Des de fa uns anys se succeeixen episodis de mort sobtada i generalitzada d’arbres a boscos de tot el món. Què hi ha darrera d’aquest fenomen? La comunitat científica afirma que estem en un estat d’alerta davant de profundes transformacions als boscos. Francisco Lloret, investigador del CREAF i catedràtic d’ecologia d ela UAB és autor d’un nou llibre titulat “La mort dels boscos” publicat amb l’editorial ARPA que recorre alguns dels boscos més importants d’Amèrica del Nord, Patagònia, Europa i Àfrica, posant especial atenció en casos espanyols com les suredes de Cadis, els savinars de Doñana, les pinedes del Sistema Ibèric, les serres de Llevant o les avetoses dels Pirineus. De fet, cada capítol comença amb el cas concret d’un bosc que ha patit episodis de mortalitat i aprofita per explicar com funciona aquell tipus de bosc.
. “Hem d’estar preocupats per l’estat dels boscos si no volem que en pocs anys col·lapsin de forma generalitzada. Hi ha senyals d’alerta clares que ens indiquen que hem de posar més atenció en aquest temes”
Lloret aprofundeix en els principals riscos a què s’enfronten els boscos avui i que estan causant aquesta mortalitat: canvi climàtic i sequeres, sobreexplotació, desforestació, plagues, incendis, factor humà, etc. “Hem d’estar preocupats per l’estat dels boscos si no volem que en pocs anys col·lapsin de forma generalitzada. Hi ha senyals d’alerta clares que ens indiquen que hem de posar més atenció en aquest temes”, apunta l’investigador. El que li passa als boscs és com un accident d’aviació, que es produeix quan deixen de funcionar moltes coses a la vegada. En els boscos hi ha llums vermelles enceses al lloc de comandament que poden dur els boscos al col·lapse, per una banda, l’augment d’episodis de sequera, onades de calor i augment de temperatures, associades al canvi climàtic, per altra, l’augment de plagues i patògens, els incendis o la pèrdua o empobriment de sòls. Sobre tot això opera una història de gestió dels boscos que han propiciat una conformació dels boscos que els ha deixat vulnerables davant d’aquestes situacions.
La mort dels boscos és una lectura apassionant i innovadora, a més d’una obra divulgativa excel·lent sobre el funcionament dels boscos i dels arbres. Què és un bosc? Com funciona? De què està compost? Com es desenvolupa? Un bosc funciona primer perquè està constituït per molts arbres, per això hem d’entendre bé com funciona un arbre. El funcionament dels arbres no és trivial, l’estructura que veiem quan alcem la mirada i veiem el brancam de l’arbre ja ens indica la complexitat que tenen els seus processos interns. A això, cal sumar-hi la resta d’éssers vius que viuen dins d’un bosc: microorganismes del sòl, altres plantes, animals. És tot un ecosistema, peces que encaixen i permeten que el bosc funcioni. La base de tot plegat està en la fotosíntesi, la capacitat dels arbres de captar el CO2 del atmosfera i transforma-la en fusta.
Actuar para evitar el col·lapse
Per protegir els boscos de les sequeres cal entendre’ls primer, quins arbres hi viuen i quants arbres hi han i quina mida tenen. Si nosaltres afavorim d’alguna manera aquelles especies que són mes resistents a aquetes noves condicions, els grans serveis que proporciona el bosc – retirar CO2 i regular el cicle de l’aigua- es podran mantenir. Així mateix, també s’ha d’estudiar la proporció d’arbres grans i petits, que no hi hagi arbres lluitant entre ells per l’aigua. Amb tot això, cal decidir models de gestió que els facin més resistents a la sequera.
“A Espanya els boscos també estan en declivi per sequera, però veiem que també tenen la capacitat de recuperar-se”
A Espanya, hi ha alzinars i rouredes afectats per patògens i sequera, però tenen una gran capacitat de rebrotar. “A Espanya els boscos també estan en declivi per sequera, però veiem que també tenen la capacitat de recuperar-se”, confirma Lloret. Els boscos de la península ibèrica s’han gestionat i utilitzat al llarg de tota la història. Tot i això, els boscos tenen una dinàmica pròpia i hem conèixer com funcionen, per acompanyar-los mitjançant la gestió forestal a fer-los més resilients a aquest canvis que nosaltres estem provocant i que són massa ràpids per ells.
Tenim una relació ambivalent a amb el bosc, per una banda tenim un equilibri espiritual i cultural amb l’entorn forestal, forma part de l’arrel de moltes societats, i per altra part, dels boscos n’obtenim beneficis en forma de fusta, plantes i bolets, que es tradueixen en economia. Ara, a més, sabem que tenen una altra funció, la capacitat de retirar CO2 de l’atmosfera i lluitar contra el canvi climàtic.
Francisco Lloret és catedràtic d’ecologia de la UAB i investigador del CREAF. Les seves investigacions se centren en l’estudi de l’estructura, el funcionament i la dinàmica dels boscos en relació amb diferents fonts de pertorbacions causades per les persones, moltes associades al canvi climàtic.
