Les papallones són capaces de reaccionar ràpidament als canvis de l’entorn, per això es consideren organismes bioindicadors. Evidentment, un dels grans canvis que han patit les papallones durant el darrer any és la sequera. Justament per aquest caràcter bioindicador i també per la seva popularitat, l’Observatori metropolità de papallones mBMS estudia, amb aquests pol·linitzadors que viuen als parcs i platges metropolitans. El cinquè informe de resultats presenta una primera radiografia de la situació de les papallones metropolitanes després de tres anys de sequera i mostra que el nombre d’exemplars observats ha disminuït un 32,8 % durant el 2023 respecte de la mitjana del projecte. “Si normalment el voluntariat compta 19 papallones en cada mostreig que fa als parcs i les platges, durant el 2023 n’ha comptat 13, una tercera part menys”, certifica Joan Pino, director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i corresponsable científic de l’mBMS. El projecte, però, ha arrencat aquest 2024 amb bon peu i amb moltes papallones gràcies a les pluges primaverals.
Algunes perden, d’altres guanyen
Aquestes dades són una mitjana per al conjunt d’espècies, però, en detall, l’Observatori ha detectat que tres espècies han patit una disminució més important que la resta. És el cas de la saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i la margenera comuna (Lasiommata megera), amb disminucions del 90, 70 i 50 %, respectivament. “La saltabardisses de solell pràcticament ha desaparegut dels parcs i les platges. Si abans se’n veien uns 250 exemplars cada any, el 2023 només se’n van comptar 30”, recalca Pino.
El projecte de ciència ciutadana també ha detectat tres casos d’espècies que han augmentat durant la sequera, com la blaveta estriada (Leptotes pirithous), la blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i la safranera de l’alfals (Colias crocea), amb augments del 60, 35 i 10 %, respectivament. “No obstant això, els guanys no compensen les pèrdues i, en general, les poblacions de papallones han disminuït, la qual cosa evidencia el seu paper com a bioindicadors molt sensibles a les condicions de sequera”, aclareix Elena Domene, cap de l’àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i corresponsable científica de l’mBMS.
“La sequera, doncs, pot estar induint una selecció d’espècies, ja que algunes poden suportar millor que d’altres aquestes condicions tan extremes, o fins i tot treure’n partit.”
JOAN PINO VILALTA, director del CREAF i responsable científic de l’mBMS.
Malgrat aquest panorama, el projecte confirma que la sequera afecta més el nombre total de papallones que no pas la quantitat d’espècies, ja que la quantitat fins i tot ha crescut i s’han vist sis noves espècies el 2023. Aquestes papallones noves que el voluntariat ha detectat per primer cop són escasses, singulars i pròpies d’ambients més naturalitzats i madurs que les que s’esperaria trobar en parcs metropolitans: l’argentada comuna (Argynnis paphia), la verdeta d’ull blanc (Callophrys rubi), el faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), el faune lleonat (Hipparchia semele), l’angelet comú (Leptidea sinapis) i l’arlequí (Zerynthia rumina).
Així, el projecte ha enregistrat 44 espècies durant el darrer any i, en els cinc anys que dura, ha sumat 52 espècies de papallones observades als parcs i platges metropolitans, que corresponen al 25,6 % de les espècies detectades a Catalunya.
Les pluges fan revifar les papallones
Malgrat la baixada dràstica del nombre total de papallones observades el 2023, les pluges d’aquesta primavera han capgirat la situació. Les dades preliminars obtingudes són clares: “Si durant aquestes dates acostumàvem a veure unes 12 o 13 papallones de mitjana a cada visita, ara el voluntariat en veu 29”, afirma Domene. Són unes quantitats molt per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys de projecte.
Els diferents hàbitats dels parcs i les platges metropolitans afavoreixen la diversitat de papallones diürnes de Catalunya.
Certament, “el voluntariat reporta constantment com de verds i florits estan enguany els parcs metropolitans”, afirma Jordi Bordanove, coordinador dels Serveis de Gestió de Parcs i Platges de l’AMB. I és que l’mBMS posa de manifest la contribució remarcable dels diferents hàbitats dels parcs i les platges metropolitans, que afavoreixen la diversitat de papallones diürnes de Catalunya. També cal recalcar que “bona part d’aquesta diversitat és fruit de l’aplicació de solucions basades en la natura amb mesures de gestió innovadores i específiques per a les papallones diürnes i també per a altres organismes per promoure la biodiversitat als parcs i platges metropolitans”, conclou Bordanove.
Tu també ets papallonaire?
El projecte fa una crida a la participació ciutadana per sumar-se a aquesta recerca de papallones, en la qual ja participen més de 40 persones de diferents municipis, i convida a visitar el web del projecte per tenir-ne tots els detalls. Totes les persones papallonaires, naturalistes o interessades són benvingudes!
Els resultats del projecte indiquen “la necessitat i l’oportunitat de continuar estudiant aquests pol·linitzadors per entendre millor les seves respostes als canvis ambientals en un context de canvi climàtic, així com la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis ambientals que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat de Catalunya”, sentencia Bordanove.
L’Observatori metropolità de papallones mBMS (metropolitan Butterfly Monitoring Scheme) està impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el coordinen el centre de recerca en ecologia CREAF i l’Institut Metròpoli.
