L’expansió dels alzinars “ofega” les pinedes de la península ibèrica

Els alzinars s’estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de pinedes de diferents espècies
Els alzinars s’estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de pinedes de diferents espècies

Un estudi realitzat per investigadors del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona demostra que moltes poblacions de pins de la península Ibèrica es troben en regressió. L’estudi preveu un escenari molt poc favorable per algunes espècies de pi davant el canvi climàtic, que es veurien afectades negativament tant per l’expansió dels alzinars com per l’increment de sequeres i incendis.

Els alzinars s’estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de pinedes de diferents espècies
Els alzinars s’estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de pinedes de diferents espècies

Segons un nou estudi publicat a la revista Global Ecology and Biogeography per experts del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona, els alzinars s’estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de pinedes de diferents espècies. Aquest estrat dens d’alzines i roures dificulta l’establiment i el creixement dels plançons de pi de la majoria de boscos de la península Ibèrica .

L’estudi quantifica que les dificultats en la germinació i establiment de nous pins afecten ja al 63% de les pinedes de la península en espècies com el pi blanc, el pi pinyer, el pi roig, la pinassa i el pinastre. Les tendències més negatives s’han detectat en les pinedes de muntanya, en espècies com el pi roig i la pinassa. Els autors de l’estudi relacionen l’expansió dels alzinars amb l’abandonament de l’explotació i la gestió forestal que ha viscut la península durant les últimes dècades.

Expansió alzina
Expansió de l’alzina a la península Ibèrica. Les àrees blaves indiquen les zones on l’espècie s’està expandint. Les àrees verdes són boscos madurs de l’espècie sense problemes de creixement dels plançons. Les àrees de color taronja indiquen zones de boscos d’alzina on hi ha dificultats en el creixement dels plançons (majoritàriament les deveses del sud-oest, amb abundants impactes de la ramaderia sobre els individus joves).

L’expansió dels alzinars i les rouredes pot dificultar la respostes de les pinedes als impactes canvi climàtic

L’estudi dibuixa un escenari futur molt poc favorable per algunes espècies de pi de muntanya, com el pi roig i la pinassa. Aquestes espècies de pi, es  veurien afectades negativament tant per l’expansió dels alzinars com per l’increment de sequeres i incendis associat al canvi climàtic. L’estudi demostra que els incendis i les sequeres tenen un efecte negatiu sobre l’establiment dels boscos de pins no adaptats al foc, com són la pinassa i el pi roig. El canvi climàtic pot comportar més canvis en la distribució dels alzinars, expandint la seva distribució en zones més altes i fredes o limitant el seu èxit en zones força seques.  L’estudi destaca que l’expansió dels alzinars amb el canvi climàtic pot ser un factor clau en la regressió de moltes poblacions de pi de la península en les properes dècades.

Dificultats en el creixement de plançons en el pi roig
Dificultats en el creixement de plançons en el pi roig (Pinus sylvestris). Les àrees de color taronja indiquen pinedes amb un creixement limitat de plançons, mentre que les zones verdes indiquen àrees amb un bon reclutament d’individus joves. El patró dominant és un reclutament d’individus joves força escàs.

Article:

Carnicer, J., Coll, M., Pons, X., Ninyerola, M., Vayreda, J. and Peñuelas, J. (2013), Large-scale recruitment limitation in Mediterranean pines: the role of Quercus ilex and forest successional advance as key regional drivers. Global Ecology and Biogeography. doi: 10.1111/geb.12111

 

Articles relacionats

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia