Search

El bosc de pi negre de sòls calcaris del Pirineu, objecte d’estudi del projecte Life Uncinata

El bosc de pi negre (Pinus uncinata) de sòls calcaris del Pirineu és un hàbitat d’interès prioritari per a la Unió Europea. Per això, el projecte Life Uncinata es proposa convervar-lo, restaurar-lo i fer-lo més resilient. Imatge: CTFC.
El bosc de pi negre (Pinus uncinata) de sòls calcaris del Pirineu és un hàbitat d’interès prioritari per a la Unió Europea. Per això, el projecte Life Uncinata es proposa convervar-lo, restaurar-lo i fer-lo més resilient. Imatge: CTFC.

El bosc de pi negre (Pinus uncinata) de sòls calcaris del Pirineu és un hàbitat d’interès prioritari per a la Unió Europea i, per això, el nou projecte de recerca Life Uncinata té com a objectiu conservar-lo, restaurar-lo i fer-lo més resilient. La particularitat d’aquest hàbitat rau en què només es troba als Pirineus i als Alps i que és clau per preservar la biodiversitat del seu entorn, d’acord amb la Directiva Hàbitats de la UE. El focus del projecte de recerca consisteix a millorar la biodiversitat dels boscos de pi negre, fer-la compatible amb l’activitat humana i mitigar impactes com ara els incendis severs i la intensa herbivoria (consum de plantes per part d’animals).

Els resultats del Life Uncinata serviran de base per establir plans de conservació d’aquest hàbitat i actuacions transferibles a altres boscos de pi negre d’Europa. Un dels seus propòsits essencials és contribuir a desenvolupar i gestionar la xarxa europea Natura 2000 i a assolir els objectius de l’Estratègia Europea per a la Biodiversitat 2030.

El CREAF forma part del consorci del Life Uncitana, coordinat pel CTFC i en què també intervenen el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya La Pedrera, Integra Pirineus i Gestión Ambiental de Navarra SA. Els investigadors del CREAF Lluís Comas i Jordi Vayreda destaquen que Life Uncinata és clau per “desenvolupar el protocol estandarditzat per avaluar l’estat de conservació del boscos de pi negre dels Pirineus” i, a banda, destaquen “el repte de localitzar i caracteritzar els boscos més madurs per garantir-ne la protecció”. El coordinador del projecte, l’investigador del CTFC Victor Sazatornil, afirma que a banda de l’interès de les espècies que el conformen, al bosc de pi negre “hi conflueixen múltiples interessos de caire productiu i recreatiu, i és fonamental per evitar la pèrdua de sols”.

Restaurar, conservar i guanyar resiliència

Per tal de restaurar, conservar i fer més resilients els boscos de pi negre, es preveu crear plans de conservació dels hàbitats de cadascuna de les Zones Especials de Conservació (ZEC) en què es treballarà. Entre d’altres accions, es contempla realitzar millores en boscos que es deixaran a lliure evolució, així com en boscos en què hi conviuen diferents objectius a banda de la conservació. En funció del lloc i les problemàtiques identificades, es planteja reconduir la pastura de bestiar domèstic i d’herbívors salvatges, impulsar accions per regular l’excés de freqüentació humana i reduir la vulnerabilitat respecte als incendis forestals.

L’equip investigador durà a terme accions a diferents espais protegits del Pirineu com ara el Parc Nacional d’Aigüestortes, els parcs naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró i les capçaleres dels rius Ter i del Freser. Així mateix, s’actuarà a la reserva nacional de caça de Boumort, a la reserva forestal de Larra-Aztaparreta de Navarra i a tres grans finques privades ubicades a la muntanya d’Alinyà, Pedró-Rasos i L’Estany.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Resiliència no és “resistir sense canviar”, com ho pot fer un pont o un edifici davant un terratrèmol. És “canviar per resistir”. Foto: Unsplash.
Coneixement
Jaume Terradas

Sobre resiliència i biodiversitat

En torn de la temàtica ambiental, i en particular del canvi climàtic i els seus efectes, hi ha una polarització acusada entre dos grups: els

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia