Search

Les papallones seran les protagonistes d’un nou projecte de ciència ciutadana per millorar la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans

Foto: Josep Cano
Foto: Josep Cano

L’AMB amb la col·laboració del CREAF i el IRMB, inicia el projecte en 6 parcs i 2 platges amb l’objectiu d’estendre’l a tota la xarxa de parcs i platges metropolitans al 2020. 

Papallona zebrada (Foto: Jordi sv. CCBY)
Papallona zebrada (Foto: Jordi sv. CCBY)
Aquesta primavera s’inicia una nova iniciativa de ciència ciutadana que té l’objectiu de conèixer la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans. Per fer-ho s’ha escollit estudiar la diversitat de papallones, un insecte molt sensible que dóna molta informació per poder valorar i millorar la biodiversitat de diferents hábitats, també dels metropolitans. L’observatori està impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i el CREAF. Aquest 2019 el projecte s’inicia amb 6 parcs i 2 platges de l’AMB. Concretament es començarà al Parc de la Muntanyeta (Sant Boi de Llobregat), al Parc de la Fontsanta (Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat), al Parc del Turonet (Cerdanyola del Vallès), al Parc dels Pinetons (Ripollet), al Parc del Torrent de la Font i del Turó de l’Enric (Badalona), al Parc del Tramvia (Montgat i Tiana), a la Platja de Castelldefels, i a la Platja de Gavà. Ara començarà una campanya per captar voluntaris i voluntàries a participar al projecte. Les persones que s’apuntin rebran una formació específica per aprendre a identificar papallones i poder fer el seguiment cada 15 dies durant la primavera, l’estiu i la tardor. Aquest serà un primer pas cap a un futur Observatori Metropolità de Papallones (mBMS).

Foto: Josep Cano
Foto: Josep Cano

Dades ciutadanes que serviran per guanyar més diversitat 

L’ estudi s’emmarca en el Pla de Millora de la Biodiversitat dels parcs i les platges. Aquests espais metropolitans sovint ocupen una posició intermèdia entre el teixit urbà metropolità i els grans espais naturals. Malgrat són uns grans desconeguts a nivell científic, acullen força biodiversitat i tenen un gran valor socioambiental. Poden tenir, a més, un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, i facilitar l’entrada de la fauna nativa salvatge a les ciutats. Per això, l’estudi agafa les papallones diürnes com espècies bioindicadores i vol ser a la vegada un laboratori per provar estratègies per orientar la gestió dels parcs i platges metropolitans cap a espais que siguin capaços d’acollir molta més biodiversitat.
Com a segona fase, al 2020 es planteja crear l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS)  i ampliar-ho al conjunt de la xarxa de parcs i platges metropolitans.  Aquest observatori se sumaria als esforços que està fent el Pla de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya (més conegut com a CBMS) des de fa més de vint anys, i es complementaria amb l’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes, l‘uBMS, que es centra exclusivament en els jardins de les grans ciutats, com ja és el cas de Barcelona o Madrid.
Vols participar? Escriu a mbms@creaf.uab.cat

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Vespa asiàtica (Vespa velutina). Autoria: cris_mc, iNaturalist.
Notícies
Angela Justamante

EXOCAT organitza una marató per a trobar espècies invasores a Catalunya

Quines són les espècies invasores més comunes? S’està estenent la seva població arreu del territori? Per a poder recollir més informació sobre aquesta problemàtica i generar una base de dades extensa, el CREAF i el DAAC obren el projecte de seguiment de les espècies exòtiques a Catalunya, EXOCAT, a la participació ciutadana i durant 3 dies (del 24 al 26 de maig).

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

La sequera provoca que aquest estiu el voluntariat dels projectes de seguiment de papallones del CREAF trobin menys individus a les ciutats. Autor: Pau Guzmán.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Ciutats sense papallones per la sequera i la calor 

Els experts i expertes dels observatoris de seguiment de papallones a les ciutats, l’uBMS i l’mBMS, han trobat que enguany l’abundància de papallones a les ciutats és molt menor.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia