El model MEDFATE ajuda a entendre el funcionament i la dinàmica dels boscos mixtos limitats per l’aigua

El model MEDFATE ajuda a entendre el funcionament i la dinàmica dels boscos mixtes limitats per l’aigua. Imatge: Wikipedia Commons
El model MEDFATE ajuda a entendre el funcionament i la dinàmica dels boscos mixtes limitats per l’aigua. Imatge: Wikipedia Commons

Un nou estudi fet amb el model de simulació forestal MEDFATE permet interpretar l’efecte de la barreja d’espècies vegetals i les seves interaccions pel que fa a l’ús de l’aigua i l’estrès per sequera.

Amb l’aplicació MEDFATE es constata que els trets més rellevants per entendre-ho són de caràcter hidràulic i les diferències d’alçada, si bé l’índex d’àrea foliar del bosc o l’aridesa climàtica poden modular també els efectes de la barreja. Gràcies a la nova eina, s’han avaluat boscos dominats per alzina i 8 espècies co-ocurrents, amb un enfocament molt orientat en la hidràulica de les plantes i amb dades de 186 parcel·les d’inventari forestal mixt.

Els estudis realitzats fins ara demostraven una complexa varietat de respostes de les diverses espècies sobre l’ús de l’aigua i l’estrès per sequera. Ara bé, el cost de replicar els estudis empírics limita avançar en el coneixement concret del funcionament dels boscos mixtos en aquest àmbit. Per tant, l’ús de models com MEDFATE són un complement útil per entende l’efecte de la composició d’espècies sobre el funcionament i la dinàmica dels boscos mixtes limitats per l’aigua.

Els resultats obtinguts s’expliquen a l’estudi Unravelling the effect of species mixing on water use and drought stress in Mediterranean forests: a modelling approach, que s’ha publicat a Agricultural and Forest Meteorology sota la coordinació i lideratge de Miquel De Cáceres, investigador del CTFC, i en què han participat els investigadors del CREAF Victor Granda, Jordi Martínez-Vilalta, Maurizio Mencuccini i Rafael Poyatos.

Més informació sobre el model de simulació forestal MEDFATE.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

La sequera provoca que aquest estiu el voluntariat dels projectes de seguiment de papallones del CREAF trobin menys individus a les ciutats. Autor: Pau Guzmán.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Ciutats sense papallones per la sequera i la calor 

Els experts i expertes dels observatoris de seguiment de papallones a les ciutats, l’uBMS i l’mBMS, han trobat que enguany l’abundància de papallones a les ciutats és molt menor.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia