Search

Per què on hi ha més biodiversitat, hi ha més plantes exòtiques?

Les zones costeres son especialment envaïdes a catalunya.
Les zones costeres son especialment envaïdes a catalunya.

Investigadors del CREAF i de la UAB han trobat els factors que fan que en les zones més biodiverses, on s’esperaria menys invasió de plantes exòtiques, hi hagi, a la pràctica, més plantes exòtiques i, per tant, més invasió. Les raons d’aquest fenomen són diverses, però l’activitat humana és de les més destacades. Els humans provoquem canvis bruscos que permeten a les plantes exòtiques envair zones més biodiverses que perden la seva “resistència biòtica”. Estudiar amb detall tots aquests factors permetria entendre totalment com les invasions de plantes exòtiques arriben a zones dominades per plantes natives.

Les zones costeres son especialment envaïdes a catalunya.
Les zones costeres son especialment envaïdes a catalunya.

Article publicat a UAB Divulga

Referències

Bartomeus I., Sol, D., Pino J., Vicente, P., Font, X. (2011) Deconstructing the native-exotic richness relationship in plants. Global Ecology and Biogeography Volume 21, Issue 5, pages 524–533, May
2012

Hi ha zones molt biodiverses, és a dir, molt riques en diferents espècies de plantes, i altres zones que no ho són tant. Encara que en teoria s’espera que zones amb més biodiversitat mostrin més resistència a ser envaïdes per plantes exòtiques, el que s’observa a la natura és el contrari: zones més diverses en plantes natives també són més riques en exòtiques. Per què?

Existeixen plantes amb arrels superficials i altres amb arrels molt profundes. Hi ha plantes que floreixen a la primavera, mentre que altres ho fan a la tardor. El fet que les plantes tinguin característiques diferents els confereix la capacitat d’utilitzar diferents recursos. Per exemple, les d’arrels superficials absorbeixen l’aigua superficial mentre que les d’arrels profundes utilitzen l’aigua en profunditat. Per aquesta raó, les comunitats que alberguen moltes espècies diferents de plantes, tendeixen a utilitzar de forma més eficient tots els recursos disponibles.

A la natura la hipòtesis de la “resistència biòtica” no es compleix

Si una planta exòtica és introduïda en una comunitat, també necessitarà utilitzar uns determinats recursos per sobreviure. Fins ara es pensava que quan les comunitats envaïdes per plantes exòtiques eren molt biodiverses, és a dir, amb moltes espècies de plantes natives, aquestes, en no deixar gairebé cap recurs sense utilitzar, dificultarien que la planta exòtica creixés i s’establís en aquesta zona. S’han fet diversos experiments controlats que demostren que aquesta hipòtesi anomenada “resistència biòtica” es compleix: petites parcel·les amb alta biodiversitat són més resistents a la invasió (o establiment d’espècies exòtiques) que parcel·les amb baixa biodiversitat. Sembla, però, que a la naturalesa la cosa no funciona així, sinó més aviat al contrari: Quan s’observen grans àrees es veu que zones amb més biodiversitat nativa també pateixen major invasió per les plantes exòtiques. Però per què els experiments mostren una cosa i les observacions mostren el contrari?

Mútliples factors expliquen la paradoxa de la resistència biòtica

Investigadors del CREAF han resolt aquesta paradoxa estudiant quins factors comuns afecten la biodiversitat nativa i exòtica. Els autors de l’estudi han trobat que alguns factors geogràfics, com un clima favorable i un paisatge heterogeni, van lligats a una gran riquesa de plantes tant natives com exòtiques. Però això no explica tota la història. El factor més determinant per explicar-ho és l’activitat humana. D’una banda, els humans transporten i alliberen plantes exòtiques, i per això en zones amb més activitat humana hi ha més plantes exòtiques, però també alliberen en aquestes mateixes zones moltes plantes natives, com males herbes. A més, les zones de major activitat humana pateixen més canvis i pertorbacions, que fan que els recursos disponibles canviïn sobtadament. Com que les plantes no es poden adaptar a aquests canvis bruscos, disminueix aquesta “resistència biòtica” trobada en els experiments. Només si estudiem amb detall tots els factors involucrats podem entendre la relació entre la biodiversitat i les invasions.

Ignasi Bartomeus i Belén Sanchez-Humanes

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

nacho.bartomeus@gmail.com

Obtenir en PDFObtenir en PDF

 

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

Psittacula krameri (cotorra de Kramer): per posar una cotorra diferent de la cada cop més omnipresent Myiopsitta. Està augmentant molt i es consolida com la segona cotorra invasora de Catalunya. Foto: Raju Kasambe, via Wikimedia Commons.
Notícies
Anna Ramon

Exocat crida a la ciutadania a buscar espècies invasores arreu de Catalunya

Ens ajudes a localitzar les espècies invasores més comunes o preocupants que tenim a Catalunya? El CREAF i el Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació obren a la participació per segona vegada el projecte de seguiment Exocat del 24 al 26 de maig. T’hi atreveixes?

Cotorreta de pit gris a la ciutat de Barcelona. Imatge: Vicente Zambrano.
Notícies
Anna Ramon

Portar una vida urbanita, el secret de les cotorres invasores per expandir-se i establir-se per la Península Ibèrica

Un article publicat recentment liderat per la investigadora del CREAF Laura Cardador demostra que els hàbitats humans, les nostres ciutats i les connexions o infraestructures viàries, han estat un trampolí que han permès que la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer colonitzessin la Península i que s’hi hagin establert de forma permanent.

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia