L’equip del MiraMon del CREAF treballa amb el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) en l’elaboració i el manteniment d’un mapa que permet avaluar el risc d’incendi al territori andorrà.
Fins al 2007, Andorra no podia conèixer amb exactitud quin era el risc d’incendi forestal del seu territori, ja que “encara no disposava de cap sistema d’estimació diari del risc d’incendi a escala detallada”, segons explica Marta Domènech, responsable de la unitat de Medi Biòtic del CENMA. Per aquest motiu el Govern andorrà va encarregar l’elaboració d’un mapa de riesc d’incendi específic pel principat.
El risc d’incendi ha crescut en els últims anys a Andorra
Com passa en altres zones d’Europa, la superfície forestal d’Andorra cada vegada és més extensa i ens trobem amb boscos molt més densos. L’augment de les temperatures i els períodes llargs de sequera també s’han fet presents en els entorns de muntanya andorrans i, en conseqüència, el risc d’incendi és cada vegada més elevat. A tall d’exemple, durant aquest mes de juliol s’han registrat temperatures màximes de 36ºC que van disparar el risc d’incendi a tot el principat.
Amb quines dades es construeix el mapa?
El sistema d’avaluació del risc d’incendi forestal d’Andorra (Sarif) es basa en informació meteorològica, orogràfica i de vegetació. El CENMA té cinc estacions meteorològiques distribuïdes per tot el principat que recullen les dades de quatre paràmetres: la temperatura de l’aire, la humitat relativa, el vent (intensitat i direcció) i la precipitació (pluja i neu). A més, el centre ha dissenyat i creat un mapa cartogràfic dels diferents tipus de combustible forestals d’Andorra, que juntament amb el d’inflamabilitat del territori són pilars molt importants en l’avaluació del risc. Tot això, meteorologia i combustible, permeten avaluar de manera global els factors de risc d’incendi forestal.
El terreny del principat és molt pronunciat i la meteorologia varia molt d’una vessant a una altra, “per això tenim les estacions distribuïdes en diferents llocs estratègics per obtenir el màxim d’informació”, explica Laura Trapero, Física i investigadora del CENMA. No obstant això, el principal problema amb què es troben els investigadors a l’hora de treballar amb aquests models d’incendis és el vent, ja que “es fa molt complicat predir cap a quina direcció es dirigirà i amb quina intensitat a causa dels efectes locals”, afegeix Trapero.
Les dades meteorològiques s’envien al CREAF
Tota la informació que recullen les estacions meteorològiques s’envien automàticament a una centraleta informàtica, situada al CREAF i dissenyada íntegrament per l’equip de MiraMon, que s’encarrega de mantenir el sistema i detectar possibles errors informàtics. “Les dades s’envien automàticament cada dia ia la mateixa hora, concretament a les 12 del migdia, ja que hem vist que és quan el sistema funciona de manera més eficient”, explica la tècnica de MiraMon Núria Julià, des del CREAF.
Un cop rebudes les dades, el sistema informàtic les processa i les tradueix en un format estàndard per a facilitar tots els càlculs posteriors, ja que les estacions meteorològiques recullen les dades en unitats diferents o en franges horàries diferents. “A la pluviometria, per exemple, cal aplicar diferents càlculs perquè necessitem les dades de l’aigua o neu acumulada en les últimes 24 hores perquè cada estació fa les mesures en diferents franges del dia”, explica Núria Julià.
A partir d’aquestes dades estandarditzats, el sistema informàtic calcula l’Índex Meteorològic d’incendi forestal (FWI, per les sigles en anglès: Fire Weather Index). El FWI atorga un valor numèric que va de 0 a 150 a cada estació meteorològica: com més alt és el valor, més elevat és el risc d’incendi. “Un valor de FWI de 31 ja es considera un risc molt elevat”, explica Núria Julià. El mapa s’actualitza diàriament a la web de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) amb els valors de FWI agrupats en rangs associats a una escala de colors per facilitar la seva interpretació.
Quines són les situacions de major risc d’incendi?
Quan les temperatures són molt elevades i la humitat relativa disminueix dràsticament és quan la vegetació és més inflamable. “És el que va passar a principis de juliol quan van començar a aparèixer les onades calor causa de l’arribada de masses d’aire sec i càlid provinents del Sud”, explica Laura Trapero des del CENMA. Aquesta situació de sequera acumulada també passa a l’hivern per l’efecte Föhn, que és “un fenomen molt comú a les zones d’alta muntanya: l’aire xoca amb l’orografia, puja i descarrega tota la humitat en forma de pluja o neu a la vessant de sobrevent. Quan aquesta massa d’aire descendeix per l’altre vessant converteix seca i més càlida “, explica Trapero.
Millores tecnològiques de cara al futur
El mapa està a disposició de protecció civil i els bombers, els quals estan obligats a consultar diària i constantment per fer un seguiment del risc global. Marta Domènech assegura que des de l’inici del projecte “el sistema de vigilància i mesures de prevenció ha assolit notables millores”.
Millorar i perfilar aquests sistemes d’informació geogràfica i meteorològica és un repte diari ja que cada vegada s’innova més en aquest sector. El FWI és un índex canadenc i cal adaptar-lo al Pirineu. Actualment el CENMA està treballant per dur a terme un projecte d’investigació dirigit a millorar i adaptar el càlcul del FWI. Un altre dels objectius principals és disposar de més informació meteorològica, “començarem per ampliar el nombre d’estacions meteorològiques que s’inclouen els càlculs, tant al Principat com el seu perifèria per obtenir més dades i informació més fiable”, comenta Trapero, que davant el èxit d’aquest mapa no descarten futurs treballs amb l’equip de MiraMon.
