L’expansió dels alzinars “ofega” les pinedes de la península ibèrica

Els alzinars s’estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de pinedes de diferents espècies
Els alzinars s’estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de pinedes de diferents espècies

Un estudi realitzat per investigadors del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona demostra que moltes poblacions de pins de la península Ibèrica es troben en regressió. L’estudi preveu un escenari molt poc favorable per algunes espècies de pi davant el canvi climàtic, que es veurien afectades negativament tant per l’expansió dels alzinars com per l’increment de sequeres i incendis.

Els alzinars s’estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de pinedes de diferents espècies
Els alzinars s’estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de pinedes de diferents espècies

Segons un nou estudi publicat a la revista Global Ecology and Biogeography per experts del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona, els alzinars s’estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de pinedes de diferents espècies. Aquest estrat dens d’alzines i roures dificulta l’establiment i el creixement dels plançons de pi de la majoria de boscos de la península Ibèrica .

L’estudi quantifica que les dificultats en la germinació i establiment de nous pins afecten ja al 63% de les pinedes de la península en espècies com el pi blanc, el pi pinyer, el pi roig, la pinassa i el pinastre. Les tendències més negatives s’han detectat en les pinedes de muntanya, en espècies com el pi roig i la pinassa. Els autors de l’estudi relacionen l’expansió dels alzinars amb l’abandonament de l’explotació i la gestió forestal que ha viscut la península durant les últimes dècades.

Expansió alzina
Expansió de l’alzina a la península Ibèrica. Les àrees blaves indiquen les zones on l’espècie s’està expandint. Les àrees verdes són boscos madurs de l’espècie sense problemes de creixement dels plançons. Les àrees de color taronja indiquen zones de boscos d’alzina on hi ha dificultats en el creixement dels plançons (majoritàriament les deveses del sud-oest, amb abundants impactes de la ramaderia sobre els individus joves).

L’expansió dels alzinars i les rouredes pot dificultar la respostes de les pinedes als impactes canvi climàtic

L’estudi dibuixa un escenari futur molt poc favorable per algunes espècies de pi de muntanya, com el pi roig i la pinassa. Aquestes espècies de pi, es  veurien afectades negativament tant per l’expansió dels alzinars com per l’increment de sequeres i incendis associat al canvi climàtic. L’estudi demostra que els incendis i les sequeres tenen un efecte negatiu sobre l’establiment dels boscos de pins no adaptats al foc, com són la pinassa i el pi roig. El canvi climàtic pot comportar més canvis en la distribució dels alzinars, expandint la seva distribució en zones més altes i fredes o limitant el seu èxit en zones força seques.  L’estudi destaca que l’expansió dels alzinars amb el canvi climàtic pot ser un factor clau en la regressió de moltes poblacions de pi de la península en les properes dècades.

Dificultats en el creixement de plançons en el pi roig
Dificultats en el creixement de plançons en el pi roig (Pinus sylvestris). Les àrees de color taronja indiquen pinedes amb un creixement limitat de plançons, mentre que les zones verdes indiquen àrees amb un bon reclutament d’individus joves. El patró dominant és un reclutament d’individus joves força escàs.

Article:

Carnicer, J., Coll, M., Pons, X., Ninyerola, M., Vayreda, J. and Peñuelas, J. (2013), Large-scale recruitment limitation in Mediterranean pines: the role of Quercus ilex and forest successional advance as key regional drivers. Global Ecology and Biogeography. doi: 10.1111/geb.12111

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Foto: Sabine, Pixabay.
Notícies
Angela Justamante

10 alertes que la ciència del clima llança a l’inici de la COP28

Durant la COP28 s’ha fet públic un informe amb 10 missatges urgents per a contribuir al full de ruta que marcarà aquesta cimera. L’investigador del CREAF Marcos Fernández, qui ha rebut amb la beca de l’European Research Council (ERC), és l’únic representant d’Espanya.

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia