Search

Moren pins de forma sobtada pels efectes de la sequera de l’any passat

Observació d’una afectació per sequera de grau alt a Osona. Font: usuari anònim d’AlertaForestal.
Observació d’una afectació per sequera de grau alt a Osona. Font: usuari anònim d’AlertaForestal.
Els pins estan mostrant els efectes de la sequera amb un any de retard.

La sequera ofega des de fa més de dos anys part de Catalunya i de la Península. S’han donat petites treves però, en general, ens trobem en una sequera persistent acompanyada d’onades de calor extrem, com aquests darrers dies. Com responen els boscos a aquesta nova situació? El projecte del CREAF Alerta Forestal, un projecte per seguir l’estat de salut dels boscos de Catalunya amb l’ajuda de la ciutadania, ha comprovat que els pins estan mostrant els efectes de la sequera amb un any de retard. Davant una forta sequera, les coníferes com els pins o els avets resisteixen tant com poden a les condicions adverses. Si bé això fa que els pins es vegin verds, o pràcticament verds, la major part del temps, alguns pateixen d’una manera silenciosa que pot durar mesos i que els pot dur a la mort en qüestió de pocs dies. Aquest fenomen és el que s’està observant en zones com ara Osona o el Berguedà aquest estiu, on s’està veient com moltes capçades de pins queden totalment marronoses en poc temps i de forma sobtada.

“Quan això succeeix, els pins ja estan morts: no tenen capacitat de rebrotar i no tenen cap fulla verda que els permeti mantenir les funcions vitals. Aquest “col·lapse” dels pins pot donar-se mesos, o fins i tot anys, després d’haver-se acabat un període de sequera”

MIREIA BANQUÉ, coordinadora d’Alerta Forestal i investigadora del CREAF.

Això explica perquè malgrat que aquesta primavera ha estat més o menys plujosa en moltes zones, s’han vist com apareixen pins amb les capçades marrons sobretot en zones d’Osona i el Berguedà: són pins que estan morint per la sequera de l’estiu passat.

Mort silenciosa

Segons l’informe DeBosCat 2022, la xarxa de seguiment de l’estat de salut dels boscos de Catalunya que impulsa el Departament d’Acció Climàtica amb la coordinació del CREAF i el suport dels Cos d’Agents Rurals, l’any passat va ser l’any amb més boscos registrats afectats per sequera. D’un total de 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema, 5.993 hectàrees eren coníferes.

5.993 de les hectàrees de bosc amb signes de sequera eren de coníferes, pero és possible que aquesta data sigui una subestimació.

Aquesta és una dada molt inferior a les hectàrees de planifolis registrats afectats. Ara bé, tenint en compte que les coníferes mostren l’afectació per sequera amb cert retard, és possible que aquesta dada sigui una subestimació de les coníferes que realment han estat perjudicades per aquesta manca d’aigua prolongada. Senzillament, alguns pins pateixen la sequera de forma silenciosa i, lamentablement, no ens permetran saber fins on arriben les conseqüències d’aquest fenomen fins d’aquí un temps. 

Dues maneres en que els pins poden manifestar una afectació per sequera. Il·lustracions: Laura Fraile.

No obstant, AlertaForestal continuarà amb els ulls al bosc. Amb la col·laboració del voluntariat esperem poder fer un seguiment el més acurat possible dels boscos afectats per sequera a Catalunya. 

La resiliència dels roures i les alzines

Si la situació s’allargués molt en el temps i no poguessin treure’n de noves, es posaria en risc la seva supervivència per inanició.

Els arbres planifolis com els roures, els faigs, les alzines o les sureres, opten per l’estratègia de “renovar-se”. És a dir, es desprenen de les fulles durant l’estrès de la sequera i rebroten traient-ne de noves quan torna la pluja, generalment a la tardor. Això és perquè davant d’una forta sequera els planifolis  tanquen  els estomes. Els estomes són els porus que tenen a la superfície de les fulles i a través dels quals la planta transpira evaporant aigua i on fa la fotosíntesi. Per tant, en tancar aquests porus, la planta redueix al màxim la pèrdua d’aigua, però alhora també deixa de fer la fotosíntesi. Si aquesta sequera s’allarga en el temps, les fulles d’aquests  arbres s’assequen  i cauen i l’arbre espera  poder rebrotar quan la situació millori.

Una alzina rebrotant al Montseny després de les pluges de maig. Font: Mireia Banqué.

Això és el que hem vist en moltes alzines després de les pluges d’aquesta primavera: que han començat a rebrotar. Mentre no tenen fulles verdes, però, no poden fer la fotosíntesi, per tant, si la situació s’allargués molt en el temps i no poguessin treure’n de noves, es posaria en risc la seva supervivència per inanició.  

A diferència dels roures i les alzines, que davant de la sequera opten per deixar caure les fulles i renovar-les quan poden, els pins opten per una estratègia de màxima “resistència”, on només deixen caure algunes fulles si la situació és molt severa o de llarga durada per minimitzar els requeriments d’aigua. En aquest cas, prioritzen la pèrdua de les més velles, les que es troben més endins de les branques, per poder mantenir les més joves a les puntes de les branques fent fotosíntesi i mantenir així les funcions vitals. Això fa que aquesta pèrdua sigui més visible a les zones interiors i baixes de l’arbre, mentre que la capçada es manté verda.  

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia