Search

Matollars i pastures capturen un 35% menys de CO₂ quan la sequera és extrema

Parcel·la experimental a Alemanya. Autoria: Julie Siebert.
Parcel·la experimental a Alemanya. Autoria: Julie Siebert.

Una recerca publicada en PNAS revela que les sequeres curtes (d’un any o menys) i extremes redueix la capacitat dels matollars i prats d’emmagatzemar CO₂ un 35%, aquest percentatge és superior del que s’havia estimat fins ara. Així mateix, l’estudi també conclou que durant aquesta mena de sequeres es frena un 60% més el creixement de les plantes en comparació amb les sequeres menys greus, que són les que s’han experimentat històricament amb més freqüència, “aquest índex de creixement és una dada clau que indica l’estat de salut dels ecosistemes i que està relacionat amb la capacitat de capturar CO₂”, explica Josep Peñuelas, investigador del CSIC en el CREAF i un dels autors de l’estudi. Atès que aquests ecosistemes cobreixen entre un 30 i 40% del planeta i emmagatzemen més del 30% de les reserves mundials de carboni, “és crucial calcular amb exactitud com afectaran les sequeres del futur a aquests embornals de carboni”, afegeix Peñuelas.

“Històricament, ocorrien una vegada cada cent anys, però, amb el canvi climàtic, s'estima que podrien arribar a produir cada 2-5 anys”

Segons els autors, les sequeres extremes comporten una escassetat continuada de pluja i, encara que normalment duren menys d’un any, el seu impacte pot ser devastador. “Històricament, ocorrien una vegada cada cent anys, però, amb el canvi climàtic, s’estima que podrien arribar a produir cada 2-5 anys”, alerten els autors. Existeixen alguns exemples propers, com la falta de precipitacions que viu Catalunya actualment, la regió del Tancat al Brasil o el sud-oest dels Estats Units.

L’Experiment Internacional sobre Sequera 

Per a descobrir-lo, l’equip de recerca crea el que van batejar com l’Experiment Internacional sobre Sequera (International Drought Experiment). Un experiment en 100 llocs de sis continents, que inclouen característiques climàtiques, de sòl i d’espècies diferents. En 44 llocs van recrear una sequera extrema durant almenys una estació de creixement completa. En 56 llocs van aplicar una sequera menys greu.

 Extensió geogràfica i espai climàtic que abasta l'Experiment Internacional sobre Sequera. Els 100 pasturatges (cercles verds) i matolls (triangles marrons) inclosos en l'anàlisi abasten sis continents. Font: PNAS.
Extensió geogràfica i espai climàtic que abasta l’Experiment Internacional sobre Sequera. Els 100 pasturatges (cercles verds) i matollars (triangles marrons) inclosos en l’anàlisi abasten sis continents. Font: PNAS.

Després d’un any, van analitzar la pèrdua de l’índex de creixement, anomenat  ‘producció primària neta aèria (PPNA)’. Els resultats van demostrar que, amb un sol any de sequera extrema, “se superava amb escreix les pèrdues registrades anteriorment en pasturatges i matollars”, explica la primera autora de l’estudi, Melinda Smith, professora del Departament de Biologia de Colorado State University.

Els resultats van demostrar que, amb un sol any de sequera extrema, “se superava amb escreix les pèrdues registrades anteriorment en pasturatges i matollars”

En concret, van detectar que era 1,8 vegades major en el cas dels matollars i un 1,5 en el dels prats, en comparació amb el que es creia fins ara, “és a dir, pràcticament el doble del que s’havia estimat”, comenta Peñuelas.

Les zones més vulnerables a les sequeres del futur

Les dades també apunten al fet que no tots els punts geogràfics responen igual a la sequera. Els més vulnerables són els ecosistemes més secs. També aquells amb menys riquesa d’espècies vegetals són menys resilients. “Observem que zones que tenen un clima més sec, com alguns països del Mediterrani, es veuran més afectats”, adverteix Peñuelas.

Punt experimental al Parc Natural del Garraf. Autoria: Romà Ogaya.
Punt experimental al Parc Natural del Garraf. Autoria: Romà Ogaya.

L’article l’han liderat investigadors de Colorado State University i hi han participat més de 170 autors representants d’institucions de tot el món, entre ells Josep Peñuelas, investigador del CSIC en el CREAF i Romà Ogaya, investigador del CREAF.

Article de referència: Melinda D. Smith, Kate D. Wilkin, et al. Extreme drought impacts have been underestimated in grasslands and shrublands globally. PNAS.  DOI: https://doi.org/10.1073/pnas.2309881120

Comparteix l'article!

Articles relacionats

El tècnic de comunicació Galdric Mossoll serà una de les cares del CREAF al TikTok.
Notícies
CREAF

El CREAF estrena canal de TikTok 

Avui, Dia Mundial del Medi Ambient, el CREAF suma una fita al seu objectiu de difondre la recerca catalana entre tots els públics i s’obre canal de TikTok, la xarxa per excel·lència dels més joves. El contingut que s’hi trobarà serà divulgatiu, naturalista, fresc i en català. Feu-nos follow a @CREAF_ecologia!

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia