Només un 17% de les espècies en perill d’extinció estan emparades per les directives de la Unió Europea

En dos articles publicats recentment a l’Environmental Research Letters i a Scientific Reports liderat per investigadors del CTFC i amb la participació del CREAF es demana que les noves polítiques s’orientin a millorar la conservació d’espècies amenaçades.

Streptopelia turtur , Tórtora comuna. Espècie vulnerable a nivell EU (https://www.iucnredlist.org/species/22690419/60008772 ) i que no està en la Directiva Aus. Actualment s'estan buscant espais de la xarxa Natura amb presència de l'espècie per donar-li una millor gestió. (CC-BY Foto by Iruka)
Streptopelia turtur , Tórtora comuna. Espècie vulnerable a nivell EU (https://www.iucnredlist.org/species/22690419/60008772 ) i que no està en la Directiva Aus. Actualment s’estan buscant espais de la xarxa Natura amb presència de l’espècie per donar-li una millor gestió. (CC-BY Foto by Iruka)

L’estat de la biodiversitat a Europa mostra poques millores tot i les estratègies de conservació que s’han anat implementant les darreres dècades. Què és el que falla?

Un estudi liderat per l’investigador del CTFC Virgilio Hermoso han revisat quin és l’estat de cobertura de les espècies amenaçades per les Directives d’hàbitats i aus a Europa. Per fer-ho, l’equip format per investigadors del CTFC i del CREAF han agafat el territori per on es distribueixen realment aquestes espècies i ho han comparat amb l’extensió de la xarxa Natura 2000. Els resultats han estat contundents, només el 17.4% de les poblacions en situació crítica, el 16.9% de les espècies en perill d’extinció i el 15,4% de les espècies vulnerables presents a la UE estan actualment cobertes per les Directives i, per tant, no són prioritat dins dels espais Natura 2000.

Els resultats han estat contundents, només el 17.4% de les poblacions en situació crítica, el 16.9% de les espècies en perill d'extinció i el 15,4% de les espècies vulnerables presents a la UE estan actualment cobertes per les Directives i, per tant, no són prioritat dins dels espais Natura 2000.

Segons Lluis Brotons, investigador del CSIC al CREAF i també autor de l’estudi, “La xarxa Natura 2000 es queda petita i no cobreix el territori necessari per protegir les espècies que consten a les directives”. Tot i això, els autors també recalquen que dins d’aquest espais hi viuen altres espècies amenaçades que no estan llistades en les Directives però que queden protegides. Així doncs, la xarxa té un potencial de conservació molt major de l’actual.

Segons els experts, atesa la proximitat de la fita 2020 establerta per l’Estratègia de la biodiversitat de la UE i la Convenció per a la Diversitat Biològica, aquests resultats s’han de valorar amb urgència i s’han de proposar alternatives. “S’ha de trobar la forma de reduir aquest desfasament entre el que s’està protegint i el que s’està deixant descobert, però també s’han d’incloure a les llistes les espècies amenaçades que ja s’estan protegint”, comenta Alejandra Moran, investigadora de la unitat mixta CTFC-CREAF.

Els experts proposen quatre recomanacions per replantejar les polítiques de conservació pel 2020

En aquest sentit, Virgilio Hermoso apunta quatre maneres de solucionar aquest problema: “en primer lloc, ampliar la representació d’espècies amenaçades, en funció de la Llista Vermella de la UICN; en segon, assegurar que la conservació d’aquestes espècies queda coberta millorant la gestió dels espais Natura 2000. També caldria integrar la gestió d’espècies i hàbitats fora de les àrees protegides; i com a quarta opció, augmentar els recursos que s’assignen a la gestió de la conservació”.

D'esquerra a dreta, Lluis Brotons, investigador CSIC al CREAF, Alejandra Moran, investigadora de la Unitat Mixta CREAF-CTFC, Virgilio Hermoso investigador del CTFC.
D’esquerra a dreta, Lluis Brotons, investigador CSIC al CREAF, Alejandra Moran, investigadora de la Unitat Mixta CREAF-CTFC, Virgilio Hermoso investigador del CTFC.

Segons els autors, si es revisessin els plans de gestió, només amb un 3% dels espais Natura 2000 es podria donar cobertura a totes les espècies de vertebrats amenaçades, per exemple. La majoria d’aquests espais a revisar es troben al sud d’Europa, ja que és on es concentren més espècies amenaçades actualment.

Després del 2020, l'Estratègia de la Biodiversitat de la UE necessitarà una revisió exhaustiva per millorar la cobertura d'espècies amenaçades (especialment les no incloses a les Directives).

Així mateix, caldrà fer esforços per aprofitar els recursos existents i ser més eficients en la conservació, o per planificar aquestes accions de conservació de forma més àmplia, dins i fora de les àrees protegides de la Xarxa. Això si, si s’amplia la conservació a zones més enllà de la Xarxa, s’haurà de contemplar la compatibilitat amb altres usos sempre que aquesta opció sigui possible, alerten els investigadors.

Articles:

Hermoso, V., Morán-Ordóñez, A., Canessa, S., & Brotons, L. (2019). Realising the potential of Natura 2000 to achieve EU conservation goals as 2020 approaches. Scientific Reports, 9(1), 1-10.

Hermoso, V., Morán-Ordóñez, A., Canessa, S., & Brotons, L. (2019). Four ideas to boost EU conservation policy as 2020 nears. Environmental Research Letters, 14(10), 101001.

 

 

Articles relacionats

Notícies
Alba Gimbert

Nou cicle de seminaris #cafèPrismàtic sobre biodiversitat i gestió

La plataforma de coneixement Prismàtic, iniciativa del Deptartament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que coordina el CREAF, presenta tot el programa de seminaris virtuals d’una hora sobre les temàtiques més actuals de la gestió i planificació del patrimoni natural i la biodiversitat.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Imatge de capçalera: il·lustració principal del segon informe del sisè cicle d'evaluació de l'IPCC. Autoria de: Alisa Singer, www.environmentalgraphiti.org, IPCC.
Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPCC?

Desgranem tot el que has de saber sobre el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) i els seus últims informes.

Edward O. Wilson (1929–2021), Red Hills, Alabama, 2010. Fotografia de Beth Maynor Young.
Notícies
CREAF

En record d’Edward O. Wilson

Les investigadores del CREAF Olga Boet, Angham Daiyoub, Oriol Lapiedra i Daniel Sol recorden el gran llegat del biòleg i entomòleg Edward Osborne Wilson, font d’inspiració pel nostre àmbit d’estudi.

Instal·lacions artístiques de la Carola i l’Agustín
Notícies
Nora Soler Pastor

El bosc més enllà del bosc: art i natura al CREAF

Al CREAF ens mou l’ecologia, però també l’art. Hem participat en una jornada organitzada pels artistes Agustí Ortiz i Carola Moujan, residents a la nostra estació de Can Balasc.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia