Un nou article publicat a la revista Diversity and Distributions i encapçalat per Arnald Marcer del CREAF, presenta una novedosa metodologia per a obtenir mapes de distribució d’espècies a resolucions fines que siguin capaços d’explicar les dades de diferents escales presents en les bases de dades de biodiversitat.
Aquesta metodologia es recolza en el fet que per a algunes zones existeixen dades abundants i de qualitat a resolucions grolleres que s’aproximen a la distribució real de les espècies en aquesta resolució.
Els models s'han elaborat mitjançant el mètode de la màxima entropia a partir de dades escasses i esbiaixades de resolució fina.
Un cop obtinguts, els models s’han reescalat a resolució grollera i revalidat amb les dades en aquesta resolució. Per a algunes espècies ha estat possible obtenir models que expliquin les dades a ambdues resolucions mentre que per d’altres no ha estat possible. Per tant, tot i que aquestes tècniques ens permeten obtenir models aparenment bons amb poques dades i esbiaixades, aquests s’han de prendre amb precaució. Quan tinguem dades abundants i de qualitat a resolucions grolleres, les podem utilitzar per revalidar aquests models.
Per a l’estudi s’han utilitzat dades de deu espècies invasores del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. Les deu espècies invasores es varen triar curosament per tal de respectar l’assumpció d’equilibri present en els models de distribució d’espècies.
Marcer, A., Pino, J., Pons, X. & Brotons, L. 2012. Modelling invasive alien species distributions from digital biodiversity atlases. Model upscaling as a means of reconciling data at different scales. Diversity & Distributions. (accedeix a la publicació)
