Un nou estudi liderat pel CREAF revela que allà on els canvis atmosfèrics estan fent augmentar els nivells d’ozó troposfèric, la fragància de les flors s’està apagant. Per una banda aquest fet provoca que les flors perdin la seva capacitat per atraure pol·linitzadors i vegin disminuït el seu èxit reproductiu. Per l’altre, perjudica les abelles i altres insectes que no localitzen el seu propi menjar.
Les flors i altres parts de les plantes depenen d’unes molècules d’olor per atraure les abelles i altres pol·linitzadors que obtenen aliment de les flors mentre les pol·linitzen. Els canvis atmosfèrics dificulten aquest procés cada vegada més, sobre tot degut a l’ozó que s’acumula a les capes més baixes de l’atmosfera i que es preveu que augmenti les properes dècades. Segons una investigació, liderada pel CREAF i publicada a la revista New Phytologist, les fràgils molècules d’olor de les flors es descomponen amb més rapidesa a mesura que estan exposades a majors concentracions d’ozó.
“L’ozó és un contaminant altament reactiu que augmenta la degradació de tots els compostos volàtils que emeten les plantes en general i els escurça la vida”, comenta el primer autor de l'estudi, Gerard Farré-Armengol del CREAF.
Si augmenten els nivells d’ozó tal i com està previst, les flors seran cada cop menys atractives olfactivament per als pol·linitzadors. Les flors no seran capaces de mantenir una fragància intensa que s’olori a distància i això acabarà afectant tant la flora com la fauna. Els pol·linitzadors tindran problemes per trobar la seva font d’aliment, les flors, i les plantes veuran com disminueixen les visites de pol·linitzadors i baixa el seu èxit reproductiu.
Els borinots no troben les flors de mostassa
Per fer l’estudi els investigadors han fet servir de model el borinot (Bombus terrestris), un dels pol·linitzadors més comuns a Europa i al món. Segons Gerard Farré-Armengol l’estudi no només demostra com l’ozó degrada els compostos volàtils responsables de la fragància de les flors, sinó que ho relaciona amb les conseqüències negatives que té aquest fet sobre els pol·linitzadors. Els investigadors van observar que la degradació de les olors florals en presència d’altes concentracions d’ozó reduïa la distància a la qual les flors podien atreure els borinots.
Encara que els investigadors van testar els efectes en les flors d’una sola espècie, la mostassa negra (Brassica nigra), els investigadors estan convençuts que el mateix fenomen succeiria a les fragàncies d’altres plantes en reacció amb l’ozó puix es tracta d’un procés fisicoquímic ben conegut.
A l’estudi hi ha participat investigadors del CREAF, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i de la Universitat de l’Est de Finlàndia (UEF).
