Search

Les pluges del 2020 ajuden a cicatritzar les ferides dels boscos catalans

Vistes d'un bosc des de Santa Maria de Palautordera
Vistes d'un bosc des de Santa Maria de Palautordera

El DeBosCat, la Xarxa de Seguiment de l’Estat dels Boscos de Catalunya, registra com a curades 10.395 hectàrees que s’han anat recuperant després de tres anys seguits de pluges. L’any 2020 només deixa 4 noves afectacions testimonials amb 49 hectàrees de bosc afectades per sequera.

El 2020 ha estat un any excepcionalment plujós, sobretot a l’hivern, i ha tingut una  primavera i estiu poc secs. Això ha fet, per una banda, que els boscos de Catalunya no hagin patit pràcticament cap episodi de decaïment i, per altra banda que les afectacions greus del 2016, que s’havien refet tímidament en els darrers anys, tinguessin aigua i temps per recuperar-se i cicatritzar. En total, aquesta darrera campanya s’han registrat com a curades 10.395 hectàrees de bosc. L’any 2016 va ser un any molt dolent pels boscos catalans, una sequera molt prolongada i un estiu molt calorós van perjudicar unes 17.500 hectàrees de bosc que els Agents Rurals van comptabilitzar en 173 episodis. “Aquest any no hi ha hagut afectació nova quasi enlloc, només hem detectat quatre episodis que ocupen unes 49 hectàrees, comparat amb les dades del 2016 son dades testimonials”, apunta Mireia Banqué, tècnica del CREAF i coordinadora del DeBosCat. El DeBosCat és la Xarxa de Seguiment de l’Estat dels Boscos de Catalunya que impulsa la Sub-direcció General de Boscos del Departament d’Agricultura i avui publica el seu informe anual.

Resultats DeBoscat 2020
Resultats DeBoscat 2020

Sense dubte, la dada més rellevant i optimista és la recuperació dels boscos que havien patit la sequera del 2016. Quan un arbre queda debilitat per la sequera, segons la pluja dels anys següents, pot recuperar-se o morir. “Nosaltres diem que els boscos tenen memòria, després d’una sequera pot ploure una mica i revifar-se, però per dins arrosseguen un estat de salut delicat i no els podem considerar cicatritzats fins uns anys després”, comenta Banqué. Per aquest motiu, les zones de bosc afectats per la sequera, que s’havien quedat sense fulles, o fins i tot que tenien exemplars morts, es re-visiten cada any per veure si milloren o empitjoren o, fins i tot, si són capaços de recuperar-se del tot.

Evolució de l'afectació
Evolució de l’afectació

“Veníem de dos anys bons, i aquest any passat, on en moltes zones ha plogut el doble, o més del del que és habitual durant els mesos de desembre, gener i febrer, ha estat decisiu per registrar una notable recuperació dels boscos de Catalunya, la millor des del 2012, l’any en que es va iniciar el programa de seguiment”, explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF i director del DeBosCat. En global, a tot Catalunya, han quedat registrats amb afectacions tan sols un 0,77% dels boscos.

Mireia Banqué

“Aquest any no hi ha hagut afectació nova quasi enlloc, només hem detectat quatre episodis que ocupen unes 49 hectàrees, comparat amb les dades del 2016 son dades testimonials”, apunta Mireia Banqué

Resultats per comarques

Donat que els episodis nous del 2020 són anecdòtics, aquesta campanya bàsicament hereta resultats de la campanya anterior. Així doncs, les comarques que mantenen més superfície afectada tornen a ser Osona i el Pallars Jussà, i amb menor mesura el Berguedà, el Gironès i el Montsià, totes per sobre les mil hectàrees. En tots els casos els episodis són antics, amb una única excepció: el Berguedà que té 1 nou episodi, de 10,7 hectàrees.

Afectacions per comarques
Afectacions per comarques

Una eina de seguiment forestal dirigida a gestors i investigadors

El projecte DeBosCat (Decaïment de Boscos de Catalunya) és una xarxa de seguiment de l’estat dels boscos de Catalunya. L’objectiu principal del projecte és el de disposar d’una base de dades georeferenciada en un entorn SIG accessible per gestors i investigadors. Amb la base de dades, el CREAF pretén que es pugui valorar l’estat dels boscs i els seus canvis al llarg del temps, així com identificar quines espècies i masses forestals són més vulnerables davant les pertorbacions i els canvis ambientals. El projecte, que depèn de la Sub-direcció General de Boscos del Departament d’Agricultura i es duu a terme amb una estreta col·laboració entre el CREAF i el Cos d’Agents Rurals, que desenvolupen el treball de camp.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia