Search

Matemàtiques contra la sequera dels boscos

Bosc de la Cerdanaya afectat per la sequera. Autor: Isard Alfonso
Bosc de la Cerdanaya afectat per la sequera. Autor: Isard Alfonso

Un estudi liderat per científics del CTFC i del CREAF presenta un model matemàtic que permet predir l’estrès per sequera als boscos. La investigació considera que l’estrès per sequera que pateixen els boscos depèn tant de les condicions climàtiques com de les característiques de la vegetació i del sòl que hi hagi a la zona.

Bosc de la Cerdanaya afectat per la sequera. Autor: Isard Alfonso
Bosc de la Cerdanya afectat per la sequera, el 2011. Autor: Isard Alfonso

L’estudi, liderat pel científic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i associat del CREAF, Miquel de Cáceres, i que compta amb la participació dels ecòlegs del CREAF Jordi Martínez-Vilalta, Lluís Coll,  Rafael Poyatos i Lluís Brotons, s’ha desenvolupat gràcies a les dades que ofereixen els inventaris forestals espanyols. S’ha comprovat que en els darrers 30 anys, els boscos catalans han augmentat el seu estrès hídric en la majoria de casos. Això és així sobretot perquè ha incrementat la superfície forestal i els boscos s’han fet més densos, més que no pas pel canvi desfavorable de les condicions climàtiques. L’abandonament rural i la disminució de la gestió forestal han estat les principals causes d’aquests canvis.

El model matemàtic sorgeix de combinar el balanç hídric (les entrades menys les sortides d’aigua) amb les dades que ofereixen els inventaris forestals. “Incloure el tipus i estructura de la vegetació i del sòl en el model de balanç hídric és bàsic per obtenir unes prediccions més fiables sobre com afectarà la sequera una zona determinada”, destaca Jordi Martínez-Vilalta. A més, combinant aquest model amb dades meteorològiques diàries es pot obtenir de forma continuada una estimació fiable de l’estrès per sequera que pateixen les plantes.

Útil per a estratègies a escala regional

En els darrers 30 anys, els boscos catalans han augmentat el seu estrès hídric en la majoria de casos, sobretot perquè ha incrementatla superfície forestal i els boscos s'han fet més densos.

La recerca ha servit per desenvolupar un sistema que permeti preveure quins seran els efectes de la sequera sobre boscos a escala regional. Aquest és el nivell al qual s’apliquen les estratègies de mitigació i adaptació a la sequera, d’aquí també la seva importància. De fet, “els nostres resultats recolzen la idea que en algunes zones, una major gestió forestal podria revertir aquest increment de l’estrès per sequera que pateixen els nostres boscos”, explica Martínez-Vilalta.

L’estudi també destaca la importància dels inventaris forestals. “ Caracteritzar la composició i estructura d’un bosc és essencial per planificar-ne la gestió”, comenta l’ecòleg. I afegeix que “coneixent quines espècies conformen una comunitat vegetal i les característiques del sòl, es pot tenir una idea més acurada dels efectes de la manca d’aigua, ja que cada espècie té una estratègia diferent per afrontar els efectes de la sequera”. En general, els inventaris forestals són una gran eina per entendre com canvia la vegetació al llarg del temps i l’espai, i com els boscos responen als canvis ambientals.

 

Article:

De Cáceres M., Martínez-Vilalta J., Coll Ll., Llorens P., Casals P., Poyatos., Pausas J. G., Brotons L. Coupling a water balance model with forest inventory data to predict drought stress: the role of forest estructural changes vs. climate changes. Agricultural and Forest Meteorology (2015), 213 (77-90), doi:10.1016/j.agrformet.2015.06.012

Comparteix l'article!

Articles relacionats

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia