Search

Plantar 3.000 milions d’arbres a Europa pot fer augmentar el risc d’incendi forestal

Photo by Benjamin Lizardo on Unsplash
Photo by Benjamin Lizardo on Unsplash

Un equip del CTFC, el CREAF i l’InBIO-CIBIO de la Universidad de Santiago de Compostela adverteix que cal planificar la reforestació massiva que proposa la Unió Europea com a part del Green Deal segons l’augment de connectivitat del bosc, el ràpid creixement d’algunes espècies, les resines inflamables i la gestió forestal. 

Els boscos són grans embornals de carboni i contribueixen en gran mesura a compensar l’augment del diòxid de carboni a l’atmosfera. Per aquest motiu, les polítiques per conservar-los i restaurar-los tenen un ampli suport com a forma eficaç de combatre el canvi climàtic. La Unió Europea, seguint el full de ruta del Green Deal cap a una descarbonització de l’economia, s’ha compromès a restaurar els hàbitats amb més potencial per captar i emmagatzemar carboni. Entre d’altres, ha apostat per la restauració forestal a través de diferents iniciatives, una d’elles plantar 3.000 milions d’arbres fins l’any 2030.

La reforestació a gran escala pot impactar en zones d’activitats agropecuàries tradicionals, provocant-ne l’abandonament o el desplaçament, causar la pèrdua d’altres hàbitats d’importància en la conservació, la propagació d’espècies i plagues invasores i reduir la disponibilitat d’aigua
La reforestació a gran escala pot impactar en zones d’activitats agropecuàries tradicionals, provocant-ne l’abandonament o el desplaçament, causar la pèrdua d’altres hàbitats d’importància en la conservació, la propagació d’espècies i plagues invasores i reduir la disponibilitat d’aigua

Un equip investigador format per investigadors i investigadores  del CTFC, de l’InBIO/CIBIO – Universidad de Santiago de Compostela i del CREAF adverteixen que la reforestació massiva que planteja el Green Deal pot augmentar el risc d’incendi si no es fa seguint una bona planificació i amb criteris científics. L’article, publicat recentment al Global Change Biology, explica que en l’era dels grans incendis forestals, reforestar pot suposar una arma de doble tall per combatre el canvi climàtic.

És fonamental planificar molt bé com i on es faran aquestes plantacions, és a dir, quines espècies i com es gestionaran. Aspectes que són claus si volem ser efectius reforestant i evitar riscos associats a grans incendis forestals”, afegeix Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i a la unitat mixta InForest CREAF-CTFC.

Virgilio Hermoso, investigador del CTFC, puntualitza que “no qüestionem l’ús de les plantacions, però l’hem de planificar correctament per no causar l’efecte contrari al que busquem. L’augment de la connectivitat del bosc, a escala de paisatge, juntament amb l’ús de les espècies que s’utilitzen sovint en les plantacions (de creixement ràpid i amb resines inflamables), pot augmentar el risc d’incendi, especialment si no s’acompanya d’una gestió forestal adequada”.

En aquesta nova era conflueixen les sequeres prolongades amb condicions meteorològiques de calor extrema o vent que provoquen un increment d’incendis d’alta intensitat, ja evidents a la conca mediterrània, i cada cop més freqüents en altres zones septentrionals d’Europa. Per això, “és fonamental planificar molt bé com i on es faran aquestes plantacions, és a dir, quines espècies i com es gestionaran. Aspectes que són claus si volem ser efectius reforestant i evitar riscos associats a grans incendis forestals”, afegeix Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i a la unitat mixta InForest CREAF-CTFC.

Infografia de l'article
Infografia de l’article

L’alternativa: restaurar altres hàbitats  

Els autors proposen altres alternatives que poden ser tant o més efectives a aquest pla de reforestació massiva. Per exemple, la diversificació d’hàbitats o la recuperació de zones humides i de pastures, sobretot en algunes regions del sud d’Europa. Ambdues accions ajudarien a compensar la pèrdua d’hàbitats, que han patit un fort declivi en les darreres dècades a causa de l’abandonament de terres i de l’expansió forestal, i mantindrien les pràctiques i els paisatges tradicionals i culturals, més resistents al foc. De fet, invertir en la restauració d’aquests altres hàbitats seria més eficient que plantar arbres en les regions més seques i propenses al foc, com la Mediterrània, on la disponibilitat d’aigua és limitada.

Hermoso també destaca que “la reforestació a gran escala pot impactar en zones d’activitats agropecuàries tradicionals, provocant-ne l’abandonament o el desplaçament, causar la pèrdua d’altres hàbitats d’importància en la conservació, la propagació d’espècies i plagues invasores i reduir la disponibilitat d’aigua”.

Gràfic sobre el potencial de índice  reforestación en Europa comparado con índices de riesgo de incendios
Gràfic sobre el potencial de reforestació a Europa comparado con índices de riesgo de incendios

Tot i això, es reconeix que la restauració de boscos plantant arbres o ajudant a la seva recuperació natural contribuirà, sens dubte, a l’estratègia global de mitigació dels impactes del canvi climàtic. Les primeres propostes d’objectius per al conveni sobre la diversitat biològica que s’acordaran el 2021 inclouen la restauració de 350 milions d’hectàrees de terres desforestades i degradades del món. A abast mundial, s’hauria de donar prioritat a les zones que han estat sotmeses a una pressió de desforestació més elevada durant les darreres dècades, on la inversió serà més eficaç, com ara els tròpics, i sempre tenint en compte que la restauració forestal no pot substituir la reducció d’emissions directes de gasos d’efecte hivernacle, l’acció prioritària i més efectiva per combatre el canvi climàtic.

Més informació: 

Hermoso, V., Regos, A., Morán-Ordóñez, A., Duane, A., Brotons, L. (2021). Tree-planting: a double-edged sword to fight climate change in an era of megafires. Global Change Biology (in press).

Comparteix l'article!

Articles relacionats

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia