Search

El permafrost de l’altiplà del Tibet es desgela i la regió es reverdeix

Foto: altiplà del Tíbet. ImatgenCC0, pixabay.
Foto: altiplà del Tíbet. ImatgenCC0, pixabay.

Una recerca recent publicada a PNAS, en la qual han participat el CREAF i el CSIC, constata que el permafrost -terreny congelat- de l’altiplà Tibetà es fon a un ritme accelerat a la primavera i, com a conseqüència, la regió es reverdeix. Segons els resultats, la causa principal d’aquest desglaç és la radiació solar, ja que la incidència del sol penetra al sòl i descongela la neu. Això alhora humiteja la terra i l’aigua l’absorbeixen les arrels de les plantes, que creixen més i amplien el seu territori. El segon motor del desglaç seria l’augment de temperatura provocat pel canvi climàtic. “És curiós perquè la tendència que hem observat durant els últims 40 anys és que s’ha anat reduint l’efecte de la temperatura i, en canvi, la radiació solar ha guanyat pes en l’inici del cicle congelació-descongelació primaveral”, explica Josep Peñuelas, investigador del CSIC en el CREAF i un dels co-autors. Una de les causes pot ser que cada vegada hi ha menys neu, això provoca que l’albedo sigui menor -és a dir, disminueix la capacitat de la neu per a reflectir la radiació del sol-, el terreny absorbeix més energia solar i el sòl s’escalfa més. “Tot i que que la radiació solar, juntament amb l’albedo, tenen un paper clau per a passar d’hivern a primavera, aquí veiem com la calor dels últims anys potencia el seu efecte”, aclareix Peñuelas.

L’altiplà Tibetà, també conegut com a ‘Tercer Polo’, té una de les reserves de gel perenne més grans del món. Aquest ‘magatzem’ d’aigua gelada alimenta a rius com el Ganges, l’Indus, el Mekong, el Yangtze i el Groc i proveeix a gran part del continent asiàtic amb recursos hídrics per al reg, el consum i l’energia. Donada la seva importància els autors expliquen que és essencial entendre els mecanismes que mouen el desgel, “i amb aquest estudi avancem un pas més”.

“És curiós perquè la tendència que hem observat durant els últims 40 anys és que s’ha anat reduint l’efecte de la temperatura i, en canvi, la radiació solar ha guanyat pes en l’inici del cicle congelació-descongelació primaveral”.

JOSEP PEÑUELAS, investigador del CSIC al CREAF.

Per a obtenir els resultats, l’equip ha fet seguiment dels factors que inicien el cicle congelació-descongelació a la primavera amb dades de les últimes quatre dècades (1980-2018). En l’anàlisi han inclòs 64 regions repartides per tot l’altiplà tibetà on s’han recollit mesuraments per satèl·lit de paràmetres com la temperatura, les precipitacions, la profunditat de la neu, la radiació solar i la superfície foliar, entre altres factors.

Més verd no és sempre positiu

Respecte al reverdiment que reflecteixen els resultats, Peñuelas adverteix que “una zona més verda no té per què ser més favorable, encara que disminueixi lleugerament la concentració de CO₂ de l’atmosfera gràcies a la fotosíntesi de les plantes”. El motiu és que aquesta nova vegetació també absorbeix molta més aigua i competeix pels recursos. A més, la manca d’altres nutrients al sòl, com ara el potassi i, sobretot, el fòsfor, acabaran limitant el seu creixement. Peñuelas recorda a més que s’ha de tenir en compte que, a mesura que augmenta la temperatura i l’aigua disponible, el carboni atmosfèric es queda menys temps a les plantes i al sòl, “ja que les plantes i els microorganismes respiren més”.

El motiu és que aquesta nova vegetació també absorbeix molta més aigua i competeix pels recursos. A més, la manca d'altres nutrients al sòl, com ara el potassi i, sobretot, el fòsfor, acabaran limitant el seu creixement.

L’article l’ha liderat la Universitat Xinesa de Nanjing ‘International Institute for Earth System Sciences’, també han participat l’Acadèmia de Ciències de Pequín i la Universitat de Zhengzhou, juntament amb el CREAF i el CSIC. “Aquesta recerca ens ajuda a ampliar el coneixement sobre les causes del desglaç, projectar escenaris futurs i establir un full de ruta per a frenar-lo”, conclou Peñuelas.

Article de referència: L.  Jialing et al. Weakening warming on spring freeze–thaw cycle caused greening Earth’s third polePNAS 121 (8) e231958112. DOI: https://doi.org/10.1073/pnas.2319581121

Comparteix l'article!

Articles relacionats

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Himenòpter polinitzant la flor d'una malva comuna. Imatge: Jose Luís Ordoñez.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Està desapareixent la primavera? 

Vivaldi va composar els seus quatre concerts de Les quatre estacions pels voltants de l’any 1721. En aquell moment estava molt clara la separació en quatre blocs segons la meteorologia, l’estat de la fauna i la flora, o l’astronomia. En canvi, ara, sembla que aquesta separació és cada cop més difusa a causa del canvi climàtic.

Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.
Notícies
Andrea Arnal

La ciència pren els micròfons per a comunicar la crisi climàtica

Per a donar resposta a les incògnites sobre l’actualitat climàtica neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia