Search

L’ISACC TorDelta facilitarà l’adaptació al canvi global del Delta de la Tordera

Aquest projecte pretén aconseguir que el Delta de la Tordera sigui més resilient a l’efecte del canvi global. Per això, es planteja un seguit d’accions que assegurin la millora de les pràctiques de governança dels recursos naturals i la implicació de tota la societat.

deltatorderaisacc
El Delta de la Tordera des de l’aire. Autor: David Lozano

Aquests objectius i metodologies de treball queden patents en el nom complet del projecte ‘ISACC TorDelta: Implicant la societat en l’adaptació al canvi climàtic al Delta de la Tordera‘. Des l’1 d’octubre de 2017 fins al 30 de juny de 2018 es treballarà per aconseguir que el Delta de la Tordera sigui menys vulnerable i més resilient al canvi global: la combinació del canvi d’usos del sòl, de la demografia i del clima.

Un projecte transversal

El projecte està basat en la col·laboració entre personal científic, polític, ciutadania i la resta d’actors que formen part d’aquest sistema natural i socioeconòmic. “Davant d’una situació urgent, és imprescindible prendre consciència dels riscos per a les persones, les activitats econòmiques i els ecosistemes que sostenen la vida del Delta. Cal detectar els reptes prioritaris, generar propostes viables i col·laborar en el disseny d’estratègies d’adaptació”, explica Annelies Broekman, investigadora del CREAF i la persona responsable de gestionar l’ISACC TorDelta. Per això el projecte, en essència, busca millorar la forma en què es prenen les decisions sobre l’adaptació al canvi global del Delta de la Tordera, i per això és fonamental la participació de tots els sectors involucrats al Delta —de vegades amb interessos contraposats— perquè realment sorgeixin uns mecanismes d’adaptació factibles i eficaços. “Només així serà possible desenvolupar estratègies per adaptar-se als canvis i reduir la nostra vulnerabilitat als impactes del canvi global”, afegeix Broekman.

Les línies d’actuació

Durant els nou mesos que durarà l’ISACC TorDelta, hi ha previstes quatre grans línies de treball. La més immediata és la constitució d’una taula de treball sobre el Delta de la Tordera impulsada per tots els actors implicats. Aquesta taula ha de permetre que la ciutadania sigui part activa dels processos de presa de decisions sobre com gestionar el territori. “Per això, volem conscienciar la ciutadania, convidada a participar en un procés orientat a capacitar i transferir informació científica rellevant i recopilar coneixements locals”, apunta Broekman. Una de les eines que es plantegen per arribar a la població és una sèrie de tres seminaris interactius i diferents accions de divulgació. Tota la informació obtinguda es treballarà a través de la realització de tallers específics per detectar conjuntament reptes i generar propostes. Finalment, tot això ha de servir per millorar la governança per a la conservació de l’àrea deltaica que inclou la zona natural protegida Riu i Estanys de la Tordera.

regeneraciodeltaisacc
Regeneració de la platja després d’un temporal. Autor: Enric Sagristà

Com afecta el canvi climàtic al Delta de la Tordera?

Aquesta és una zona altament humanitzada, amb una gran quantitat d’activitats econòmiques actuant alhora, com el turisme, la indústria o l’agricultura. No obstant això, al mateix temps és un enclavament únic per les seves característiques naturals i necessitats de conservació de zones humides i hàbitats d’espècies protegides. És aquesta particularitat, el fet de ser un delta enmig d’una gran concentració humana, que fa que el Delta de la Tordera sigui especialment vulnerable al canvi global. D’una banda, el canvi climàtic afecta el sistema natural i socioeconòmic del Delta, amb un increment de la freqüència i intensitat dels temporals marins, canvis en el cicle hidrològic i en la dinàmica de sediments, i amb l’augment de temperatura mitjana. De l’altra, les activitats humanes alteren també directament al Delta, per exemple, l’ús intensiu de l’aigua ha reduït el cabal de la Tordera, i això ha obstaculitzat que els sediments baixin fins al mar.

La primera activitat

El proper dijous 23 de novembre, es presentarà l’ISACC Tordelta a l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. Serà el primer acte, en el qual es donaran a conèixer les activitats que es faran en el marc del projecte i la forma en què la gent hi pot contribuir.

 

‘ISACC Tordelta: Implicant a la societat en l’adaptació al canvi climàtic al Delta de la Tordera’ és un projecte coordinat pel CREAF, i que compta amb el suport del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a través de la Fundación Biodiversidad.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Cabanya a les muntanyes d'Astúries. Imatge: Paco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Ecologia i despoblament rural

La despoblació del món rural s’ha guanyat un lloc a l’agenda política i social. El govern d’Espanya i les comunitats autònomes tenen programes per revertir-la o almenys mitigar-la. Fins i tot, la Unió Europea elabora estratègies i plans d’acció. Hi ha força raons per fer-ho.

Finca Planeses a la Garrotxa (Catalunya), on s'implementa l'agricultura i ramaderia regeneratives. Autoria: Galdric Mossoll.
Notícies
Angela Justamante

L’ús extensiu del territori és la millor estratègia per a revertir el despoblament rural i protegir la natura

Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.

La ciència i la meteorologia s’uneixen en una sessió moderada per Marta García, presidenta mundial de WWCOTY, amb Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF; Mar Gómez, meteoròloga, i Marga López Rivas, investigadora de la Universidad de Cádiz (d’esquerra a dreta). Imatge: elDiario.es
Notícies
Adriana Clivillé

Per què cal llegir l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere

El paper social de la dona i la seva vulnerabilitat són dues de les claus que expliquen per què és crític apropar-se a l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere. Quatre professionals comparteixen opinions complementàries, en una conversa convocada per elDiario.es en la qual intervé Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia