Search

L’escalfament global nocturn limita la captació de CO2 de la flora boreal

Al vespre, quan la fotosíntesi s'atura, la respiració de la vegetació contínua. El major escalfament nocturn que diürn del nostre planeta afecta especialment aquest procés, amb efectes que impacten significativament sobre el balanç de carboni global
Al vespre, quan la fotosíntesi s'atura, la respiració de la vegetació contínua. El major escalfament nocturn que diürn del nostre planeta afecta especialment aquest procés, amb efectes que impacten significativament sobre el balanç de carboni global

Les temperatures nocturnes han augmentat 1,4 vegades més ràpid que les diürnes al planeta.  Aquesta asimetria altera els fluxos de carboni i el creixement vegetal de l’hemisferi nord, segons un treball en el qual participa el CREAF.

Al vespre, quan la fotosíntesi s'atura, la respiració de la vegetació contínua. El major escalfament nocturn que diürn del nostre planeta afecta especialment aquest procés, amb efectes que impacten significativament sobre el balanç de carboni global
Al vespre, quan la fotosíntesi s’atura, la respiració de la vegetació contínua. El major escalfament nocturn que diürn del nostre planeta afecta especialment aquest procés, amb efectes que impacten significativament sobre el balanç de carboni global

L’augment de temperatura que està experimentant el planeta s’ha repartit de forma desigual al llarg de l’últim segle. En concret, les temperatures mínimes, registrades durant la nit, han crescut 1,4 vegades més que les temperatures màximes experimentades durant el dia. Aquest fenomen ha provocat l’alteració dels fluxos de carboni i del creixement vegetal en l’hemisferi nord, segons revela una investigació internacional en què ha participat el CREAF i que es publica avui a la revista Nature .

Aquesta conclusió es desprèn de l’anàlisi de dades recopilades al llarg de 28 anys sobre la quantitat la qualitat i el desenvolupament de la vegetació , així com de mapes de intercanvi de CO2 i de mesures in situ d’aquest gas en les atmosferes d’Alaska i Hawaii (tots dos a Estats Units).

Els efectes sobre l'augment de les temperatures màximes en ambdós ecosistemes ja eren coneguts. No obstant, segons Peñuelas, "aquest estudi posa de relleu que l'augment de les temperatures nocturnes també s'ha de tenir en compte".

A les regions boreals, fredes d’alta muntanya i humides temperades, l’augment generalitzat de les temperatures diürnes (màximes) estimula la fixació de CO2 durant les hores de sol, però el major augment de les temperatures de nit (mínimes) estimula encara més la respiració, limitant així la captura de CO2. A més, en les regions temperades i àrides s’ha comprovat l’efecte contrari, el que afegeix asimetria a aquest flux, que està directament relacionat amb el creixement vegetal .

L’investigador del CREAF i del CSIC Josep Peñuelas, únic espanyol a la investigació, assenyala: “Per poder fer previsions fiables i treure conclusions sobre el funcionament dels ecosistemes terrestres i la seva capacitat d’absorció de CO2 hem d’incloure fenòmens essencials com aquest en els nostres models” .


Peng S, Piao S, Ciais P, Myneni RB, Chen A, Chevallier F, Dolman AJ, Janssens Y, Peñuelas J, Zeng H, Zhang G, Vicci S, Wan S, and Wang S (2013) Asymmetric effects of day and night-time warming on Northern Hemispheric vegetation. Nature. DOI: 10.1038/nature12434

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia