La urgència d’un nou plantejament sòcio econòmic, l’auto exigència d’estudiar el canvi climàtic, la ciència com a servei públic i el compromís de proposar alternatives transiten sobre la taula al voltant de la que conversen els investigadors Olga Margalef i Jordi Solé Ollé. Des de les seves especialitats en Geologia i en Física respectivament, analitzen, investiguen i proposen alternatives al context d’emergència climàtica que vivim. Ambdós estan vinculats al CREAF, són docents de la facultat de Ciències de la terra de la Universitat de Barcelona i s’han incorporat recentment al Comitè d’experts en canvi climàtic del Parlament de Catalunya.
Formar part del Comitè d'experts en canvi climàtic del Parlament comporta intervenir en els pressupostos de carboni de Catalunya, amb l’horitzó de la neutralitat d’emissions l’any 2050.
El càrrec comporta intervenir activament en els pressupostos de carboni per a Catalunya, amb l’horitzó de la neutralitat d’emissions l’any 2050. “Implica decidir quin percentatge de reducció d’emissions s’ha de comprometre a assolir cada sector econòmic”, explica l’Olga Margalef. Es tracta, per tant de, “fer l’encaix de fórmules perquè el 2050 Catalunya assoleixi la neutralitat climàtica. No arribar a zero emissions de CO2, sinó compensar-les tenint en compte els embornals (capacitat d’absorbir més diòxid de carboni del que s’allibera) de la massa forestal, els sòls, la superfície marina, etc”, apunta. Per això, el Comitè també és “un espai on es posen en comú idees i coneixement”, afegeix Jordi Solé Ollé, que alhora recorda que “per fer-ho, cal el saber aplicat a dades i eines objectives”. Els dos científics coincideixen en que aquest grup de treball proposa recórrer un camí de transformació.
Créixer o no
La contradicció fa estona que s’ha escolat per una escletxa de la conversa i pren forma. La reducció d’emissions de CO2 es mira cara a cara amb la negociació sobre els pressupostos que ha aprovat el Parlament de Catalunya el febrer de 2023, i que un partit polític supedita a l’ampliació de l’aeroport d’El Prat, entre d’altres infraestructures. “Em desespera, és una contradicció flagrant…”, admet l’Olga Margalef amb la claredat expositiva que la caracteritza, “hi ha un desajustament molt gran entre les tasques que té assignades pel Parlament i el debat i les propostes d’alguns grups polítics per aprovar els pressupostos”.
“Hi ha un desajustament molt gran entre les tasques que té assignades el Comitè d’experts en canvi climàtic del Parlament de Catalunya i les propostes d’alguns grups polítics per aprovar els pressupostos”
OLGA MARGALEF, investigadora del CREAF.
L’entesa i la confluència de plantejaments deixen aparèixer una suau divergència. Margalef afirma ràpida que la neutralitat d’emissions a Catalunya el 2050 només es podria assolir amb una profunda transformació social i econòmica fora del capitalisme. Però Solé Ollé afina l’explicació i matisa: “No hi estic ben bé d’acord. Reduirem molt les emissions perquè no tindrem massa matèria primera per cremar. El pic del petroli com a combustible fòssil l’estem vivint, el del gas el viurem en aquesta dècada i el del carbó serà entre 2040 i 2045”.
La concordança entre les dues veus és unànime sobre com arribarem a reduir les emissions de CO2 i passa per un decreixement. Per a l’investigador, la clau és una transformació endreçada… que, així, d’entrada i sense massa filtres és una expressió que sona a oxímoron… però no ho és. “Cal deixar enrere un model caduc com el capitalista creixentista neoliberal, que no ha portat res de bo. Res de res. Hi ha moltes dades científiques que ho defensen. L’avenç que ha experimentat la nostra mal entesa societat globalitzada no l’ha portat el model capitalista sòcio econòmic actual, sinó que ha estat malgrat aquestes condicions”, defensa.
Allò que és climàtic, és polític
Ambdós formen part del Comitè com a especialistes, arran de la proposta d’alguns grups polítics parlamentaris. Més enllà del compromís viscut des de la responsabilitat, el reconeixement i la feina ingent que comporta, observen l’oportunitat de formar-ne part com una caixa de ressonància. “És un repte, una oportunitat per fer incidència política a partir del nostre bagatge i coneixements”, opina Margalef. Mentre admet que al seu entorn científic més immediat actuar forma part de l’ADN: “més enllà de l’article i de la pregunta científics, tenim moltes ganes d’incidir i transformar, perquè veiem la urgència del repte i el compromís social amb el canvi climàtic. La via institucional i d’incidència no és l’única, però és una més que s’ha d’explorar juntament amb la sensibilització, la divulgació, l’activisme…”.
Un plantejament coincident amb el de Solé Ollé que, alhora, admet una gran auto exigència i ser conscient de les expectatives generades en altres col·legues científics. “És una posició d’altaveu per transmetre l’emergència del canvi i no esperar més, perquè no s’estan fent les coses que s’haurien de fer”. Arribats a aquest punt, li pregunto si estem parlant de reducció d’emissions de CO2 i la resposta és franca, precisa i concloent: “No, em refereixo a un canvi d’estructura sòcio econòmica. S’està operant des d’una òptica econòmica, no científica: les emissions són només un indicador entre molts i si el prenem com a únic, no farem les coses bé. El compromís és reduir-les, però des de la ciència molts tenim molt clar que només amb les emissions no farem res”.
“S’està operant des d’una òptica econòmica, no científica: les emissions són només un indicador entre molts i si el prenem com a únic, no farem les coses bé. El compromís és reduir-les, però des de la ciència molts tenim molt clar que només amb les emissions no farem res”
JORDI SOLÉ OLLÉ, investigador del CREAF
I aquí un símil aclaridor del que vol dir operar des d’una visió econòmica, exlicat per l’investigador: “si la medicina per diagnosticar una malaltia ens calcula el pes des que naixem, estarem sans mentre augmentem de pes. Però arriba moment en què si seguim augmentat de pes, ens inflem. Doncs estem procedint així amb el canvi climàtic, i ara diem que enlloc del PIB mesurarem les emissions de CO2, i li demanem al sistema que s’aprimi”.
Negacionisme, a la N del diccionari
“Els negacionistes són persones que es neguen i en física un número negatiu es negligeix. No s’ha d’argumentar amb un negacionista: és algú que té fe, la ciència no és fe… per tant, res a dir. S’han d’aportar dades i informació”, Jordi Solé Ollé.
Gairebé sense voler-ho, apareix el negacionisme. Probablement, perquè forma part del catàleg de paraules de qui s’especialitza en emergència climàtica i cal tenir-la en compte. Jordi Solé Ollé la desactiva amb naturalitat, deixant escolar un cert to de cansament. “Els negacionistes són persones que es neguen i en Física un número negatiu es negligeix. No s’ha d’argumentar amb un negacionista, perquè és algú que té fe, la ciència no és fe… per tant, res a dir. S’han d’aportar dades i informació i aquesta és la nostra feina”. El que sí reconeix és una autèntica voluntat de sensibilització darrere el seu caràcter científic, allunyat de la confrontació que imposa el negacionisme. “Com a científics treballem per a la societat, solucionem problemes rellevants i hem de ser capaços de comunicar com hem arribat a solucions, quines idees plantegem i quines estratègies neixen del nostre coneixement i la nostra recerca”, conclou l’investigador.
El debat sobre si s’ha de contestar o no a qui sosté un discurs negacionsita està obert. Per a l’Olga Margalef l’alarma salta segons l’origen del missatge: “m’amoïna quan és la presidenta de la Comunitat de Madrid qui nega el canvi climàtic, perquè té un altaveu molt potent i associa el negacionisme a una ideologia concreta”.
Gandhi, Thunberg, Meadows i Margulis
Si els referents poden donar pistes sobre les persones, aquí van els que mouen els dos investigadors. Si bé Jordi Solé Ollé els té clars i els qualifica d’ètics o morals, l’Olga Margalef dona una importància relativa als models de referència. L’investigador es treu el barret davant de Gandhi i Greta Thunberg, per posar el benestar i el futur aliens al mateix nivell o més enllà que el seu personal. I destaca que la dona de Gandhi és tan o més important. Pel que fa a treballs científics, a la seva tauleta de nit hi ha hagut l’infome ‘Limits to growth’ publicat el 1972 pel MIT, per Donella Meadows i Dennis Meadows.
"Lynn Margulis va trencar paradigmes consensuats per generar-ne de nous, que és la manera com avança la ciència, i això suposa una capacitat obertura i llibertat mental admirables", Olga Margalef.
La reflexió de l’Olga Margalef és en veu alta: “m’inspiren persones relativament anònimes, prou valentes per generar una transformació en benefici d’una comunitat, o que han donat visibilitat a alguna situació de desigualtat o injustícia”. I tots dos coincideixen en un puntal científic, Lynn Margulis, destacada científica en evolució biològica. “Va trencar paradigmes consensuats per generar-ne de nous, que és la manera com avança la ciència. Suposa una capacitat obertura i llibertat mental admirables”, rebla Margalef.
