Lluís Pesquer o com posar les matemàtiques al servei de la recerca

LluisPesquer pertany al grup de recerca Grumets, especialitzat en Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció.
LluisPesquer pertany al grup de recerca Grumets, especialitzat en Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció.

El relat de Lluís Pesquer és extremadament fluid, clar, directe i tocat per la modèstia. O potser està filtrat per la discreció… qui sap! fins i tot potser és una heterogènia combinació d’ambdues.

Segur que la seva ment de físic captivat per les matemàtiques té molt a veure amb la seva exposició endreçada i metòdica. A més, la vocació de servei implícita a la recerca i la col·laboració en equip apareixen sovint al seu discurs, fins i tot potser sense que ell en sigui massa conscient i com una evolució natural del seu recorregut. L’altra paraula que esquitxa la seva narració és passió.

Les seves autèntiques passions van ser evidents quan va haver d'escollir entre estudiar a la universitat Educació física, Matemàtiques o Física

Les seves autèntiques passions, el que l’entusiasma va ser evident quan li va tocar escollir estudis superiors i va haver de decidir entre Educació física, Matemàtiques i Física. Va solucionar l’equació matriculant-se a Física a la Universitat de Barcelona –on va cursar l’especialitat d’Astrofísica–, dedicant hores i empenta a les matemàtiques i continuant amb l’esport com una prioritat en el seu temps de lleure.  

Lluis Pesquer Trailwalker CREAF
Lluís Pesquer va ser un dels integrants del CREAF que va intervenir en la cursa Oxfam Trailwalker, l’any 2014.

Si se li pregunta què fa un físic treballant en recerca sobre ecologia contesta que les matemàtiques són la clau. Arriba al CREAF per aportar solucions de programació informàtica a l’investigador Xavier Pons, després d’haver-se dedicat a la docència i a la programació per a empreses de gestió logística i econòmica. El salt era contundent i suposava passar de la logística i la comptabilitat per al sector privat, als Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) per a la recerca pública. “En aquell moment encara no sabia què eren els Sistemes d’Informació Geogràfica amb què treballava el Xavier Pons i el seu equip de recerca, ni encara menys l’Ecologia”, rememora amb un to divertit de sorpresa des de la distància. “El que em va motivar del CREAF va ser programar aplicacions per contribuir a la recerca”, explica. “Als físics, almenys a mi, ens agraden molt les matemàtiques i crear algoritmes d’aquest tipus em va interessar molt”.

Una tesi per passió

La curiositat i la voluntat de desxifrar què hi ha darrere les sigles dels Sistemes d’Informació Geogràfica van portar Lluís Pesquer a matricular-se al màster en Ciència Computacional de la Universitat Autònoma de Barcelona. I, també, a dedicar-hi la seva tesi doctoral, que va dirigir Xavier Pons. L’àmbit d’estudi que va escollir es va centrar en com optimitzar la gestió de grans volums de dades (‘big data’) en ciència destinada als models geoestadístics, si bé tenia també altres aplicacions. I aquí apareix la geoestadística, “una temàtica que m’apassiona” segons afirma. La la tesi doctoral la va elaborar mentre treballava i sense optar a cap beca, per tant, posant-hi esforç i dedicació fora de l’horari laboral al CREAF.

"L'esforç que va suposar fer la tesi doctoral necessàriament passava per alguna cosa més que un canvi de categoria professional o econòmic. La vaig fer perquè l'àmbit d'estudi m'apassiona"

“Vaig fer la tesi perquè m’atrau el tema d’estudi, no per res més”, remarca. I afegeix una afirmació contundent: “No n’hi hauria hagut prou amb una motivació de canvi de categoria professional o econòmica per fer la tesi doctoral… L’esforç que va suposar necessàriament passava per alguna cosa més”.

I aquest va ser el primer pas del trànsit de la gestió a la recerca, ja que just llavors es troba al lloc i al moment per fer-se càrrec d’alguna iniciativa fins llavors assumida per l’investigador del CREAF Joan Masó.

Aproximació tecnològica a l’aigua

L’oportunitat es materialitza gràcies a una proposta per gestionar un projecte europeu de recerca amb fort caràcter tecnològic, que li arriba directament del grup especialitzat en aigua i de l’Olga Roig, responsable de l’àrea Internacional del CREAF. “Era una aproximació molt tecnològica a l’aigua”, recorda, “la vam guanyar i la vaig coordinar sense abans haver format part del grup com a investigador”. Avui la seva recerca centrada en aportar solucions a contextos de Sistemes d’Informació Geogràfica, Teledetecció i Geoestadística mitjançant la gestió eficient de grans volums de dades està directament vinculada amb els projectes europeus en què s’involucra.

El canvi climàtic és sovint el fil conductor de la seva dedicació, si bé no sempre. Ho és, per exemple, en un projecte actual de modelització climàtica impulsat per l’European Space Agency per generar un mapa de cobertes d’elevada resolució, com a part d’un programa de la Climate Change Initiative.

La recerca europea més recent per al CREAF en la que participa és sobre clima i aigua i estudia les projeccions a mig i curt termini de models climàtics sobre gestió de conques fluvials i recursos hídrics. Forma part de Copernicus Climate Change Services i es proposa que uns sèrie de prediccions i projeccions climàtiques mundials tinguin en compte les especificitats locals. “Possiblement per primera vegada puc aplicar l’anàlisi geoestadística a la recerca, ja que fins ara la meva intervenció en aquest àmbit s’orientava a articles i a docència”. I valora que la recerca en què ha intervingut fins ara “és vàlida i útil per al grup Grumets i per adquirir experiència”.

En projectes europeus, diverses vegades m'he beneficiat de l'enorme estela que ha obert l'investigador del CREAF Joan Masó

És una temptació demanar-li quina resposta obté quan pronuncia el nom del CREAF a reunions amb centres de recerca de tot Europa i més enllà. “La majoria de vegades ens coneixen i val a dir que qui ha ajudat en el nostre àmbit de recerca és Joan Masó, segur. Diverses vegades m’he beneficiat de l’enorme estela que ha obert. En àmbits diferents, també, l’investigador Josep Peñuelas i el seu equip així com els investigadors Jordi Martínez-Vilalta i Maurizio Mencuccini”.

Articles relacionats

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia