La comunitat científica ja ha demostrat que els boscos que creixen en un clima que els és poc favorable, com ara una avetosa en un clima sec, pateixen més malalties forestals o reben més atacs de plagues. Tot i això, segons un estudi del CREAF publicat recentment a Global Change Biology, el canvi climàtic està potenciant que fins i tot els boscos que viuen en el seu ambient més òptim, els que s’esperarien que fossin més resistents, es vegin afectats per la infestació d’escarabats perforadors. Quin és el principal promotor perquè això passi? La sequera. Segons els resultats de la investigació, les grans onades de calor, juntament amb les sequeres que les acompanyen -com la del 2015 i el 2018-, posen els boscos al límit de la seva resistència i els exposen més a l’atac d’insectes, una barreja detonant que després provoca mortalitats per plagues a grans masses forestals. D’aquesta manera, la fortalesa que té un bosc davant l’atac d’aquests insectes depèn en gran mesura de la sequera i com d’intensa i duradora ha estat.
“Els efectes de la sequera són acumulatius: els boscos tenen memòria i com més sequeres reuneixin al seu historial, més probabilitat tindran de sucumbir”.
LUCIANA JAIME GONZÁLEZ, investigadora del CREAF i primera autora.
L’escalfament global propicia que es desenvolupin més i millor algunes plagues forestals, com ara els escarabats perforadors de pins dels gèneres Tomicus i Ips i, alhora, potencia que hi hagi sequeres més intenses. Segons l’experta, el resultat d’aquesta combinació és un còctel letal per a les coníferes: “Dels milers d’arbres estudiats, gairebé el 30% estan infestats per algun escolítid, la família d’escarabats perforadors que els ataca més freqüentment, i un 6% ja han mort”.
Els boscos del nord, el centre i l’est d’Europa en risc
Durant aquests darrers anys, els boscos de coníferes d’Europa que han mort directament o per causes associades als atacs d’insectes han augmentat preocupantment. Per aquest motiu, aquest estudi liderat pel CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha investigat 130 parcel·les a tot Europa monitoritzades des del 2010 per entendre com responen els arbres a l’insecte atacant i quins són els més exposats.
Les espècies d'escolítids que estan causant més problemes són les que completen més d'un cicle de vida per any, perquè aprofiten la calor per reproduir-se més.
L’equip, que també compta amb la participació d’Enric Batllori, investigador del CREAF, Francisco Lloret, catedràtic d’ecologia de la UAB i investigador del CREAF, i Marco Ferretti de l’Institut Federal Suís (WSL), ha trobat que el centre, nord i est d’Europa són les zones on les plagues es tornen més agressives i infesten més boscos. En especial, les espècies d’escolítids que estan causant més problemes són les que completen més d’un cicle de vida per any, conegudes com a multivoltines , perquè aprofiten l’augment de temperatures per reproduir-se més vegades l’any. Aquestes dades, “són molt importants per poder generar mapes de risc i punts calents on els escolítids es veuran més afavorits per les altes temperatures i les sequeres associades i poden posar en risc la integritat del bosc”, indica la investigadora.
A més de la sequera i la temperatura, també hi ha altres factors que predisposen els arbres a ser atacats per aquestes plagues d’insectes, com ara la pròpia estructura del bosc i la composició d’espècies forestals que té.
Article de referència:
Jaime L, Batllori I, Ferretti M, Lloret F (2022). Climatic and stand drivers of forest resistance to recent bark beetle disturbance in European coniferous forests. Global Change Biology. DOI: 10.1111/gcb.16106.
