Search

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)

En el tercer informe del programa de seguiment de papallones a l’àrea metropolitana de Barcelona, l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, revela uns resultats inesperats: les platges metropolitanes no només tenen papallones, si no que la comunitat d’aquest insectes que hi viu és diferent a la dels parcs i, per tant, actuen com a reserves de determinades espècies de papallones. Algunes espècies que als parcs no són les dominants, a les platges esdevenen les més abundants, i això fa que aquests espais costaners siguin especialment importants per a la conservació de la biodiversitat a la regió metropolitana de Barcelona.

“Sabem molt poca cosa de les comunitats de papallones de les platges, i això fa que aquestes dades de l’mBMS siguin especialment interessants. Les condicions ambientals de les platges són molt extremes, per la qual cosa hi creix una vegetació molt particular en què només hi poden viure certes espècies de papallones. El fet que aquestes espècies siguin molt més abundants a les platges que als parcs converteix aquests espais costaners en una peça clau per a la conservació de les papallones metropolitanes. Cal, per tant, assegurar la bona gestió de la seva vegetació”, destaca en Joan Pino, director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i coordinador científic de l’mBMS.

L’informe també recull els resultats generals de la temporada 2021. Les 50 persones voluntàries que participen en l’mBMS han comptat 2.205 papallones de 40 espècies diferents per al conjunt de parcs i platges estudiats. Això correspon al 20 % de les espècies presents a Catalunya.

Joan Pino

“Sabem molt poca cosa de les comunitats de papallones de les platges. El fet que algunes espècies siguin molt més abundants a les platges que als parcs converteix aquests espais costaners en una peça clau per a la conservació de les papallones metropolitanes”JOAN PINO, director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i coordinador científic de l’mBMS.

Des del projecte comuniquen que aquesta temporada ha començat “fluixa, degut probablement a que hem tingut un inici de primavera més fresc de l’habitual”, explica en Joan Marull, director del Departament d’Ecologia i Territori de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i director de l’mBMS. “No obstant –prediu en Marull–, amb aquestes últimes pluges i les temperatures suaus que venen esperem un mes de maig potent pel que fa a les papallones, el que permetrà començar amb força la quarta edició de l’mBMS”.

Aquest 2022, l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS (metropolitan Butterfly Monitoring Scheme) anuncia que s’amplia a cinc parcs més i passa a tenir 26 parcs i platges. L’mBMS està impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i del centre de recerca en ecologia CREAF, en el marc del Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET) constituït per aquestes entitats.

Reserves de papallones

A les platges s’han identificat 17 espècies de papallones. D’aquestes, les més abundants són la blaveta comuna Polyommatus icarus, –també molt abundant als parcs– seguida de la migradora dels cards Vanessa cardui i de la safranera de l’alfals Colias crocea. Aquestes dues darreres són més dominants a les platges que als parcs. “Si als parcs metropolitans 10 espècies de papallones concentren gairebé el 75 % del total d’observacions, a les platges, a causa d’unes condicions ambientals més extremes, la dominància d’unes poques espècies és encara més exagerada, ja que cinc espècies concentren gairebé el 85 % de les observacions”, destaca en Joan Pino. Les quatre platges metropolitanes on el voluntariat fa els censos de papallones són la platja de Castelldefels –on s’hi han observat més individus–, la platja de Gavà, la platja de la Murtra (Viladecans) i la platja del Remolar (el Prat de Llobregat).

La safranera de l’alfals Colias crocea és una de les tres papallones més abundants a les platges metropolitanes. Autor: Xavier Mas (CC-BY-NC)

Pel que fa als 17 parcs metropolitans, les tres papallones més abundants són la blanqueta de la col Pieris rapae, la blaveta comuna Polyommatus icarus i la barrinadora del gerani Cacyreus marshalli, que és una espècie invasora d’arribada relativament recent. Els tres parcs amb més diversitat són el parc dels Pinetons (Ripollet), el parc del Canal de la Infanta (Cornellà de Llobgregat) i el parc del Calamot (Gavà).

Cinc parcs nous

Aquest 2022, l’Observatori s’amplia amb cinc parcs nous: parc de la Costeta (Begues), parc de l’Ermita del Pla de Sant Joan (La Palma de Cervelló), parc de Can Lluc (Santa Coloma de Cervelló), parc de Can Rigal (Barcelona) i parc de la Bastida (Santa Coloma de Gramenet). Per tant, suma un total de 26 parcs i platges repartits entre 13 municipis metropolitans. Per seguir augmentant el coneixement d’aquests insectes bioindicadors, el projecte té oberta una crida a persones voluntàries que vulguin rebre formació i es comprometin a fer el seguiment de papallones al parc o platja que li sigui més còmode. Per participar-hi, cal omplir el formulari d’inscripció a la pàgina web del projecte: http://mbms.creaf.cat/.

L’aposta per la vegetació dunar i els prats florits
Les 50 persones voluntàries que participen en l’mBMS han comptat 2.205 papallones de 40 espècies diferents per al conjunt de parcs i platges estudiats. Això correspon al 20 % de les espècies presents a Catalunya.

Els resultats del projecte destaquen la importància de la vegetació de platges i dunes costaneres per al manteniment de les papallones de l’àrea metropolitana de Barcelona, i “se sumen a moltes altres dades que posen de manifest el seu caràcter de hot spot –àrea d’especial concentració de biodiversitat– per a l’àrea metropolitana de Barcelona i la necessitat de seguir mantenint i millorar aquestes comunitats vegetals tant particulars, tal com es duu a terme ja fa anys per part de l’AMB”, afirma en Jordi Bordanove, coordinador de Serveis de Promoció i Conservació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Pel que fa als parcs metropolitans, els resultats de l’mBMS no deixen lloc a dubtes: els prats dels parcs sotmesos a poques segues, sense regar i lliures d’herbicides i fitosanitaris tenen més biodiversitat de papallones que els prats tradicionals formats de gespa o prats regats. D’acord amb això, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) segueix afavorint els prats florits sempre que sigui compatible amb l’ús públic dels parcs. “Sempre que puguem afavorirem els prats florits, ja que som molt conscients dels seus beneficis pel que fa a la biodiversitat i als serveis ecosistèmics associats; a més, contribueixen a tenir una millora paisatgística important i uns parcs més resilients als impactes negatius, com les plagues i les sequeres”, finalitza Bordanove.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Vespa asiàtica (Vespa velutina). Autoria: cris_mc, iNaturalist.
Notícies
Angela Justamante

EXOCAT organitza una marató per a trobar espècies invasores a Catalunya

Quines són les espècies invasores més comunes? S’està estenent la seva població arreu del territori? Per a poder recollir més informació sobre aquesta problemàtica i generar una base de dades extensa, el CREAF i el DAAC obren el projecte de seguiment de les espècies exòtiques a Catalunya, EXOCAT, a la participació ciutadana i durant 3 dies (del 24 al 26 de maig).

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia