Search

L’inventari forestal nacional: una eina per a la gestió, la planificació i la recerca

El mostreig periòdic i sistemàtic dels mateixos arbres entre els diferents inventaris de les mateixes parcel·les ens permet conèixer les existències en valors absoluts i per unitat de superfície i els seus canvis en el temps
El mostreig periòdic i sistemàtic dels mateixos arbres entre els diferents inventaris de les mateixes parcel·les ens permet conèixer les existències en valors absoluts i per unitat de superfície i els seus canvis en el temps

La revista Atzavara publica un article signat per Jordi Vayreda, investigador del CREAF. Més enllà de la informació derivada dels inventaris, en aquest treball també es mostren diversos exemples del seu ús en la gestió, la planificació i la investigació. Finalment donem una visió general del que podria ser el futur dels inventaris forestals utilitzant tècniques de teledetecció LiDAR.

El  mostreig periòdic i sistemàtic dels mateixos  arbres entre els diferents inventaris de les  mateixes parcel·les ens permet conèixer les  existències en valors absoluts i per unitat de  superfície i els seus canvis en el temps
El mostreig periòdic i sistemàtic dels mateixos arbres entre els diferents inventaris de les mateixes parcel·les ens permet conèixer les existències en valors absoluts i per unitat de superfície i els seus canvis en el temps

Els inventaris forestals nacionals (IFNs) a Catalunya constitueixen una base de dades georeferenciada d’aproximadament 11 mil parcel·les de mostreig monitoritzades periòdicament (aproximadament cada 10 anys) i

sistemàticament distribuïdes per tota la superfície forestal arbrada (Villaescusa i Díaz, 1998; Villanueva, 2005). Aquests IFNs es basen en una xarxa regular de parcel·les circulars a una densitat d’aproximadament una parcel·la per cada cent hectàrees. La informació recollida ha permès una caracterització exhaustiva de la composició específica i de l’estructura de l’estrat arbori i del sotabosc (incloent l’estrat arbustiu i la regeneració de les espècies arbòries). El coneixement de l’estat del bosc en les dues dimensions espacial i temporal són essencials per planificar i gestionar de manera racional a curt i a llarg termini el bosc amb criteris de sostenibilitat davant de les amenaces, conèixer quines espècies són més vulnerables i avançar cap a una planificació i gestió adaptatives que permetin mitigar els efectes adversos del canvi climàtic.

 

Podeu continuar llegint la resta de l’article publicat a L’Atzavara

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Angham Daiyoub, enginyera forestal i investigadora doctoral. Imatge: Angham Daiyoub.
Notícies
Adriana Clivillé

La guerra de Síria ha aniquilat el 19% dels boscos del país, equivalent a tota l’àrea metropolitana de Barcelona

El crític resultat de la guerra que viu Síria des del 2011 és la destrucció sostinguda de massa forestal, sobretot a la serralada nord-est i al voltant de Damasc –la capital ubicada al sud del país–, amb conseqüències ambientals i humanitàries a llarg termini. La investigadora predoctoral del CREAF Angham Daiyoub és primera autora de l’article científic que ho analitza.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia