Les comarques de l’Anoia i el Bages van patir un greu incendi el juliol de 2015, que va cremar 1.235 ha. Les zones de pi blanc on prèviament s’havien fet aclarides s’estan recuperant amb més èxit pel que fa les espècies rebrotadores. La regeneració de pi blanc és més modesta i heterogènia però se’n pot trobar arreu.
Una espurna s’acosta a un munt de palla. Crema ràpidament. Les altes temperatures i la baixa humitat afavoreixen la propagació del foc. Ens apropem al 26 de juliol de 2015, data en que la manipulació inadequada d’una picadora de palla va originar l’incendi d’Òdena. Més de mil hectàrees es van veure afectades entre les comarques de l’Anoia i el Bages, zona d’alt risc d’incendi el 2015 per l’onada de calor i la sequera.
Una gran part del bosc cremat era una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), que malauradament ja havia sofert un foc el 1986. Encara estava en recuperació i la major part dels pins eren individus joves, coneguts com plançons. Ara, l’equip del CREAF ja porta un any estudiant les plançonedes afectades, que havien estat gestionades per l’Associació de Propietaris ‘Entorns de Montserrat’ amb el suport de la Diputació de Barcelona. “Hem observat que la gestió forestal és clau. A les parts on s’havia tret més densitat de pins, els efectes de l’incendi han estat gairebé un 50% menys severs” explica l’investigador del CREAF Josep Maria Espelta. Afegeix que “això ha afavorit una major rebrotada d’espècies arbustives i arbòries i facilitarà la recuperació de l’àrea cremada”.
Els arbustos i arbres rebotadors són els primers en recobrir la zona cremada
Part de les àrees on s’havia aplicat una reducció de biomassa estan recobertes ja de verd gràcies a les espècies rebotadores. Aquestes tenen un banc de gemmes subterrànies protegides que no són destruïdes pel foc i que creixeran com a nous rebrots. Gràcies a aquesta estratègia, la zona afectada es pot començar a regenerar ràpidament i és per això que els investigadors ja trobaven exemplars d’alzina, garric, arboç i bruc sis mesos després del foc. Un any després, aquesta rebrotada cobreix fins el 40% de la superfície cremada, en el cas de les zones aclarides.
Pel que fa als pins blancs que s’havien cremat –que no tenen una estratègia rebotadora, sinó que germinen– “estan tenint una regeneració modesta i variable en tota la zona, possiblement perquè la sequera de la passada tardor i hivern va ser molt intensa”, explica el Dr. Espelta. Però afegeix, amb esperança, que “almenys en trobem per tot arreu tant a les zones gestionades com a les que no ho han estat, i en alguns casos amb densitats importants”. Això és una bona notícia, ja que permetrà una recuperació del bosc més efectiva.
L’aspecte dels arbres cremats ens dóna pistes de la severitat de l’incendi
En l’incendi, molts pins van morir sufocats per les altes temperatures o cremats, malgrat que segueixen conservant el tronc i les branques. Aquestes restes serveixen per veure com de sever ha estat l’incendi.
En el cas d’Òdena, gairebé el 75% dels arbres cremats analitzats van patir una afectació moderada (severitat nivell 1), i no van conservar les fulles però si les branques secundàries i les pinyes. Malgrat que l’arbre mori, una bona quantitat de pinyons han quedat protegits per la pinya i cauran quan s’obri. “Aquesta és una bona estratègia per germinar en zones de poca competència” destaca en Josep Maria Espelta, “però aquest sistema de regeneració és complex i fins d’aquí un temps no se sabrà si realment els nous pins s’estableixen amb èxit”, aclareix.
Un cop més, els resultats demostren la necessitat de gestionar els boscos. Les aclarides en plançonedes de pi blanc, no només ajuden a la regeneració després d’incendis o altres pertorbacions, sinó que també promouen la bona estructura i dinàmica del bosc. Per a què ens serveix això? Recordem les provisions que ens proporcionen les masses forestals, des de la fusta i llenyes fins a la fixació de CO2, crítica en aquest moment de canvi climàtic.
