctuacions que pateixen les poblacions de papallones.

S’ha observat que quan és molt divers, tant pel que fa al tipus d’ambients com a la complexitat del terreny, les poblacions fluctuen menys. Aquest resultat té implicacions importants en la biologia de la conservació, ja que indica la necessitat de protegir els paisatges en mosaic i evitar que s’uniformitzin (cosa que passa, per exemple, com a resultat de l’expansió de l’agricultura intensiva o de les masses forestals). Alhora, ens mostra la importància de conservar els paisatges complexos en àrees de muntanya on, gràcies a l’existència de microclimes variats, les papallones poden trobar diversos refugis quan les condicions climàtiques són extremes. Aquest fet és especialment important a l’àrea mediterrània, on les prediccions del canvi climàtic apunten a una incidència cada cop més gran de les sequeres, amb els conseqüents efectes molt negatius sobre les plantes i animals que hi viuen.

A l’estudi també han participat investigadors del NERC Centre for Ecology & Hydrology i del Butterfly Conservation.

Article

Oliver, T.H., Stefanescu, C., Paramo, F., Brereton, T. and Roy, D.B. 2014. Latitudinal gradients in butterfly population variability are influenced by landscape heterogeneity.Ecography, 37: 863–871, 2014

doi:10.1111/ecog.00608

Mira el vídeo de la notícia!

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia