Neix la xarxa de FenoCentres de l’observatori ciutadà RitmeNatura amb 18 escoles i instituts

L’alumnat dels FenoCentres ha aportat gairebé 1.400 observacions de plantes i animals a l’observatori ciutadà RitmeNatura. Autor: Pau Guzmán
L’alumnat dels FenoCentres ha aportat gairebé 1.400 observacions de plantes i animals a l’observatori ciutadà RitmeNatura. Autor: Pau Guzmán

Arriba el final de curs i amb ell neix la primera generació de la xarxa de FenoCentres. Dimecres 15 de juny un total de 18 centres de Catalunya rebran de la mà de l’observatori de ciència ciutadana Ritme Natura aquesta acreditació pel seu compromís continuat seguint el calendari natural de les plantes i animals propers a l’escola, el que la ciència coneix com la fenologia. Més de 500 alumnes d’entre primer de primària i batxillerat han participat en 20 tallers educatius d’aquest observatori, coordinat pel CREAF i Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i han aportat gairebé 1.400 observacions de 289 espècies d’animals i planteson es veia la sortida i caiguda de les fulles, la sortida de les flors o l’arribada d’alguns animals migradors, entre d’altres.  Les tres espècies més observades han estat l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), el lledoner (Celtis australis) i la mèlia (Melia azedarach), espècies molt habituals a les nostres ciutats.

Els FenoCentres han demostrat la seva sensibilitat amb el canvi climàtic, ja que estudiar com es modifica el calendari de la natura demostra que l’emergència climàtica que estem vivint altera als éssers vius de manera directa: les plantes avancen la sortida de fulles i flors, les fulles cauen més tard o les orenetes també arriben abans.

Valorem molt positivament l’establiment d’aquesta primera xarxa de FenoCentres i esperem poder mantenir-la i ampliar-la, ja que necessitem un gran volum de dades i sèries temporals llargues per treure conclusions robustes dels efectes del canvi climàtic en la natura.

ESTER PRAT, tècnica de recerca del CREAF i coordinadora de RitmeNatura

18 escoles i instituts de la província de Barcelona rebran el segell de FenoCentre en aquesta primera edició. Els que han aportat més observacions fenològiques han estat l’escola IPSI, Lestonnac i Sant Gregori de Barcelona. Els acompanyen en aquesta nova xarxa educativa l’institut Ègara (Terrassa), l’escola cooperativa El Puig (Esparreguera), l’Institut Vallbona d’Anoia, el col·legi Sant Gabriel (Viladecans), l’escola Pia Santa Anna (Mataró), l’institut Narcís Monturiol (Figueres), l’escola Mestral (St. Feliu de Llobregat), l’Escoleta (Bellaterra), l’escola Isabel de Villena (Esplugues de Llobregat) i els centres educatius Rubió i Tudurí, Narcís Monturiol, Kostka, Pablo Ruiz Picasso, El Joncar i Vall d’Hebron de Barcelona.

L’equip de RitmeNatura ha desenvolupat 19 tallers educatius presencials en escoles i instituts de la província de Barcelona i 1 taller online per a un centre de Figueres. Autor: Pau Guzmán
L’equip de RitmeNatura ha desenvolupat 19 tallers educatius presencials en escoles i instituts de la província de Barcelona i 1 taller online per a un centre de Figueres. Autor: Pau Guzmán
El primer bessó digital de la fenologia a Catalunya

Les observacions de l’alumnat i de la de la resta de ciutadania voluntària que col·labora amb RitmeNatura serveixen per nodrir de dades FenoTwin, el bessó digital de la fenologia a Catalunya que està desenvolupant l’observatori gràcies a la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Un bessó digital és la representació virtual d’un objecte o procés físic. És un concepte que va néixer en el món de la enginyeria i que a FenoTwin s’aplica en el món de l’ecologia de manera totalment innovadora.

Aquesta eina estudia els canvis dels ritmes de la natura a partir d’un tàndem que hem establert entre les dades de teledetecció obtingudes pels satèl·lits, que miren els cicles de la vegetació des de lluny, i els observadors ciutadans que trepitgen el territori i ens envien fotografies del moment de floració dels arbres o de quan perden les fulles, per exemple.

JOAN MASÓ, investigador del CREAF i responsable de RitmeNatura

A més de presentar aquesta gran innovació tecnològica, el projecte FenoTwin ha servit per fomentar la cultura de l’observació fenològica entre la ciutadania i promoure la participació a RitmeNatura. Tant és així, que aquesta primavera l’observatori ciutadà ha batut tots els seus rècords d’observacions rebudes, espècies observades i voluntariat actiu. Durant aquesta estació ja han rebut més de 3.000 observacions de 754 espècies i hi ha participat 328 persones voluntàries.

Apropant la ciència ciutadana i la fenologia als centres educatius

El pròxim dimecres 15 de juny al matí tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona la jornada final del projecte FenoTwin, titulada “Apropant la ciència ciutadana i la fenologia als centres educatius”. Els protagonistes d’aquesta sessió seran els i les docents, ja que explicaran la seva experiència amb la ciència ciutadana i tindran veu en un debat obert amb tot el públic assistent sobre com la ciència ciutadana pot ajudar a les escoles a entendre i sumar-se en la lluita contra el canvi climàtic.

També es presentarà el bessó digital de la fenologia a Catalunya i hi haurà diverses xerrades sobre com els satèl·lits ens ajuden a estudiar el canvi climàtic i la importància d’observar la natura durant molt de temps per comprendre les conseqüències de l’emergència climàtica. L’acte està obert perquè tothom pugui dir-hi la seva. Podeu inscriure-us en aquest formulari d’inscripció.

Cartell de la jornada FenoTwin del dia 15 de juny. Autor: Gerard Gaya

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Notícies
Pau Guzmán

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

El darrer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, que coordinen l’AMB, el CREAF i l’IERMB mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), obté una primera fotografia de la situació de les papallones a les platges metropolitanes i posa de manifest que la vegetació dunar d’aquests espais costaners pot actuar de reservori de determinades espècies de papallones.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia