Les plantes nouvingudes actuen com un imant per als pol·linitzadors

L’arribada de plantes a noves regions és cada cop més freqüent amb el canvi climàtic, per exemple quan algunes espècies colonitzen cotes més altes de les muntanyes fugint de l’augment de temperatures. Un estudi adverteix que aquestes plantes atrauen a més insectes i això pot alterar la pol·linització.

L'abella solitària Halictus scabiosae visita una flor d'estepa blanca al Montseny, la planta introduïda als experiments del CREAF. Crèdit: Sara Reverté.
L’abella solitària Halictus scabiosae visita una flor d’estepa blanca al Montseny, la planta introduïda als experiments del CREAF. Crèdit: Sara Reverté.

Plantes i arbres colonitzen espais cada cop més frescos i humits per fugir  del canvi climàtic. Un estudi recent liderat pel CREAF demostra que quan una comunitat natural és colonitzada per una planta “nova”, autòctona però no típica del lloc, el funcionament de l’ecosistema es veu alterat. “Parlem de canvis en les comunitats de pol·linitzadors, en la manera com aquests interaccionen amb la flora i en les conseqüències que això té sobre la pol·linització” explica l’ecòleg del CREAF i primer autor de la recerca, Carlos Hernández-Castellano.

L’estudi, publicat a la revista Ecology, ha comprovat que quan arriba l’estepa blanca (Cistus albidus) als matollars del Montseny, dominats originalment per estepa borrera (Cistus salviifolius), atreu en massa als pol·linitzadors de la regió. Per exemple, els borinots, que són els pol·linitzadors més grans i mòbils, poden arribar a triplicar-se. Hernández-Castellano recorda que “aquests canvis que nosaltres hem provocat experimentalment en la composició de les comunitats de plantes són un fenomen usual sota l’escenari de canvi climàtic, ja que moltes plantes estan modificant els seus rangs de distribució i arribant a cotes més altes”.

Els borinots esgoten de bon matí el pol·len de les flors d’estepa blanca. Això fa que, la resta d’insectes pol·linitzadors que visiten l’estepa, probablement puguin recollir poc pol·len.
Els borinots esgoten de bon matí el pol·len de les flors d’estepa blanca (a la foto) i després van a visitar les lavàndules. Això fa que, la resta d’insectes pol·linitzadors que visiten l’estepa, probablement puguin recollir poc pol·len. Crèdit: Carlos Hernández-Castellano.

Durant la recerca s’han identificat 188 espècies de pol·linitzadors, entre les quals les més abundants són abelles i sírfids, però també s’hi troben freqüentment papallones, mosques, formigues o escarabats. A més dels dos tipus d’estepa, les plantes estudiades perquè hi són comunes són el cap d‘ase (Lavandula stoechas) i la farigola (Thymus vulgaris).

Sense competència entre plantes veïnes  

"Quan l’estepa blanca colonitza el Montseny no competeix amb les altres plantes, perquè es relaciona pràcticament amb totes les espècies de pol·linitzadors de la comunitat i n’atreu de nous."

Les comunitats ecològiques són dinàmiques, van variant al llarg del temps, i ho fan principalment per esdeveniments d’extinció o de colonització, com és el cas d’aquest estudi en que arriba una espècie nova. “Hem observat que quan l’estepa blanca colonitza el Montseny no competeix amb les altres plantes, perquè es relaciona pràcticament amb totes les espècies de pol·linitzadors de la comunitat i n’atreu de nous que poden anar a visitar les plantes veïnes” explica l’ecòleg del CREAF. Tot i això, afegeix, “es poden donar canvis en els patrons de pol·linització que perjudiquin algunes espècies, com per exemple el cap d’ase, que té menys èxit reproductiu”.

El cas del cap d’ase és molt il·lustratiu. Aquesta espècie acostuma a ser visitada per abelles de la mel, que són pol·linitzadors una mica pica-flors i visiten diverses plantes. I és un comportament que la beneficia, perquè així les seves flors poden ser pol·linitzades amb el pol·len de varies plantes. En canvi, quan arriba l’estepa blanca a la comunitat, atrau a més borinots, que visiten els caps d’ase amb insistència i “escorcollen” moltes flors de la mateixa planta. El pol·len que arriba a les flors, llavors, no és divers i l’èxit reproductiu disminueix, perquè es produeixen menys llavors.

Un borinot (Bombus terrestres) pol·linitzant una planta de cap d'ase. Crèdit: Sara Reverté.
Un borinot (Bombus terrestris) pol·linitzant una planta de cap d’ase. Crèdit: Sara Reverté.

Els experiments s’han fet en parcel·les naturals de matollar de 500 m2 on els investigadors han introduït de manera controlada la planta nouvinguda i han ajustat en número de flors disponibles en cada parcel·la. En total, comprèn una àrea de 32 km2 del Parc Natural de Montseny i entre 430 i una mica més de 800 metres d’altitud.

En la recerca també han participat membres de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Madrid i l’Estació Experimental de Zones Àrides del CSIC.

Imatge de l'experiment organitzat al Montseny. Crèdit: Carlos Hernández-Castellano.
Imatge de l’experiment organitzat al Montseny. Crèdit: Carlos Hernández-Castellano.

Articles relacionats

Notícies
Anna Ramon

Ets una enamorada de la natura i li segueixes la pista?

A Catalunya milers de persones es dediquen al seguiment de la natura. Persones que saben més d’espècies animals o vegetals que de personatges de Netflix, que coneixen més cants o

Notícies
Veronica Couto Antelo

Les abelles amb dietes especialitzades tenen el cervell més gran

L’abella solitària Flavipanurgus venustus viatja pels matolls mediterranis, s’apropa a una flor, olora una altra, però s’alimenta exclusivament de l’estepa cresta (Cistus crispus). Memoritza el color rosa

Coneixement
Corina Basnou

Les abelles tenen feina

Som a l’any u després de la primera pandèmia. Tot el planeta està ocupat per humans que encara creuen en el PIB … Tot? No!

Coneixement
Francisco Lloret

El costat ocult de la raresa: no és tan estrany ser rar

La Begoña García porta molts anys estudiant amb passió una curiosa planta, Borderea chouardii. Es tracta d’una espècie rara amb un origen biogeogràfic que es remunta al Terciari i

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia